L'OTAN hauria deixat morir una seixantena d'immigrants que intentaven arribar a Lampedusa
Les peticions d'auxili d'una embarcació amb què 72 de persones, inclosos menors, volien arribar a Lampedusa no van rebre resposta ni de l'OTAN ni d'unitats militars europees, segons publica "The Guardian". Només 11 van sobreviure. La resta haurien mort de set i gana després de 16 dies de travessia. Com a resposta, un portaveu de l'Aliança Atlàntica ha assegurat que investiguen si hi havia unitats navals seves a la zona.
Segons ha explicat un dels supervivents al diari britànic "The Guardian", el vaixell va sortir el 25 de març de Trípoli, la capital de Líbia, amb 72 persones a bord, 20 de les quals eren dones i 2, nens, un dels quals tan sols tenia un any. La majoria eren etíops, 52; la resta eren 7 nigerians, 7 eritreus, 6 ghanesos i 5 sudanesos. La seva destinació era l'illa italiana de Lampedusa, que ha rebut una allau d'immigrants des de l'inici de les revoltes al món àrab.
Divuit hores després d'iniciar el viatge, van començar a perdre combustible a causa d'una avaria. Llavors, segons la investigació portada a terme pel diari britànic, van fer servir un telèfon via satèl·lit per trucar a Moses Zerai, un religiós eritreu que dirigeix a Roma una organització que defensa els drets dels immigrants, el qual va avisar els guardacostes italians. Aquests van assegurar al capellà que havien donat l'alarma a les autoritats competents i que s'havia localitzat el vaixell a 60 milles de Trípoli.
A continuació, un helicòpter militar va sobrevolar el vaixell i els va fer arribar ampolles d'aigua i paquets de galetes. A més, els van assegurar que un vaixell els anava a rescatar. Segons "The Guardian", cap país ha admès haver enviat l'helicòpter, i el vaixell per rescatar-los no va arribar mai.
La versió d'un portaveu dels guardacostes italians és que es va avisar Malta que "el vaixell es dirigia a la seva zona de recerca i rescat. "Vam emetre una alerta perquè els vaixells busquessin el bot, obligant-los a intentar un rescat", afegeix el portaveu. Malta, però, nega cap implicació en el cas.
Un vaixell francès de l'OTAN
Com que l'ajuda no arribava i gairebé no els quedava combustible, el capità del vaixell, un ghanès, va intentar arribar fins a Lampedusa, però el 27 de març l'embarcació estava totalment a la deriva, sense gota de gasolina. En un moment donat, cap al 29 o el 30 de març, el vaixell va anar a parar prop d'una embarcació de l'OTAN. Segons els supervivents, dos caces es van enlairar del vaixell i van sobrevolar la seva embarcació mentre els immigrants els mostraven els dos nens. Tampoc llavors haurien rebut ajuda.
A partir d'aquest moment, sense aliments ni aigua, els immigrants van començar a morir. Finalment, el vaixell va arribar altre cop a Líbia, concretament a Misrata, el 10 d'abril. Només hi havia 11 dels 72 passatgers que havien salpat de Trípoli feia 16 dies. Dos dels supervivents van morir posteriorment.
Segons "The Guardian", el vaixell de l'OTAN era el francès "Charles de Gaulle". Les autoritats navals franceses han negat que el portaavions es trobés a la zona en aquestes dates, i posteriorment s'ha negat a comentar les notícies publicades que indiquen que això no era cert.
L'Aliança ho investiga
"Estem intentant verificar la informació". És el que ha assegurat un portaveu de l'Aliança Atlàntica en resposta a la informació que publica el diari britànic. El portaveu ha afegit que s'està estudiant quines unitats navals podien ser a la zona a finals de març que l'embarcació va quedar a la deriva.
Tot i això, ha assegurat que tots els vaixells de l'OTAN "són conscients de les seves obligacions de salvaguardar vides al mar" i ha recordat que unitats navals de l'Aliança van salvar dues embarcacions que tenien problemes i que duien uns 300 i 210 passatgers també procedents de Líbia.
