Rigau diu que l'any que ve s'arribarà a les places de professor compromeses pel tripartit
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha dit que les places de professors de Secundària que falten per arribar a les compromeses amb el tripartit es convocaran l'any que ve. En unes declaracions a Catalunya Ràdio, Rigau, però, ho condiciona al fet que Madrid no apliqui més retallades als pressupostos generals de l'Estat. Tot plegat, l'endemà que el govern anunciés que finalment la Generalitat podrà convocar les 1.245 places de professors que tenia previstes en guanyar el pols que mantenia amb l'executiu central, que retirarà el recurs que hi havia presentat.
Rigau ha afirmat que la voluntat del govern és que l'any que ve s'arribi a les 3.000 places de professors de Secundària que els sindicats i l'anterior govern tripartit van pactar. La consellera d'Ensenyament ha dit que el govern Mas "evidentment" les convocarà, encara que només "si els pressupostos generals de l'Estat no retallen com han retallat aquest any de manera forta l'oferta pública docent".
La consellera ha recordat que "la matriu, la tisorada mare ve dels pressupostos generals de l'Estat", als quals ha assenyalat com els culpables de la situació creada amb les oposicions a Secundària.
Rigau, que s'ha mostrat satisfeta amb la decisió del govern espanyol de retirar el recurs per a la convocatòria d'oposicions de mestres, ha dit que el 18 de juny "els 15.000 aspirants sabran que ha valgut la pena el seu esforç" i finalment podran optar a un total de 1.245 places.
Amb tot, la consellera d'Ensenyament ha denunciat el greuge comparatiu que s'ha donat amb les negociacions amb Catalunya respecte a les d'altres comunitats autònomes, com ara Andalusia. "El que demanem és que si hi ha tisorades fortes el retall sigui adequat a cada comunitat", ha dit.
Durant l'estira-i-arronsa que han mantingut, el govern català acusava l'executiu central de no aplicar el mateix criteri a Catalunya que a Andalusia on s'acceptava que opositessin més aspirants a professors. El cas és que la Junta d'Andalusia havia fet variacions en el seu projecte per poder esquivar la llei de pressupostos. La setmana passada es va saber que Andalusia convocaria 3.796 places.
L'eliminació de la sisena hora
D'altra banda, la consellera d'Ensenyament s'ha refermat en la decisió d'eliminar la sisena hora en la majoria dels centres públics de Primària el curs que ve. Ho va repetir ahir al Cercle d'Economia després que el president d'aquesta fundació li demanés que mantinguessin aquesta hora a tots els centres, i no tan sols als que necessitin un reforç especial. Segons Rigau, la supressió de la sisena hora no malmetrà la qualitat de l'ensenyament.
Un greuge que se soluciona
Amb la retirada del recurs per part de l'executiu espanyol deixen de perillar més de 800 llocs, que han estat amenaçats durant tot el procés. Recapitulem per entendre les etapes principals d'aquest pols.
En primer lloc, les oposicions que la Generalitat va convocar per aquest juny oferien 1.245 places de professors de Secundària de cara al curs escolar 2011-2012, però el Ministeri d'Economia va recórrer la decisió. El motiu va ser la fixació del límit en 430 places, esgrimint que la llei de pressupostos de l'Estat marcava que, davant la crisi econòmica, la taxa de reposició de docents no podia superar el 30%.
D'aquesta manera, dels professors que es jubilessin, només es podien substituir amb plaça d'oposició una de cada tres vacants. A partir d'aquí, es desencadena la controvèrsia quan el Departament d'Ensenyament i el Ministeri d'Economia entenen el percentatge de manera desigual. Les diferències donen lloc a un ball de xifres que va de les 1.245 que pretén convocar el govern català, al sostre de 430 que admet el govern espanyol.
Però la situació es va enredar encara més quan Andalusia, que també superava la taxa de docents que es podien substituir, va trobar una via per convocar més places d'oposició de les que tenia previstes. Així, a finals del mes de febrer la Conselleria d'Educació andalusa va anunciar la convocatòria de 3.796 places, de les quals una part consten com a taxa de reposició i la resta, com a consolidació de llocs de treball.
