El TC estima que només es poden prohibir manifestacions en campanya si el seu objectiu és captar vots
La doctrina del Tribunal Constitucional estableix que només es pot prohibir una manifestació durant un procés electoral al·legant que hi té incidència en els casos que hi hagi "raons fonamentades" que la seva finalitat és "la captació de sufragis" i no hagi estat convocada per partits, federacions o agrupacions, úniques persones jurídiques que poden fer campanya electoral. En cas contrari, adverteix, "podríem arribar a l'absurd que durant la campanya electoral estiguessin absolutament prohibides totes les manifestacions".
Aquest és un dels arguments que va portar l'alt tribunal a admetre el recurs d'empara presentat per un sindicat de Mossos d'Esquadra al qual la Generalitat va impedir manifestar-se el 2006 per protestar per les seves "precàries condicions laborals" en una data que coincidia amb la campanya de les eleccions al Parlament d'aquest any, decisió que va ser confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
La sentència del Constitucional, amb data de 15 de desembre del 2008, comença recordant el "relleu fonamental" del dret de reunió, ja que "per a molts grups socials és, en la pràctica, un dels pocs mitjans dels quals disposen per poder expressar públicament les seves idees i reivindicacions" i recalca que, tot i que té límits -l'alteració de l'ordre públic i la col·lisió amb altres drets fonamentals-, només podrà ser restringit quan hi ha "raons fundades" que aquests límits no seran respectats. "No n'hi ha prou que hi hagi dubtes", afirma la sentència, que descarta que la "mera sospita o la simple possibilitat que es produeixi la pertorbació d'altres béns o drets protegits constitucionalment" pugui ser suficient per justificar la prohibició.
En l'àmbit dels processos electorals i en relació amb el fet que la llei orgànica de règim electoral general (LOREG) no legitima "portar a terme actuacions que indirectament puguin incidir en la voluntat dels electors, incentivant o desincentivant l'eventual inclinació cap a una determinada candidatura", el TC estableix que "només en casos molt extrems es podrà admetre la possibilitat que un missatge tingui capacitat suficient per forçar o desviar la voluntat dels electors, atès el caràcter íntim de la decisió del vot i els mitjans legals existents per garantir la llibertat del sufragi".
A més, sosté que si això s'aplica a les manifestacions de les formacions polítiques, encara més "s'ha d'afirmar d'una agrupació de persones que es reuneixen amb la finalitat de l'intercanvi o exposició d'idees, la defensa d'interessos o la publicitat de problemes i reivindicacions, i no amb la intenció de la captació de sufragis". La sentència reconeix que "no hi ha dubte" que les opinions derivades d'aquest "intercanvi, defensa o reivindicació" d'idees poden "arribar a influir en el ciutadà", però puntualitza que aquesta situació només es pot veure com "una mera sospita o una simple possibilitat".
D'aquí, conclou que "només quan s'aportin raons fundades sobre el caràcter electoral de la manifestació, quan la seva finalitat sigui la captació de sufragis i aquesta no hagi estat convocada per partits, federacions, coalicions o agrupacions, úniques persones jurídiques que poden fer campanya electoral al costat dels seus candidats, podrà desautoritzar-se prenent com a base el motiu esmentat".
Queda exclòs, per tant, que pugui prohibir-se una manifestació per la seva "possible" incidència en el procés electoral. En concret, el TC ha considerat que la Junta Electoral Provincial de Barcelona plantejava "dubtes" sobre la repercussió de la manifestació dels mossos en rebutjar-la per "poder tenir incidència", una expressió que precisament ha estat utilitzada per la Junta Electoral de Madrid per rebutjar la concentració convocada a la Puerta del Sol.
Manifestacions el dia de reflexió
Les mateixes condicions són les exigides pel Constitucional perquè pugui desenvolupar-se una manifestació coincidint amb la jornada de reflexió prèvia a una convocatòria electoral, doctrina que es va posar en relleu amb l'empara sol·licitada per la Plataforma 8 de Març de Sevilla, a la qual es va impedir sortir al carrer el dia de la dona treballadora del 2008, que va coincidir amb la jornada de reflexió de les últimes eleccions generals.
En la sentència del Constitucional, amb data de 15 de novembre del 2010, l'alt tribunal recorda que en la jornada de reflexió no pot difondre's propaganda electoral ni fer-se actes de campanya electoral, però afegeix que això no significa que durant aquest dia "no pugui celebrar-se cap manifestació l'objecte de la qual tingui alguna cosa a veure amb el debat polític i, per tant, pugui influir indirectament en les decisions dels electors".
