Les partícules radioactives de Fukushima van arribar a tot l'hemisferi nord en dues setmanes
Les partícules radioactives emeses a l'exterior a causa de l'accident nuclear de Fukushima van arribar a tot l'hemisferi nord en les dues setmanes posteriors a l'11 de març, quan es va produir el terratrèmol i el tsunami va desencadenar la crisi. Així ho ha assegurat l'Organització de la Comissió Preparatòria per al Tractat de Prohibició Total de Proves Nuclears (CTBTO), amb estacions de mesurament a tot el planeta. L'organització, que depèn de l'ONU, matisa que es tracta de partícules minúscules i que per això els índexs de concentració estan lluny de ser considerats perillosos per a la salut humana, segons informa l'agència japonesa Kiodo.
Les partícules radioactives que es van escapar de la central nuclear de Fukushima I a causa de l'accident provocat pel sisme i tsunami del passat 11 de març van arribar a tot l'hemisferi nord en les dues setmanes posteriors al devastador terratrèmol.
El recorregut de les partícules
L'endemà del terrible sisme, el 12 de març, ja es va detectar cert nivell de radioactivitat al Japó, a l'estació de Takasaki, a la prefectura japonesa de Gunma.
Dos dies més tard hi va haver registres similars a l'est de Rússia, i a la costa oest dels Estats Units el 16 de març. Les traces de radiació van creuar l'Atlàntic i van arribar a Islàndia el 22 de març. Les dades les va donar la CTBTO, que té fins a 63 estacions de mesurament a tot el planeta.
D'acord amb una simulació feta per un institut d'investigació alemany, en un primer moment els corrents d'aire hi han desplaçat la contaminació en direcció est, cap als Estats Units, abans de dispersar-se des del nord del Canadà i creuar l'Àrtic per, finalment, escampar-se per tot l'hemisferi.
Les autoritats japoneses minimitzen el risc de les filtracions d'aigua radioactiva detectades a la central nuclear d'Onagawa, provocades per un nou terratrèmol de més de 7 graus. El balanç del sisme és de 4 morts i més d'un centenar de ferits.
El recorregut de les partícules
L'endemà del terrible sisme, el 12 de març, ja es va detectar cert nivell de radioactivitat al Japó, a l'estació de Takasaki, a la prefectura japonesa de Gunma.
Dos dies més tard hi va haver registres similars a l'est de Rússia, i a la costa oest dels Estats Units el 16 de març. Les traces de radiació van creuar l'Atlàntic i van arribar a Islàndia el 22 de març. Les dades les va donar la CTBTO, que té fins a 63 estacions de mesurament a tot el planeta.
D'acord amb una simulació feta per un institut d'investigació alemany, en un primer moment els corrents d'aire hi han desplaçat la contaminació en direcció est, cap als Estats Units, abans de dispersar-se des del nord del Canadà i creuar l'Àrtic per, finalment, escampar-se per tot l'hemisferi.
Les autoritats japoneses minimitzen el risc de les filtracions d'aigua radioactiva detectades a la central nuclear d'Onagawa, provocades per un nou terratrèmol de més de 7 graus. El balanç del sisme és de 4 morts i més d'un centenar de ferits.