Malgrat aquest precedent, el portaveu del govern de la Generalitat, Francesc Homs, s'ha afanyat a negar que Catalunya pugui ampliar el nombre de places convocades, fent aquesta mateixa convalidació. Fins i tot, Homs ha reconegut que una amenaça de l'Estat pesa sobre els moviments de l'executiu català: "Si traiem més places, ens ho tombaran tot".
La consellera ha recordat que "la matriu, la tisorada mare ve dels pressupostos generals de l'Estat", als quals ha assenyalat com els culpables de la situació creada amb les oposicions a Secundària.
Rigau, que s'ha mostrat satisfeta amb la decisió del govern espanyol de retirar el recurs per a la convocatòria d'oposicions de mestres, ha dit que el 18 de juny "els 15.000 aspirants sabran que ha valgut la pena el seu esforç" i finalment podran optar a un total de 1.245 places.
Amb tot, la consellera d'Ensenyament ha denunciat el greuge comparatiu que s'ha donat amb les negociacions amb Catalunya respecte a les d'altres comunitats autònomes, com ara Andalusia. "El que demanem és que si hi ha tisorades fortes el retall sigui adequat a cada comunitat", ha dit.
Durant l'estira-i-arronsa que han mantingut, el govern català acusava l'executiu central de no aplicar el mateix criteri a Catalunya que a Andalusia on s'acceptava que opositessin més aspirants a professors. El cas és que la Junta d'Andalusia havia fet variacions en el seu projecte per poder esquivar la llei de pressupostos. La setmana passada es va saber que Andalusia convocaria 3.796 places.
L'eliminació de la sisena hora
D'altra banda, la consellera d'Ensenyament s'ha refermat en la decisió d'eliminar la sisena hora en la majoria dels centres públics de Primària el curs que ve. Ho va repetir ahir al Cercle d'Economia després que el president d'aquesta fundació li demanés que mantinguessin aquesta hora a tots els centres, i no tan sols als que necessitin un reforç especial. Segons Rigau, la supressió de la sisena hora no malmetrà la qualitat de l'ensenyament.
Un greuge que se soluciona
Amb la retirada del recurs per part de l'executiu espanyol deixen de perillar més de 800 llocs, que han estat amenaçats durant tot el procés. Recapitulem per entendre les etapes principals d'aquest pols.
En primer lloc, les oposicions que la Generalitat va convocar per aquest juny oferien 1.245 places de professors de Secundària de cara al curs escolar 2011-2012, però el Ministeri d'Economia va recórrer la decisió. El motiu va ser la fixació del límit en 430 places, esgrimint que la llei de pressupostos de l'Estat marcava que, davant la crisi econòmica, la taxa de reposició de docents no podia superar el 30%.
D'aquesta manera, dels professors que es jubilessin, només es podien substituir amb plaça d'oposició una de cada tres vacants. A partir d'aquí, es desencadena la controvèrsia quan el Departament d'Ensenyament i el Ministeri d'Economia entenen el percentatge de manera desigual. Les diferències donen lloc a un ball de xifres que va de les 1.245 que pretén convocar el govern català, al sostre de 430 que admet el govern espanyol.
Però la situació es va enredar encara més quan Andalusia, que també superava la taxa de docents que es podien substituir, va trobar una via per convocar més places d'oposició de les que tenia previstes. Així, a finals del mes de febrer la Conselleria d'Educació andalusa va anunciar la convocatòria de 3.796 places, de les quals una part consten com a taxa de reposició i la resta, com a consolidació de llocs de treball.
Malgrat aquest precedent, el portaveu del govern de la Generalitat, Francesc Homs, s'ha afanyat a negar que Catalunya pugui ampliar el nombre de places convocades, fent aquesta mateixa convalidació. Fins i tot, Homs ha reconegut que una amenaça de l'Estat pesa sobre els moviments de l'executiu català: "Si traiem més places, ens ho tombaran tot".