Per l'alt tribunal és "elemental" que tota reunió pot "connectar-se en últim terme" amb el debat polític i "amb les decisions dels electors", però diu que defensant aquest argument com a causa de prohibició s'arriba "a l'absurd" d'impedir "tota reunió o manifestació" en una jornada de reflexió. "La mera possibilitat que una reivindicació pugui incidir en l'electorat es mostra com a hipòtesi insuficient per limitar el dret de reunió en període electoral".
La sentència del Constitucional, amb data de 15 de desembre del 2008, comença recordant el "relleu fonamental" del dret de reunió, ja que "per a molts grups socials és, en la pràctica, un dels pocs mitjans dels quals disposen per poder expressar públicament les seves idees i reivindicacions" i recalca que, tot i que té límits -l'alteració de l'ordre públic i la col·lisió amb altres drets fonamentals-, només podrà ser restringit quan hi ha "raons fundades" que aquests límits no seran respectats. "No n'hi ha prou que hi hagi dubtes", afirma la sentència, que descarta que la "mera sospita o la simple possibilitat que es produeixi la pertorbació d'altres béns o drets protegits constitucionalment" pugui ser suficient per justificar la prohibició.
En l'àmbit dels processos electorals i en relació amb el fet que la llei orgànica de règim electoral general (LOREG) no legitima "portar a terme actuacions que indirectament puguin incidir en la voluntat dels electors, incentivant o desincentivant l'eventual inclinació cap a una determinada candidatura", el TC estableix que "només en casos molt extrems es podrà admetre la possibilitat que un missatge tingui capacitat suficient per forçar o desviar la voluntat dels electors, atès el caràcter íntim de la decisió del vot i els mitjans legals existents per garantir la llibertat del sufragi".
A més, sosté que si això s'aplica a les manifestacions de les formacions polítiques, encara més "s'ha d'afirmar d'una agrupació de persones que es reuneixen amb la finalitat de l'intercanvi o exposició d'idees, la defensa d'interessos o la publicitat de problemes i reivindicacions, i no amb la intenció de la captació de sufragis". La sentència reconeix que "no hi ha dubte" que les opinions derivades d'aquest "intercanvi, defensa o reivindicació" d'idees poden "arribar a influir en el ciutadà", però puntualitza que aquesta situació només es pot veure com "una mera sospita o una simple possibilitat".
D'aquí, conclou que "només quan s'aportin raons fundades sobre el caràcter electoral de la manifestació, quan la seva finalitat sigui la captació de sufragis i aquesta no hagi estat convocada per partits, federacions, coalicions o agrupacions, úniques persones jurídiques que poden fer campanya electoral al costat dels seus candidats, podrà desautoritzar-se prenent com a base el motiu esmentat".
Queda exclòs, per tant, que pugui prohibir-se una manifestació per la seva "possible" incidència en el procés electoral. En concret, el TC ha considerat que la Junta Electoral Provincial de Barcelona plantejava "dubtes" sobre la repercussió de la manifestació dels mossos en rebutjar-la per "poder tenir incidència", una expressió que precisament ha estat utilitzada per la Junta Electoral de Madrid per rebutjar la concentració convocada a la Puerta del Sol.
Manifestacions el dia de reflexió
Les mateixes condicions són les exigides pel Constitucional perquè pugui desenvolupar-se una manifestació coincidint amb la jornada de reflexió prèvia a una convocatòria electoral, doctrina que es va posar en relleu amb l'empara sol·licitada per la Plataforma 8 de Març de Sevilla, a la qual es va impedir sortir al carrer el dia de la dona treballadora del 2008, que va coincidir amb la jornada de reflexió de les últimes eleccions generals.
En la sentència del Constitucional, amb data de 15 de novembre del 2010, l'alt tribunal recorda que en la jornada de reflexió no pot difondre's propaganda electoral ni fer-se actes de campanya electoral, però afegeix que això no significa que durant aquest dia "no pugui celebrar-se cap manifestació l'objecte de la qual tingui alguna cosa a veure amb el debat polític i, per tant, pugui influir indirectament en les decisions dels electors".
Per l'alt tribunal és "elemental" que tota reunió pot "connectar-se en últim terme" amb el debat polític i "amb les decisions dels electors", però diu que defensant aquest argument com a causa de prohibició s'arriba "a l'absurd" d'impedir "tota reunió o manifestació" en una jornada de reflexió. "La mera possibilitat que una reivindicació pugui incidir en l'electorat es mostra com a hipòtesi insuficient per limitar el dret de reunió en període electoral".
