L'arquitecte Carlo Ratti confia que aprendrem a interpretar les dades de les ciutats per millorar la vida
Quan l'escultor renaixentista Miquel Àngel es va enfadar amb la seva poderosa obra sobre Moisès va ser perquè la figura mineral no li parlava. Hauria estat l'acompliment de la perfecció que perseguia.
Qui recorda aquesta anècdota de la història, que va quedar anotada en forma de senyal al genoll de l'estàtua perquè amb ràbia el seu creador hi va llançar una de les eines que feia servir, és l'arquitecte Carlo Ratti , que ha parlat amb el 3cat24 i és considerat ara mateix una de les persones més influents al món en el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). I ho fa per subratllar el contrast: "Ara, per fi, les màquines que els homes hem creat ens parlen".
Les tecnologies permeten connectar totes les màquines entre elles però sobretot els hem donat el poder de parlar-nos en forma de fluxos de dades que ens transmeten a temps real. Aquesta és la nova ciutat que segons Ratti estem construint i que explica al 3cat24, una mica apressat perquè la seva breu estada a Barcelona amb motiu del congrés BDigital ha suscitat l'interès de molts mitjans de comunicació.
Aquest italià nascut el 1971 treballa des de fa temps al Massachusetts Institute of Technology , des d'on desenvolupa el projecte d'un laboratori sobre l'evolució de les ciutats gràcies a les noves tecnologies
Es tracta d'aconseguir les dades, tal com ja s'ha exposat durant dues jornades al BDigital , però sobretot com insisteix Ratti, "es tracta de saber-les combinar per obtenir resultats inesperats". I posa d'exemple el cas de Singapur, on les dades de pluviometria s'han remesclat amb les posicions de taxi. El resultat és que s'aprecia com la demanda de taxi creix justament allà on decreix l'oferta, de manera que si els taxistes disposen d'aquesta informació poden saber cap a on traslladar-se de pressa per trobar clients que els esperen... abans que quedin xops.
Seguir el traç
Però hi ha més possibilitats. Si els sensors indiquen tot el recorregut d'un objecte "potser podrem incidir en la manera de veure les coses de les persones", proposa Ratti amb la veu calma. La idea és clara: "Si sabéssim cap a on va el plàstic del qual ens desfem, potser seríem més curosos amb el seu tractament!". La traçabilitat absoluta serà tard o d'hora una realitat o, si més no, en els paràmetres en què Ratti es mou això no seria cap quimera.
Com es pot observar, Ratti és un ferm partidari que les persones disposin d'informació. Si el gran miracle que ara exigeix tota la seva atenció és aquest diàleg entre els objectes connectats al sistema i els missatges que les persones en podem interpretar, és evident que aquesta informació és de tothom.
"Les dades han d'estar a l'abast dels ciutadans, que són els que poden prendre decisions" i de seguida posa d'exemple el cas de les revoltes a Tunísia i Egipte, dos països on segons Ratti les tecnologies "han tingut molt a veure en la decisió de la gent de voler funcionar d'una altra manera".
Oportunitats per a Barcelona
Ratti ha estat diversos cops a Barcelona, tantes vegades que en conjunt calcula que hi ha passat més de sis mesos. Assegura que li agrada i situa el seu salt en els Jocs Olímpics de 1992, però està atent a les noves propostes i suggereix sense arrogància que la digitalització és ara el repte a assumir. Per això felicita Barcelona Digital per la seva convocatòria reiterada i destaca que el model d'acords entre el sector públic i el privat és la via adequada.
Ratti no té gaire temps però el seu missatge és ben clar. Les ciutats ens parlen, si sabem instal·lar-hi els aparells adequats. Ara només ens cal saber-les escoltar. I per a això no n'hi ha prou amb els sensors digitals, també cal tenir ben oberts els sensors humans, aquests que permeten detectar els canvis subterranis i les noves exigències d'una ciutadania que vol tenir més informació perquè sap que té dret a prendre més decisions i delegar-ne menys en uns professionals anomenats "polítics" dels quals sembla que cada vegada en desconfia més.
Les tecnologies permeten connectar totes les màquines entre elles però sobretot els hem donat el poder de parlar-nos en forma de fluxos de dades que ens transmeten a temps real. Aquesta és la nova ciutat que segons Ratti estem construint i que explica al 3cat24, una mica apressat perquè la seva breu estada a Barcelona amb motiu del congrés BDigital ha suscitat l'interès de molts mitjans de comunicació.
Aquest italià nascut el 1971 treballa des de fa temps al Massachusetts Institute of Technology , des d'on desenvolupa el projecte d'un laboratori sobre l'evolució de les ciutats gràcies a les noves tecnologies
Es tracta d'aconseguir les dades, tal com ja s'ha exposat durant dues jornades al BDigital , però sobretot com insisteix Ratti, "es tracta de saber-les combinar per obtenir resultats inesperats". I posa d'exemple el cas de Singapur, on les dades de pluviometria s'han remesclat amb les posicions de taxi. El resultat és que s'aprecia com la demanda de taxi creix justament allà on decreix l'oferta, de manera que si els taxistes disposen d'aquesta informació poden saber cap a on traslladar-se de pressa per trobar clients que els esperen... abans que quedin xops.
Seguir el traç
Però hi ha més possibilitats. Si els sensors indiquen tot el recorregut d'un objecte "potser podrem incidir en la manera de veure les coses de les persones", proposa Ratti amb la veu calma. La idea és clara: "Si sabéssim cap a on va el plàstic del qual ens desfem, potser seríem més curosos amb el seu tractament!". La traçabilitat absoluta serà tard o d'hora una realitat o, si més no, en els paràmetres en què Ratti es mou això no seria cap quimera.
Com es pot observar, Ratti és un ferm partidari que les persones disposin d'informació. Si el gran miracle que ara exigeix tota la seva atenció és aquest diàleg entre els objectes connectats al sistema i els missatges que les persones en podem interpretar, és evident que aquesta informació és de tothom.
"Les dades han d'estar a l'abast dels ciutadans, que són els que poden prendre decisions" i de seguida posa d'exemple el cas de les revoltes a Tunísia i Egipte, dos països on segons Ratti les tecnologies "han tingut molt a veure en la decisió de la gent de voler funcionar d'una altra manera".
Oportunitats per a Barcelona
Ratti ha estat diversos cops a Barcelona, tantes vegades que en conjunt calcula que hi ha passat més de sis mesos. Assegura que li agrada i situa el seu salt en els Jocs Olímpics de 1992, però està atent a les noves propostes i suggereix sense arrogància que la digitalització és ara el repte a assumir. Per això felicita Barcelona Digital per la seva convocatòria reiterada i destaca que el model d'acords entre el sector públic i el privat és la via adequada.
Ratti no té gaire temps però el seu missatge és ben clar. Les ciutats ens parlen, si sabem instal·lar-hi els aparells adequats. Ara només ens cal saber-les escoltar. I per a això no n'hi ha prou amb els sensors digitals, també cal tenir ben oberts els sensors humans, aquests que permeten detectar els canvis subterranis i les noves exigències d'una ciutadania que vol tenir més informació perquè sap que té dret a prendre més decisions i delegar-ne menys en uns professionals anomenats "polítics" dels quals sembla que cada vegada en desconfia més.
