El Tribunal Suprem prohibeix a Bildu concórrer a les eleccions del 22 de maig
La sala 61 del Tribunal Suprem ja té sentència en el cas de Bildu. Els magistrats, per nou vots a favor i sis en contra, han decidit impedir que aquesta coalició, formada per Eusko Alkartasuna, Alternatiba i independents vinculats amb l'esquerra abertzale, pugui presentar-se a les eleccions del 22 de maig. Bildu és la novena marca abertzale que el Suprem veta. La decisió arriba després de tretze hores de deliberacions. L'alt tribunal també havia de decidir sobre la sort d'una vintena d'agrupacions d'electors impugnades per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. S'han estimat parcialment les impugnacions i, per tant, algunes podran presentar-se i d'altres no.
Les 254 candidatures que Eusko Alkartasuna, Alternatiba i independents pròxims al món abertzale havien presentat conjuntament sota la marca electoral Bildu no podran concórrer finalment a les eleccions del 22 de maig.
La història, doncs, es repeteix, ja que aquesta és la novena vegada que el Suprem frena les aspiracions electorals dels abertzales. Aquesta vegada, però, la il·legalització de Bildu arriba en un moment delicat, a les portes de la fi d'ETA, segons diu el govern espanyol, i quan des del País Basc es reclama una obertura que faciliti la normalització de la convivència política.
A més, la prohibició suposarà eliminar d'arrel els representants de partits polítics mai vinculats amb l'entorn d'ETA com Eusko Alkartasuna i Alternatiba, que ara només opten a tenir representació en quatre ajuntaments on es presenten al marge de l'aliança electoral.
Primeres reaccions
Bildu ha refusat valorar demment aquesta decisió i ha emplaçat els periodistes a una roda de premsa prevista per aquest dilluns a dos quarts d'onze del matí a Bilbao.
Qui sí que ha valorat la sentència del Suprem, en canvi, ha estat el PP basc, que la considera un triomf de la democràcia i de l'estat de dret. El Sindicat Unificat de Policies també s'ha mostrat satisfet i s'ha felicitat que "el Suprem hagi actuat sense complexos aquesta vegada".
Per la seva banda, Nafarroa Bai ha anunciat a través del Twitter que proposarà retirar les seves llistes en solidaritat amb Bildu.
Nou vots contra sis
La sala 61 del Tribunal Suprem ha decidit deixar Bildu fora de les eleccions després de valorar durant tot diumenge la documentació que la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, per una banda, i Bildu, per l'altra, havien presentat. Els primers van impugnar les llistes en considerar-les un frau i un instrument per permetre l'entrada a les institucions de la il·legalitzada Batasuna. Els altres no s'han cansat de desmarcar-se d'ETA i defensar els seus principis democràtics.
La decisió s'ha anunciat a les 11 de la nit, una hora abans que s'acabés el termini de què disposaven els magistrats per pronunciar-se sobre la qüestió. Les candidatures han estat vetades per 9 vots a 6. Un setzè magistrat ha votat a favor "d'indultar" algunes llistes i d'altres no. Una solució salomònica que, finalment, s'aplicarà per a les altres 19 agrupacions d'electors també sota el punt de mira.
La decisió presa obligarà a canviar el ponent de la sentència, el magistrat Rafael Gimeno-Bayón, que ha votat a favor de permetre a la coalició concórrer als comicis. El nou ponent serà Francisco Javier de Mendoza.
La història, doncs, es repeteix, ja que aquesta és la novena vegada que el Suprem frena les aspiracions electorals dels abertzales. Aquesta vegada, però, la il·legalització de Bildu arriba en un moment delicat, a les portes de la fi d'ETA, segons diu el govern espanyol, i quan des del País Basc es reclama una obertura que faciliti la normalització de la convivència política.
A més, la prohibició suposarà eliminar d'arrel els representants de partits polítics mai vinculats amb l'entorn d'ETA com Eusko Alkartasuna i Alternatiba, que ara només opten a tenir representació en quatre ajuntaments on es presenten al marge de l'aliança electoral.
Primeres reaccions
Bildu ha refusat valorar demment aquesta decisió i ha emplaçat els periodistes a una roda de premsa prevista per aquest dilluns a dos quarts d'onze del matí a Bilbao.
Qui sí que ha valorat la sentència del Suprem, en canvi, ha estat el PP basc, que la considera un triomf de la democràcia i de l'estat de dret. El Sindicat Unificat de Policies també s'ha mostrat satisfet i s'ha felicitat que "el Suprem hagi actuat sense complexos aquesta vegada".
Per la seva banda, Nafarroa Bai ha anunciat a través del Twitter que proposarà retirar les seves llistes en solidaritat amb Bildu.
Nou vots contra sis
La sala 61 del Tribunal Suprem ha decidit deixar Bildu fora de les eleccions després de valorar durant tot diumenge la documentació que la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, per una banda, i Bildu, per l'altra, havien presentat. Els primers van impugnar les llistes en considerar-les un frau i un instrument per permetre l'entrada a les institucions de la il·legalitzada Batasuna. Els altres no s'han cansat de desmarcar-se d'ETA i defensar els seus principis democràtics.
La decisió s'ha anunciat a les 11 de la nit, una hora abans que s'acabés el termini de què disposaven els magistrats per pronunciar-se sobre la qüestió. Les candidatures han estat vetades per 9 vots a 6. Un setzè magistrat ha votat a favor "d'indultar" algunes llistes i d'altres no. Una solució salomònica que, finalment, s'aplicarà per a les altres 19 agrupacions d'electors també sota el punt de mira.
La decisió presa obligarà a canviar el ponent de la sentència, el magistrat Rafael Gimeno-Bayón, que ha votat a favor de permetre a la coalició concórrer als comicis. El nou ponent serà Francisco Javier de Mendoza.
