La campanya de les municipals omplirà la xarxa de vídeos i nous perfils al Facebook
Els principals partits preparen la campanya digital per a les eleccions municipals d'una manera diferent que en l'última cita electoral, entre altres raons perquè la presentació de centenars de candidatures modifica del tot l'estratègia. Aquesta vegada es tracta de conservar una mínima unitat de la "marca política" però amb un marge ampli per a cada candidatura per adaptar-se al perfil que localment li interessi.
Se suposa que la digitalització permet aquestes variacions amb més naturalitat, però de fet és la primera vegada que els partits catalans es troben amb aquesta circumstància, ja que ara fa quatre anys el grau de penetració d'aquests serveis era incomparable. N'hi ha prou de recordar que el Twitter tenia aleshores un any de vida i no havia trobat ni de lluny el ressò que ja s'ha guanyat.
Fes-me un vídeo, sisplau
Més que això: la popularització d'uns recursos que ara són a l'abast de tothom farà que aquesta campanya, com ja ha pronosticat un responsable de comunicació d'un dels partits, sigui la campanya dels vídeos a la xarxa. Els candidats no demanaran a cap pilot d'aviació que els dibuixi un xai però faran tot el que puguin per tenir el seu vídeo a internet.
Uns quants exemples evidencien aquest desig ara a l'abast de qualsevol campanya local. Un grup voluntariós de Vilanova del Camí ha editat el vídeo d'ERC sense considerar rellevant que l'ombra no tapi els rostres dels candidats.
De vegades, la imaginació supera les dificultats tècniques, com a Cerdanyola del Vallès, on la candidatura de CiU s'ha inspirat en l'anunci d'una cervesa que es basa a reforçar l'autoestima. Llàstima que, al final, el candidat no se sap cap a on mira. A la mateixa població, els socialistes s'han basat en l'anunci d'un refresc, sense gaire fortuna.
Són només unes quantes mostres. Però serveixen per anticipar una certa pauta. A Montgat, des de CiU han provat d'aportar humor amb uns dibuixos de jugadors de futbol, amb un resultat tan discutible com la qualitat de les esses sonores que s'hi senten. Però serveix com a exemple rotund d'un canvi indiscutible: les campanyes locals, gràcies a internet i a les eines associades, tenen recursos que no haurien somiat abans per difondre vídeos i altres materials amb uns costos molt inferiors.
La prova que ara gairebé tothom té recursos per crear un vídeo l'aporta aquest espot del PP de Malgrat. La banda sonora recorda els anuncis de baix pressupost. Esclar que encara és més barat agafar un tema que ja existeix, com han fet, s'ha de dir que amb una edició que vol ser àgil, des de la campanya d'ICV a Vilafranca del Penedès.
Ben aviat la xarxa quedarà plena d'exemples com aquests, gairebé sempre amb un nombre de visualitzacions baix que no sol passar de les tres xifres, Però els partits amb més possibilitats no s'hi volen conformar i procuren establir una certa unitat. Així, a CiU han preparat més de tres-cents espots des del seu centre operatiu.
Manuals d'acció digital
Però sobretot han hagut d'insistir en la formació específica sobre la utilització política de les xarxes socials. A CiU ja van ser pioners en la creació d'una xarxa social pròpia i també en l'edició d'un manual de ciberactivisme, que contrastava amb una petició expressa feta per l'aleshores candidat del PSC, José Montilla, perquè els seus simpatitzants defugissin les consignes.
Ara, afegeixen a aquests materials la tramesa d'unes petites peces que totes juntes conformen un "manual d'acció digital". Cada setmana, els candidats locals o els seus equips reben aquesta informació. Com expliquen fonts d'aquest partit, "ja no es tracta de ser a les xarxes, perquè tothom hi vol ser, sinó de saber-ho gestionar". En efecte, ara són els mateixos alcaldables els que demanen a la seu central de campanya de quina manera poden treure profit d'aquests canals i, tot sovint, ja han fet el pas d'inscriure-s'hi sense tenir prou clar cap a on volen anar.
Molts polítics locals ja fa temps que s'han acostumat a conversar des del Facebook o el Twitter. El periodista Saül Gordillo en pren nota al seu blog i es refereix als "alcaldes 2.0" en dos articles consecutius.
Perfils nous de trinca
Aquest no és un tret d'una organització política concreta sinó una actitud general que s'observa a totes les formacions. Qualsevol ciutadà en té prou d'entrar al Facebook i buscar-hi els candidats de la seva població. El contrast és enorme entre els que ja fa temps que s'han acostumat als codis d'aquests espais i aquells que hi acaben d'aterrar i, sense prou temps de maduració, corren molts riscos que un estratega de campanya no aconsellaria mai.
Hi ha un cas singular a la ciutat de Badalona, on l'actual alcalde, del PSC, estrena la seva presència al Facebook fa pocs dies, mentre que la resta de candidats ja tenen traça a dialogar des d'aquí amb els veïns des de fa mesos i fins i tot anys.
Ho explica amb claredat un dels responsables de comunicació de CDC: "Quan es fa un pas així ja no hi ha marxa enrere, s'ha de pensar bé què s'hi vol dir i com es vol conversar amb els ciutadans". Per això fan cursos de formació i s'esforcen perquè els grups locals coneguin si més no les claus de l'activitat política als mitjans socials.
No és cap bestiesa. Tot el que es digui en aquests llocs serà notícia. La prova, un reportatge d'una televisió local que segueix la campanya de Vic amb les declaracions dels diversos candidats als seus perfils al Facebook o amb missatges al Twitter.
