Derrick de Kerckhove: "YouTube és el gran mitjà en les teves mans i les meves" (i II)
De Kerckhove va ser deixeble del filòsof i comunicador Marshall McLuhan. Durant una dècada va treballar amb l'autor de termes tan coneguts com "El mitjà és el missatge" i "L'aldea global". A la seva mort, De Kerckhove va crear el Programa McLuhan al Canadà i durant 25 anys ha estès el seu llegat pel món. Ara és professor de sociologia a la Universitat de Nàpols i director d'investigació en Cultura Digital de l'Institut Interdisciplinari d'Internet (IN3) de la UOC, a Barcelona. De ment ràpida i àgil, em confessa que viu més estones en el cel, entre avions, que a la terra. Ha estat un dels ponents principals del Mc Luhan Galaxy que s'ha celebrat a Barcelona aquests dies.
(continua de la primera part...)
Com veu la internet d'avui?
Crec que està madurant ràpidament. Des del telègraf fins al Twitter. En termes de l'evolució humana ha passat molt poc temps però en termes del mitjà, tot va molt accelerat.
Com d'accelerat?
El telègraf va ser el principi de tot, ciutat per ciutat. Després el telèfon, casa per casa, empresa per empresa. Va arribar internet, d'un cap a tots i tots cap a un. Llavors vam veure l'aparició de la web, tot el contingut amb tot el contingut. Van venir els cercadors que et permeten recuperar-ho tot. Llavors els blogs van ser el principi de com publicar el teu propi material i la xarxa personal. Li van seguir els wikis i la Wikipedia que permeten a tothom contribuir en un projecte. I ara tenim Twitter i el "cloud computing". Twitter és realment increïble, és el pols de la gent, del que està passant a la vida. És el que ha revelat els fets polítics més destacats en els darrers sis mesos. Si hagués existit fa anys hauria salvat molta gent de desastres naturals com el terratrèmol de L'Aquila. O imagina què hauria passat amb el tsunami d'Indonèsia del 2004. Hauria salvat molta gent perquè entre un lloc i altre passen hores i se n'hauria assabentat la població.
Quant estan canviant les nostres societats amb aquesta internet 2.0?
Molt! Estem veient com les societats van a dues velocitats: la dels "immigrants digitals" i la dels "nadius digitals". Aquests últims viuen a la pantalla, tenen Facebook, Twitter, SMS, Skype, Messenger, etc. Viuen interconnectats d'una manera molt fàcil per a ells.
I què passa amb els "immigrants digitals"?
També es manifesten. Gent de totes les edats expressa el seu malestar amb els polítics a través de les xarxes socials. Aquí a Barcelona i a la resta d'Espanya amb les acampades a les places. La revolució espanyola és la continuació de les que hi ha hagut al llarg del Mediterrani, al món àrab. Del costat positiu, la medicina està avançant moltíssim i també la velocitat a la qual rebem la informació. La vida real està "online" i la resta és una interrupció de la vida. Pels joves, tot és diferent de la nostra infància. Nosaltres escrivíem cartes a mà, diaris personals en paper, el nostre món era la família, etc. Ara tenen la seva vida a la pantalla, són públics. I mentre més públic ets a la xarxa, menys privacitat. És el que McLuhan deia: "Mentre més coses se saben de tu, menys existeixes".
En l'àmbit educatiu, veiem també dues velocitats entre professors i estudiants. És possible una integració de les dues parts alhora cap a aquesta "aldea global"? I com?
És molt complicat perquè existeix una jerarquia molt difícil de canviar. Veiem professors completament fora de la realitat dels estudiants. Jo ho veig a la meva universitat. La Universitat Oberta de Catalunya està fent un gran esforç però encara queda molt camí a fer. Mentrestant, els "nadius digitals" s'estan impacientant cada cop més. És molt difícil viure en aquest canvi de cultura.
Entretant un vell món, que no s'està actualitzant, lluita davant del nou món, amb el programari obert, la filosofia de compartir, les xarxes d'informació, etc. Com sortir d'aquesta espiral?
Totalment d'acord. Deixa'm que et posi un exemple en el teu terreny. Les televisions d'avui estan cobrint bé la informació, però tenim un activisme a través de les xarxes que us estan plantejant nous paradigmes. Perquè hi ha periodistes ciutadans però vosaltres heu de continuar fent la vostra tasca professionalment, verificant les dades que rebeu de la gent. Cadascú des del seu mitjà.
Em podria dir com s'imagina el futur de les properes dècades?
Això que em demanes és terrible. McLuhan estaria totalment en desacord amb mi. Però ho intentaré. Avui des que hem creat la Dolly, hem conquerit el genoma humà, hem transformat la natura i la fem servir per als nostres interessos, hem revertit l'ordre de la dominació. La natura ja no ens domina sinó que els humans la controlen. I McLuhan ho va dir. Quan els russos van posar el primer satèl·lit l'octubre de 1957, l'Sputnik, van fer que la natura quedés obsoleta. El planeta era una entitat programable. Veient la velocitat a la qual ens podem connectar en tot el món, veient a la velocitat en què és transformat tot gran repte que se'ns planteja. Hem de desenvolupar una nova ètica, la de l'ecologia, la de la responsabilitat.
Em posa uns exemples?
En el vell món, la màxima responsabilitat era tu mateix i la teva família. Què passa quan el món es digitalitza, quan els idiomes de tot el món es mesclen, on està la teva responsabilitat? És global. Veig un gran repte per endavant que engloba tot el planeta. Tenim una responsabilitat global, entendre l'altre, les religions de gent que està molt lluny però molt a prop de cadascú de nosaltres. Sentir, pensar, entendre que tot està relacionat i això forma el nostre futur. Si canvies la teva actitud, obres la teva ment i col·labores, comparteixes el que saps i veuràs com tot es mou i canvia molt ràpid. Si es fa així, probablement sobreviurem.
