El conflicte a Líbia ha posat en risc uns quants negocis d'internet amb el domini ".ly"
El conflicte bèl·lic a Líbia podria tenir de retruc una conseqüència sobre internet, encara imprecisa però força amenaçadora. Moltes empreses han fet servir el domini d'aquest país perquè d'aquesta manera es podien construir expressions que en anglès tenien un final d'adverbi. Ara podrien estar en perill.
L'escurçador d'adreces Bit.ly és potser el cas més conegut però n'hi ha molts d'altres, com per exemple Ow.ly, de HootSuite; Deck.ly, que va llançar TweetDeck per allargar missatges enviats al Twitter i saltar-se la limitació de 140 caràcters; Embed.ly (que permet convertir continguts en elements incrustables), Locl.ly (missatges de mòbil) o el servei de subscripció de butlletins per correu electrònic Letter.ly.
Justament aquest últim ja ha hagut de canviar el nom i ara es troba a com a Letterly.net. Mantenen el seu nom, però han hagut d'afegir-hi el domini .net. En una carta als seus usuaris, explicaven que no havien pogut reactivar el seu servidor però no ha quedat clar per quina raó altres llocs que fan servir aquesta terminació no han patit incidents. Hi ha la possibilitat que tot i mantenir el domini ".ly" estiguin allotjats en servidors segurs o que de forma oculta en realitat responguin a un altre domini, tot i conservar l'aparença.
Qualsevol persona pot registrar un domini ".ly". L'adreça l'administra la Companyia General de Correus i Telecomunicacions, que és un organisme de l'estat. S'atorguen llicències a tercers perquè les puguin vendre. Algunes d'aquestes empreses són les que han tingut problemes, mentre n'hi ha que es mantenen operatives.
Per exemple, Lybian Spider, que ja ha patit talls, adverteix als seus visitants que està atenta per a casos d'emergència. Però asseguren que passi el que passi els dominis cotninuaran actius perquè es basen en cinc servidors, dos que es troben al país, dos que són als Estats Units i un altre que està situat en algun lloc d'Europa.
Moral islàmica
Les restriccions per registrar un domini libi tenen a veure amb evitar continguts que atemptin contra que la moral religiosa de l'islam i es demana que no incloguin frases obscenes o paraules de naturalesa sexual. Però un escurçador d'adreces pot contenir de tot sense que sigui visible i ara mateix hi ha milions de bits emmagatzemats en servidors que sobreviuen "sota bandera" del país de Gaddafi.
Fa uns mesos, el govern libi va retirar un domini del mercat perquè no complia aquesta norma. Es tractava d'una bloguista de contingut sexual. La qüestió és si tothom que registra un domini consulta abans quines regles imperen. L'assumpte es va debatre ja fa uns quants mesos. A més, un domini libi no surt barat, costa el doble que un domini ".com".
L'afer dels dominis libis ja arriba als mitjans de comunicació, però en realitat, l'ús d'aquest domini ja era polèmic abans i des d'algunes veus es criticava que empreses nord-americanes arribessin a acords per fer servir el domini d'un país que era vist des de Washington com un enemic que ajudava el terrorisme.
Andorra i Montserrat
L'ús d'aquests dominis per aprofitar-ne el seu so o el seu significat és molt comú a internet. El domini andorrà, per exemple, que és ".ad", és pretès i usat per empreses de la publicitat pel seu significat en anglès. L'armeni (".am") sol interessar emissores d'ona mitjana. El belga (".be") s'ha utilitzat per acabar expressions com ara "downloadyoutu.be". El de Bielorússia s'ha fet servir a Baviera (".by"), el suís és buscat per algunes esglésies saxones (".ch" pot fer pensar en "church").
L'empresa Microsoft ha fet servir el domini de l'illa Montserrat (".ms") i el domini eslovè s'ha fet servir en webs escrits en castellà pel seu caràcter afirmatiu, com ara en una campanya electoral amb el nom del candidat i al final el ".si".
Televisió al Pacífic
El cas més conegut és el del domini de Tuvalu, que és ".tv" i que fan servir moltes empreses perquè fa pensar en televisió. Sense anar gaire lluny, l'empresa catalana Imagina o el canal de vídeos del conegut Vilaweb fan servir aquest domini.
Es dóna la circumstància que a Tuvalu hi viuen poc més de deu mil persones però ja hi ha uns sis milions de webs amb aquest nom. Fa uns quants anys hi va haver una breu polèmica perquè l'anunci que el canvi climàtic podria provocar l'enfonsament d'un petit arxipèlag amb una altitud màxima de quatre metres i mig damunt el nivell del mar va fer llançar el missatge que apuntar-s'hi era imprudent. El domini, es deia, cauria així que les poques illes que formen Tuvalu quedessin engolides per l'oceà Pacífic.
Es va respondre que hi havia un precedent amb el domini ".su" que corresponia a la Unió Soviètica i que tot i que aquell estat ja no hi era el domini pervivia, però els experts confirmaven aleshores que el cas de ".su" era una excepció. De fet, es troba en fase d'extinció, com va passar amb el domini ".yu" de la desapareguda Iugoslàvia.
En tot cas, a Tuvalu han obtingut diners amb els registres del seu domini nacional. El mateix estat té participació en l'empresa que ven els dominis amb aquest codi. Es va arribar a dir que s'havien asfaltat carreteres amb fons procedents d'aquests ingressos. Sigui com sigui, el govern de Tuvalu ha tret profit, i encara en treu, d'aquesta terminació.
