Els mitjans suspenen informativament en la cobertura de la catàstrofe al Japó
Aquesta ha estat la primera catàstrofe al Japó que ha comptat amb una cobertura sobredimensionada. Al congrés Media 140 s'ha analitzat el tractament informatiu i alarmista dels mitjans occidentals i el minimalisme dels japonesos. El punt realista l'han aportat els milers de ciutadans a través de les xarxes socials, el "crowdmapping" i canals de televisió per internet en directe. El ritme de les dades ha deixat menys temps per a la reflexió i per a un periodisme en profunditat
Els ponents de la taula rodona titulada: "Periodisme en una crisi: el terratrèmol al Japó" del Media 140 han fet una anàlisi de com els mitjans occidentals i japonesos havien informat de la catàstrofe. "Hem pogut observar una doble narrativa: dues històries paral·leles d'una mateixa realitat", ha explicat Dani Madrid, periodista del canal informatiu 3/24 de TV3. "Els mitjans japonesos donaven la idea de normalitat i els europeus transmetien una alarma innecessària. El sensacionalisme ha conviscut amb el minimalisme oriental". Segons Madrid, "això evidencia que tot i la informació és avui en dia més globalitzada que mai, encara hi ha molt d'espai per què una mateixa qüestió sigui explicada de maneres molt diferents".
Marta Ballada, responsable d'Internet i Multimèdia a Casa Àsia, el punt realista l'han aportat els milers de ciutadans japonesos i occidentals que estaven al país nipó i que han aprofitat Internet per donar a conèixer la dimensió dels fets. "La gent es va connectar a les xarxes socials a les poques hores per saber què passava amb els seus familiars i la informació més immediata". Ballada ha parlat de Mixi, la plataforma japonesa similar a Facebook, com el lloc clau per aconseguir aquests relats.
D'altra banda, Guillermo Martínez, professor d'Estudis d'Àsia Oriental a la Universitat Pompeu Fabra, ha contextualitzat els fets explicant que "al Japó hi ha 115 milions de línies de telefonia mòbil, el 90% tenen banda ampla i els ciutadans fan un ús intensiu de les xarxes socials". Segons aquest expert, s'ha viscut una crisi múltiple, dinàmica i 2.0 a causa de la societat hiperconnectada del Japó. "D'aquesta manera, el terratrèmol, posterior tsunami i crisi nuclear ha esdevingut la catàstrofe més àmpliament documentada des del punt de vista multimèdia de la història".
Per acabar, la responsable d'internet a la Casa Àsia ha repassat plataformes ciutadanes que han estat punt de connexió entre la ciutadania i els mitjans de comunicació. "El flux multiplataforma provinent de la ciutadania no hauria estat possible sense CitizenTube, on l'espectador es converteix en productor". També ha mencionat projectes de "crowdmapping" que permet geoposicionar tota la informació que arriba per les xarxes socials, com el de l'empresa barcelonina Mapgenia, i el seu mapa sobre els nivells de radiació que porta més de 900.000 visites. O el cas del software Usahidi, que va obrir un mapa on tothom podia penjar les seves informacions. Casa Àsia va seguir el transcurs de la catàstrofe a través de l'eina Storify.
Tots tres experts coincideixen que "el ritme de les dades ha deixat menys temps per a la reflexió i per a un periodisme en profunditat".
Marta Ballada, responsable d'Internet i Multimèdia a Casa Àsia, el punt realista l'han aportat els milers de ciutadans japonesos i occidentals que estaven al país nipó i que han aprofitat Internet per donar a conèixer la dimensió dels fets. "La gent es va connectar a les xarxes socials a les poques hores per saber què passava amb els seus familiars i la informació més immediata". Ballada ha parlat de Mixi, la plataforma japonesa similar a Facebook, com el lloc clau per aconseguir aquests relats.
D'altra banda, Guillermo Martínez, professor d'Estudis d'Àsia Oriental a la Universitat Pompeu Fabra, ha contextualitzat els fets explicant que "al Japó hi ha 115 milions de línies de telefonia mòbil, el 90% tenen banda ampla i els ciutadans fan un ús intensiu de les xarxes socials". Segons aquest expert, s'ha viscut una crisi múltiple, dinàmica i 2.0 a causa de la societat hiperconnectada del Japó. "D'aquesta manera, el terratrèmol, posterior tsunami i crisi nuclear ha esdevingut la catàstrofe més àmpliament documentada des del punt de vista multimèdia de la història".
Per acabar, la responsable d'internet a la Casa Àsia ha repassat plataformes ciutadanes que han estat punt de connexió entre la ciutadania i els mitjans de comunicació. "El flux multiplataforma provinent de la ciutadania no hauria estat possible sense CitizenTube, on l'espectador es converteix en productor". També ha mencionat projectes de "crowdmapping" que permet geoposicionar tota la informació que arriba per les xarxes socials, com el de l'empresa barcelonina Mapgenia, i el seu mapa sobre els nivells de radiació que porta més de 900.000 visites. O el cas del software Usahidi, que va obrir un mapa on tothom podia penjar les seves informacions. Casa Àsia va seguir el transcurs de la catàstrofe a través de l'eina Storify.
Tots tres experts coincideixen que "el ritme de les dades ha deixat menys temps per a la reflexió i per a un periodisme en profunditat".