"El Mediterrani no es pot convertir en una cosa semblant a l'Oest"
L'ACNUR, l'agència de l'ONU pels refugiats, ha demanat més cooperació dels vaixells per salvar vides. Una portaveu de l'agència ha assegurat que "el Mediterrani no es pot convertir en una cosa semblant a l'Oest", i ha afegit que "els que s'abstinguin de rescatar persones en perill se'ls ha de castigar".
Per la seva banda, Zerai, el religiós eritreu, que va ser un dels últims a contactar amb els immigrants, ha qualificat els fets de "delicte que no pot quedar impune pel fet que eren immigrants africans i no turistes en un creuer".
Divuit hores després d'iniciar el viatge, van començar a perdre combustible a causa d'una avaria. Llavors, segons la investigació portada a terme pel diari britànic, van fer servir un telèfon via satèl·lit per trucar a Moses Zerai, un religiós eritreu que dirigeix a Roma una organització que defensa els drets dels immigrants, el qual va avisar els guardacostes italians. Aquests van assegurar al capellà que havien donat l'alarma a les autoritats competents i que s'havia localitzat el vaixell a 60 milles de Trípoli.
A continuació, un helicòpter militar va sobrevolar el vaixell i els va fer arribar ampolles d'aigua i paquets de galetes. A més, els van assegurar que un vaixell els anava a rescatar. Segons "The Guardian", cap país ha admès haver enviat l'helicòpter, i el vaixell per rescatar-los no va arribar mai.
La versió d'un portaveu dels guardacostes italians és que es va avisar Malta que "el vaixell es dirigia a la seva zona de recerca i rescat. "Vam emetre una alerta perquè els vaixells busquessin el bot, obligant-los a intentar un rescat", afegeix el portaveu. Malta, però, nega cap implicació en el cas.
Un vaixell francès de l'OTAN
Com que l'ajuda no arribava i gairebé no els quedava combustible, el capità del vaixell, un ghanès, va intentar arribar fins a Lampedusa, però el 27 de març l'embarcació estava totalment a la deriva, sense gota de gasolina. En un moment donat, cap al 29 o el 30 de març, el vaixell va anar a parar prop d'una embarcació de l'OTAN. Segons els supervivents, dos caces es van enlairar del vaixell i van sobrevolar la seva embarcació mentre els immigrants els mostraven els dos nens. Tampoc llavors haurien rebut ajuda.
A partir d'aquest moment, sense aliments ni aigua, els immigrants van començar a morir. Finalment, el vaixell va arribar altre cop a Líbia, concretament a Misrata, el 10 d'abril. Només hi havia 11 dels 72 passatgers que havien salpat de Trípoli feia 16 dies. Dos dels supervivents van morir posteriorment.
Segons "The Guardian", el vaixell de l'OTAN era el francès "Charles de Gaulle". Les autoritats navals franceses han negat que el portaavions es trobés a la zona en aquestes dates, i posteriorment s'ha negat a comentar les notícies publicades que indiquen que això no era cert.
L'Aliança ho investiga
"Estem intentant verificar la informació". És el que ha assegurat un portaveu de l'Aliança Atlàntica en resposta a la informació que publica el diari britànic. El portaveu ha afegit que s'està estudiant quines unitats navals podien ser a la zona a finals de març que l'embarcació va quedar a la deriva.
Tot i això, ha assegurat que tots els vaixells de l'OTAN "són conscients de les seves obligacions de salvaguardar vides al mar" i ha recordat que unitats navals de l'Aliança van salvar dues embarcacions que tenien problemes i que duien uns 300 i 210 passatgers també procedents de Líbia.
"El Mediterrani no es pot convertir en una cosa semblant a l'Oest"
L'ACNUR, l'agència de l'ONU pels refugiats, ha demanat més cooperació dels vaixells per salvar vides. Una portaveu de l'agència ha assegurat que "el Mediterrani no es pot convertir en una cosa semblant a l'Oest", i ha afegit que "els que s'abstinguin de rescatar persones en perill se'ls ha de castigar".
Per la seva banda, Zerai, el religiós eritreu, que va ser un dels últims a contactar amb els immigrants, ha qualificat els fets de "delicte que no pot quedar impune pel fet que eren immigrants africans i no turistes en un creuer".
