Portugal comença els tràmits per demanar el rescat financer a la UE
Portugal ha començat els tràmits per demanar el rescat financer a la Unió Europea. El primer ministre en funcions, José Sócrates, que s'hi havia resistit fins a l'últim moment, ha llençat la tovallola. En una compareixença urgent per televisió després d'haver reconegut que s'han esgotat totes les possibilitats, Sócrates ha fet el tràgic anunci. Les primeres estimacions xifren els ajuts entre els 60.000 i els 80.000 milions d'euros.
"Vaig lluitar cada dia perquè això no passés", ha reconegut Sócrates, visiblement afectat. El seu govern sempre ha considerat l'ajuda externa com l'última opció, però "no prendre aquesta decisió suposaria riscos que el país no ha de córrer".
Davant les "creixents dificultats" per accedir al finançament del mercat, Portugal ha demanat ajuda a la UE. El govern ja ha enviat a la Comissió Europea la petició d'ajuda financera. José Sócrates no n'ha donat detalls, però ha assegurat que es treballarà perquè l'assistència financera tingui el menor cost per als portuguesos.
El Partit Social Demòcrata (PSD), el principal partit de l'oposició, sembla disposat a fer pinya davant d'una situació tan complexa. Ha anunciat que donarà suport al govern en la petició, perquè es tracta d'una mesura que contribueix a la seguretat nacional. Consideren, però, que la decisió s'ha pres massa tard.
En el seu discurs, José Sócrates ha tornat a responsabilitzar del rescat els partits de l'oposició per haver rebutjat al Parlament el seu últim pla d'austeritat, fet que va posar el país entre les cordes i en una situació de debilitat financera "sense precedents". Aquest rebuig de la resta de formacions al pla del govern va desencadenar la dimissió de Sócrates, i a la crisi econòmica del país se n'hi va afegir una de política.
El pla del govern comptava amb el suport de les institucions europees. "Va ser el senyal més equivocat en el moment més equivocat per als mercats", ha assenyalat el primer ministre, que ha posat els portuguesos com a "testimonis del que ha passat".
Els mercats van reaccionar a la renúncia del govern portuguès i la convocatòria d'eleccions el 5 de juny. Els interessos del seu deute van batre rècords històrics, que van superar el 10% en els venciments a cinc anys. Les qualificacions financeres del país, dels bancs i de les empreses també van caure en picat.
Els responsables de diversos bancs portuguesos havien advertit en les últimes hores de la necessitat de demanar ajuda financera urgent davant dels problemes de liquiditat i del bloqueig de la concessió de crèdits, indispensables per reactivar l'economia.
El rescat de Portugal obre un període d'incertesa. Com reaccionaran els mercats? I, sobretot, en sortirà perjudicada Espanya?
Davant les "creixents dificultats" per accedir al finançament del mercat, Portugal ha demanat ajuda a la UE. El govern ja ha enviat a la Comissió Europea la petició d'ajuda financera. José Sócrates no n'ha donat detalls, però ha assegurat que es treballarà perquè l'assistència financera tingui el menor cost per als portuguesos.
El Partit Social Demòcrata (PSD), el principal partit de l'oposició, sembla disposat a fer pinya davant d'una situació tan complexa. Ha anunciat que donarà suport al govern en la petició, perquè es tracta d'una mesura que contribueix a la seguretat nacional. Consideren, però, que la decisió s'ha pres massa tard.
En el seu discurs, José Sócrates ha tornat a responsabilitzar del rescat els partits de l'oposició per haver rebutjat al Parlament el seu últim pla d'austeritat, fet que va posar el país entre les cordes i en una situació de debilitat financera "sense precedents". Aquest rebuig de la resta de formacions al pla del govern va desencadenar la dimissió de Sócrates, i a la crisi econòmica del país se n'hi va afegir una de política.
El pla del govern comptava amb el suport de les institucions europees. "Va ser el senyal més equivocat en el moment més equivocat per als mercats", ha assenyalat el primer ministre, que ha posat els portuguesos com a "testimonis del que ha passat".
Els mercats van reaccionar a la renúncia del govern portuguès i la convocatòria d'eleccions el 5 de juny. Els interessos del seu deute van batre rècords històrics, que van superar el 10% en els venciments a cinc anys. Les qualificacions financeres del país, dels bancs i de les empreses també van caure en picat.
Els responsables de diversos bancs portuguesos havien advertit en les últimes hores de la necessitat de demanar ajuda financera urgent davant dels problemes de liquiditat i del bloqueig de la concessió de crèdits, indispensables per reactivar l'economia.
El rescat de Portugal obre un període d'incertesa. Com reaccionaran els mercats? I, sobretot, en sortirà perjudicada Espanya?