Si hagués nascut en un altre temps i lloc, quina part de la història li hauria agradat conèixer?
No... m'agrada viure en el present, m'encanta, amb internet, i amb tot el que està passant. I visc al món, em moc.
Com veu la internet d'avui?
Crec que està madurant ràpidament. Des del telègraf fins al Twitter. En termes de l'evolució humana ha passat molt poc temps però en termes del mitjà, tot va molt accelerat.
Com d'accelerat?
El telègraf va ser el principi de tot, ciutat per ciutat. Després el telèfon, casa per casa, empresa per empresa. Va arribar internet, d'un cap a tots i tots cap a un. Llavors vam veure l'aparició de la web, tot el contingut amb tot el contingut. Van venir els cercadors que et permeten recuperar-ho tot. Llavors els blogs van ser el principi de com publicar el teu propi material i la xarxa personal. Li van seguir els wikis i la Wikipedia que permeten a tothom contribuir en un projecte. I ara tenim Twitter i el "cloud computing". Twitter és realment increïble, és el pols de la gent, del que està passant a la vida. És el que ha revelat els fets polítics més destacats en els darrers sis mesos. Si hagués existit fa anys hauria salvat molta gent de desastres naturals com el terratrèmol de L'Aquila. O imagina què hauria passat amb el tsunami d'Indonèsia del 2004. Hauria salvat molta gent perquè entre un lloc i altre passen hores i se n'hauria assabentat la població.
Quant estan canviant les nostres societats amb aquesta internet 2.0?
Molt! Estem veient com les societats van a dues velocitats: la dels "immigrants digitals" i la dels "nadius digitals". Aquests últims viuen a la pantalla, tenen Facebook, Twitter, SMS, Skype, Messenger, etc. Viuen interconnectats d'una manera molt fàcil per a ells.
I què passa amb els "immigrants digitals"?
També es manifesten. Gent de totes les edats expressa el seu malestar amb els polítics a través de les xarxes socials. Aquí a Barcelona i a la resta d'Espanya amb les acampades a les places. La revolució espanyola és la continuació de les que hi ha hagut al llarg del Mediterrani, al món àrab. Del costat positiu, la medicina està avançant moltíssim i també la velocitat a la qual rebem la informació. La vida real està "online" i la resta és una interrupció de la vida. Pels joves, tot és diferent de la nostra infància. Nosaltres escrivíem cartes a mà, diaris personals en paper, el nostre món era la família, etc. Ara tenen la seva vida a la pantalla, són públics. I mentre més públic ets a la xarxa, menys privacitat. És el que McLuhan deia: "Mentre més coses se saben de tu, menys existeixes".
En l'àmbit educatiu, veiem també dues velocitats entre professors i estudiants. És possible una integració de les dues parts alhora cap a aquesta "aldea global"? I com?
És molt complicat perquè existeix una jerarquia molt difícil de canviar. Veiem professors completament fora de la realitat dels estudiants. Jo ho veig a la meva universitat. La Universitat Oberta de Catalunya està fent un gran esforç però encara queda molt camí a fer. Mentrestant, els "nadius digitals" s'estan impacientant cada cop més. És molt difícil viure en aquest canvi de cultura.
Entretant un vell món, que no s'està actualitzant, lluita davant del nou món, amb el programari obert, la filosofia de compartir, les xarxes d'informació, etc. Com sortir d'aquesta espiral?
Totalment d'acord. Deixa'm que et posi un exemple en el teu terreny. Les televisions d'avui estan cobrint bé la informació, però tenim un activisme a través de les xarxes que us estan plantejant nous paradigmes. Perquè hi ha periodistes ciutadans però vosaltres heu de continuar fent la vostra tasca professionalment, verificant les dades que rebeu de la gent. Cadascú des del seu mitjà.
Em podria dir com s'imagina el futur de les properes dècades?
Això que em demanes és terrible. McLuhan estaria totalment en desacord amb mi. Però ho intentaré. Avui des que hem creat la Dolly, hem conquerit el genoma humà, hem transformat la natura i la fem servir per als nostres interessos, hem revertit l'ordre de la dominació. La natura ja no ens domina sinó que els humans la controlen. I McLuhan ho va dir. Quan els russos van posar el primer satèl·lit l'octubre de 1957, l'Sputnik, van fer que la natura quedés obsoleta. El planeta era una entitat programable. Veient la velocitat a la qual ens podem connectar en tot el món, veient a la velocitat en què és transformat tot gran repte que se'ns planteja. Hem de desenvolupar una nova ètica, la de l'ecologia, la de la responsabilitat.
Em posa uns exemples?
En el vell món, la màxima responsabilitat era tu mateix i la teva família. Què passa quan el món es digitalitza, quan els idiomes de tot el món es mesclen, on està la teva responsabilitat? És global. Veig un gran repte per endavant que engloba tot el planeta. Tenim una responsabilitat global, entendre l'altre, les religions de gent que està molt lluny però molt a prop de cadascú de nosaltres. Sentir, pensar, entendre que tot està relacionat i això forma el nostre futur. Si canvies la teva actitud, obres la teva ment i col·labores, comparteixes el que saps i veuràs com tot es mou i canvia molt ràpid. Si es fa així, probablement sobreviurem.
Si hagués nascut en un altre temps i lloc, quina part de la història li hauria agradat conèixer?
No... m'agrada viure en el present, m'encanta, amb internet, i amb tot el que està passant. I visc al món, em moc.