Tuvalu és el quart país més petit del món i el segon menys poblat després del Vaticà, però això no els ha impedit que el seu domini a internet sigui un dels més populars.
Els dominis els autoritza l'ICANN, que és l'organisme internacional, que va donar llum verda al ".cat", un cas únic al món.
Justament aquest últim ja ha hagut de canviar el nom i ara es troba a com a Letterly.net. Mantenen el seu nom, però han hagut d'afegir-hi el domini .net. En una carta als seus usuaris, explicaven que no havien pogut reactivar el seu servidor però no ha quedat clar per quina raó altres llocs que fan servir aquesta terminació no han patit incidents. Hi ha la possibilitat que tot i mantenir el domini ".ly" estiguin allotjats en servidors segurs o que de forma oculta en realitat responguin a un altre domini, tot i conservar l'aparença.
Qualsevol persona pot registrar un domini ".ly". L'adreça l'administra la Companyia General de Correus i Telecomunicacions, que és un organisme de l'estat. S'atorguen llicències a tercers perquè les puguin vendre. Algunes d'aquestes empreses són les que han tingut problemes, mentre n'hi ha que es mantenen operatives.
Per exemple, Lybian Spider, que ja ha patit talls, adverteix als seus visitants que està atenta per a casos d'emergència. Però asseguren que passi el que passi els dominis cotninuaran actius perquè es basen en cinc servidors, dos que es troben al país, dos que són als Estats Units i un altre que està situat en algun lloc d'Europa.
Moral islàmica
Les restriccions per registrar un domini libi tenen a veure amb evitar continguts que atemptin contra que la moral religiosa de l'islam i es demana que no incloguin frases obscenes o paraules de naturalesa sexual. Però un escurçador d'adreces pot contenir de tot sense que sigui visible i ara mateix hi ha milions de bits emmagatzemats en servidors que sobreviuen "sota bandera" del país de Gaddafi.
Fa uns mesos, el govern libi va retirar un domini del mercat perquè no complia aquesta norma. Es tractava d'una bloguista de contingut sexual. La qüestió és si tothom que registra un domini consulta abans quines regles imperen. L'assumpte es va debatre ja fa uns quants mesos. A més, un domini libi no surt barat, costa el doble que un domini ".com".
L'afer dels dominis libis ja arriba als mitjans de comunicació, però en realitat, l'ús d'aquest domini ja era polèmic abans i des d'algunes veus es criticava que empreses nord-americanes arribessin a acords per fer servir el domini d'un país que era vist des de Washington com un enemic que ajudava el terrorisme.
Andorra i Montserrat
L'ús d'aquests dominis per aprofitar-ne el seu so o el seu significat és molt comú a internet. El domini andorrà, per exemple, que és ".ad", és pretès i usat per empreses de la publicitat pel seu significat en anglès. L'armeni (".am") sol interessar emissores d'ona mitjana. El belga (".be") s'ha utilitzat per acabar expressions com ara "downloadyoutu.be". El de Bielorússia s'ha fet servir a Baviera (".by"), el suís és buscat per algunes esglésies saxones (".ch" pot fer pensar en "church").
L'empresa Microsoft ha fet servir el domini de l'illa Montserrat (".ms") i el domini eslovè s'ha fet servir en webs escrits en castellà pel seu caràcter afirmatiu, com ara en una campanya electoral amb el nom del candidat i al final el ".si".
Televisió al Pacífic
El cas més conegut és el del domini de Tuvalu, que és ".tv" i que fan servir moltes empreses perquè fa pensar en televisió. Sense anar gaire lluny, l'empresa catalana Imagina o el canal de vídeos del conegut Vilaweb fan servir aquest domini.
Es dóna la circumstància que a Tuvalu hi viuen poc més de deu mil persones però ja hi ha uns sis milions de webs amb aquest nom. Fa uns quants anys hi va haver una breu polèmica perquè l'anunci que el canvi climàtic podria provocar l'enfonsament d'un petit arxipèlag amb una altitud màxima de quatre metres i mig damunt el nivell del mar va fer llançar el missatge que apuntar-s'hi era imprudent. El domini, es deia, cauria així que les poques illes que formen Tuvalu quedessin engolides per l'oceà Pacífic.
Es va respondre que hi havia un precedent amb el domini ".su" que corresponia a la Unió Soviètica i que tot i que aquell estat ja no hi era el domini pervivia, però els experts confirmaven aleshores que el cas de ".su" era una excepció. De fet, es troba en fase d'extinció, com va passar amb el domini ".yu" de la desapareguda Iugoslàvia.
En tot cas, a Tuvalu han obtingut diners amb els registres del seu domini nacional. El mateix estat té participació en l'empresa que ven els dominis amb aquest codi. Es va arribar a dir que s'havien asfaltat carreteres amb fons procedents d'aquests ingressos. Sigui com sigui, el govern de Tuvalu ha tret profit, i encara en treu, d'aquesta terminació.
Tuvalu és el quart país més petit del món i el segon menys poblat després del Vaticà, però això no els ha impedit que el seu domini a internet sigui un dels més populars.
Els dominis els autoritza l'ICANN, que és l'organisme internacional, que va donar llum verda al ".cat", un cas únic al món.
