El govern preveu eliminar la sisena hora de les escoles públiques
Dos dies després que el president del govern de la Generalitat, Artur Mas, avancés que les retallades pressupostàries podien tenir efecte en la sisena hora de classe en les escoles públiques, s'ha sabut que l'executiu preveu eliminar-la. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, sempre ha mostrat les seves reticències respecte a la sisena hora i, des del primer moment que va ocupar el càrrec, ja apuntava a la seva l'eliminació. En qualsevol cas, l'executiu ja avançat que els mestres que van contractar les escoles per fer front a la sisena hora no perdrien la feina i es reubicarien per fer classes de reforç i fer front a l'augment d'alumnes previst pels propers anys.
La mesura la va implantar el tripartit el 2006 per equiparar l'horari de l'escola pública amb el de la concertada i podria arribar a la seva fi. I és que Ensenyament, segons avança el diari "La Vanguardia", preveu eliminar la sisena hora lectiva. De fet, Rigau sempre ha rebutjat la mesura i ja apuntava que la podia suprimir per afrontar la conjuntura econòmica actual.
Tot i que la sisena hora s'eliminaria en la majoria dels centres, Ensenyament estaria disposat a acceptar-la i fer concessions en alguns centres. Així doncs, es podria suprimir a tots els nivells de primer a sisè; a primer i segon de Primària als centres que ho demanessin, per exemple, o mantenir-la, com a excepció, en tots els cursos si el centre està enmig d'un entorn sociocultural difícil i es fa necessària per evitar el fracàs escolar.
En qualsevol cas, sembla que els mestres que es van contractar per la sisena hora no perdrien la feina. I és que s'aprofitarien per fer front a l'augment d'alumnes previst pels propers anys a l'última etapa de Primària i es dedicarien a altres finalitats com classes de reforç per combatre el fracàs escolar, un altre dels objectius prioritaris del govern.
En el seu discurs institucional pels seus 100 primers dies al capdavant del govern, Mas assegurava que no s'acomiadaria cap dels docents que treballen a la xarxa pública per les retallades pressupostàries, però ja admetia que podrien tenir efecte en la sisena hora en les escoles públiques.
La sisena hora: un curt camí
La sisena hora en l'escola pública es va esdevenir en una mesura estrella del primer tripartit de Pasqual Maragall el 2006 i homologava els centres públics i concertats pel que fa a hores de docència. La iniciativa, però, va tenir l'oposició dels mestres, que van convocar fins a sis vagues per protestar-hi en contra.
La sisena hora ha servit a la majoria de les escoles per desenvolupar l'hàbit lector, la comunicació oral, les matemàtiques i, en menor mesura, la sensibilitat artística. Entre els punts forts de la sisena hora s'ha detectat l'ús de metodologies innovadores per motivar els alumnes. També es destaca la millora de l'atenció a l'alumnat amb dèficits d'aprenentatge i el reforç de les hores de tutoria.
Sigui com sigui, la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat ha convocat dilluns la taula sectorial, on negociarà les "mesures en matèria de personal docent per afrontar l'actual situació de crisi econòmica". La conselleria presentarà així la proposta de plantilla docent pel 2011-2012, i exposarà les principals mesures de retallada que preveu aplicar per contenir la despesa de departament.
Tot i que la sisena hora s'eliminaria en la majoria dels centres, Ensenyament estaria disposat a acceptar-la i fer concessions en alguns centres. Així doncs, es podria suprimir a tots els nivells de primer a sisè; a primer i segon de Primària als centres que ho demanessin, per exemple, o mantenir-la, com a excepció, en tots els cursos si el centre està enmig d'un entorn sociocultural difícil i es fa necessària per evitar el fracàs escolar.
En qualsevol cas, sembla que els mestres que es van contractar per la sisena hora no perdrien la feina. I és que s'aprofitarien per fer front a l'augment d'alumnes previst pels propers anys a l'última etapa de Primària i es dedicarien a altres finalitats com classes de reforç per combatre el fracàs escolar, un altre dels objectius prioritaris del govern.
En el seu discurs institucional pels seus 100 primers dies al capdavant del govern, Mas assegurava que no s'acomiadaria cap dels docents que treballen a la xarxa pública per les retallades pressupostàries, però ja admetia que podrien tenir efecte en la sisena hora en les escoles públiques.
La sisena hora: un curt camí
La sisena hora en l'escola pública es va esdevenir en una mesura estrella del primer tripartit de Pasqual Maragall el 2006 i homologava els centres públics i concertats pel que fa a hores de docència. La iniciativa, però, va tenir l'oposició dels mestres, que van convocar fins a sis vagues per protestar-hi en contra.
La sisena hora ha servit a la majoria de les escoles per desenvolupar l'hàbit lector, la comunicació oral, les matemàtiques i, en menor mesura, la sensibilitat artística. Entre els punts forts de la sisena hora s'ha detectat l'ús de metodologies innovadores per motivar els alumnes. També es destaca la millora de l'atenció a l'alumnat amb dèficits d'aprenentatge i el reforç de les hores de tutoria.
Sigui com sigui, la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat ha convocat dilluns la taula sectorial, on negociarà les "mesures en matèria de personal docent per afrontar l'actual situació de crisi econòmica". La conselleria presentarà així la proposta de plantilla docent pel 2011-2012, i exposarà les principals mesures de retallada que preveu aplicar per contenir la despesa de departament.