Proximitat i diversitat
En el cas del PSC l'enfocament no és gaire diferent. Com explica a aquest mitjà un membre de l'executiva socialista, "si la proximitat és la clau de les xarxes socials, té sentit que cada candidatura faci la seva campanya". O sigui que des del carrer Nicaragua es podrà ajudar, però el marge d'influència és tan curt com el que hi ha des del carrer Còrsega.
El PSC ha creat webs individuals per a aquells alcaldables que ho han demanat. Es tracta d'un sistema d'edició senzilla que permet a cada candidatura generar contingut propi i presentar-lo amb una qualitat de disseny més alta. Per intentar aglutinar tota aquesta diversitat han creat el web municipals2011.cat.
Amb música a les urnes
La música és present a les campanyes electorals, normalment amb una banda sonora partidista. Però quan hi ha eleccions a més de nou-cents municipis és evident que el grau de personalització és molt elevat. Els socialistes han incorporat als webs dels candidats que ho han volgut una llista de les seves cançons preferides, creada al servei Spotify, mentre que els convergents han optat per deixar que cada campanya local trobi un himne adequat.
Així, per exemple, l'alcaldable de Girona, Carles Puigdemont, ja fa circular aquest vídeo amb la seva "cançó de campanya". No és fàcil que aquests elements trobin acollida als mitjans de comunicació, excepte quan alguna característica particular crida l'atenció d'un periodista, com va passar amb la remescla d'un tema de Lady Gaga que ha permès al candidat tarragoní del PP jugar amb la musicalitat del seu nom.
El ritme de campanya el marquen a cada població, segons si els que són a l'oposició tinguin més o menys opcions de girar la truita. Potser els mitjans de comunicació nacionals acabaran posant la mirada damunt la ciutat de Barcelona i les altres capitals però, gràcies a internet, centenars de candidatures amb més ganes que recursos provaran de fer-se notar, des de les xarxes socials i també amb vídeos i cançons. Comença el guirigall!
Fes-me un vídeo, sisplau
Més que això: la popularització d'uns recursos que ara són a l'abast de tothom farà que aquesta campanya, com ja ha pronosticat un responsable de comunicació d'un dels partits, sigui la campanya dels vídeos a la xarxa. Els candidats no demanaran a cap pilot d'aviació que els dibuixi un xai però faran tot el que puguin per tenir el seu vídeo a internet.
Uns quants exemples evidencien aquest desig ara a l'abast de qualsevol campanya local. Un grup voluntariós de Vilanova del Camí ha editat el vídeo d'ERC sense considerar rellevant que l'ombra no tapi els rostres dels candidats.
De vegades, la imaginació supera les dificultats tècniques, com a Cerdanyola del Vallès, on la candidatura de CiU s'ha inspirat en l'anunci d'una cervesa que es basa a reforçar l'autoestima. Llàstima que, al final, el candidat no se sap cap a on mira. A la mateixa població, els socialistes s'han basat en l'anunci d'un refresc, sense gaire fortuna.
Són només unes quantes mostres. Però serveixen per anticipar una certa pauta. A Montgat, des de CiU han provat d'aportar humor amb uns dibuixos de jugadors de futbol, amb un resultat tan discutible com la qualitat de les esses sonores que s'hi senten. Però serveix com a exemple rotund d'un canvi indiscutible: les campanyes locals, gràcies a internet i a les eines associades, tenen recursos que no haurien somiat abans per difondre vídeos i altres materials amb uns costos molt inferiors.
La prova que ara gairebé tothom té recursos per crear un vídeo l'aporta aquest espot del PP de Malgrat. La banda sonora recorda els anuncis de baix pressupost. Esclar que encara és més barat agafar un tema que ja existeix, com han fet, s'ha de dir que amb una edició que vol ser àgil, des de la campanya d'ICV a Vilafranca del Penedès.
Ben aviat la xarxa quedarà plena d'exemples com aquests, gairebé sempre amb un nombre de visualitzacions baix que no sol passar de les tres xifres, Però els partits amb més possibilitats no s'hi volen conformar i procuren establir una certa unitat. Així, a CiU han preparat més de tres-cents espots des del seu centre operatiu.
Manuals d'acció digital
Però sobretot han hagut d'insistir en la formació específica sobre la utilització política de les xarxes socials. A CiU ja van ser pioners en la creació d'una xarxa social pròpia i també en l'edició d'un manual de ciberactivisme, que contrastava amb una petició expressa feta per l'aleshores candidat del PSC, José Montilla, perquè els seus simpatitzants defugissin les consignes.
Ara, afegeixen a aquests materials la tramesa d'unes petites peces que totes juntes conformen un "manual d'acció digital". Cada setmana, els candidats locals o els seus equips reben aquesta informació. Com expliquen fonts d'aquest partit, "ja no es tracta de ser a les xarxes, perquè tothom hi vol ser, sinó de saber-ho gestionar". En efecte, ara són els mateixos alcaldables els que demanen a la seu central de campanya de quina manera poden treure profit d'aquests canals i, tot sovint, ja han fet el pas d'inscriure-s'hi sense tenir prou clar cap a on volen anar.
Molts polítics locals ja fa temps que s'han acostumat a conversar des del Facebook o el Twitter. El periodista Saül Gordillo en pren nota al seu blog i es refereix als "alcaldes 2.0" en dos articles consecutius.
Perfils nous de trinca
Aquest no és un tret d'una organització política concreta sinó una actitud general que s'observa a totes les formacions. Qualsevol ciutadà en té prou d'entrar al Facebook i buscar-hi els candidats de la seva població. El contrast és enorme entre els que ja fa temps que s'han acostumat als codis d'aquests espais i aquells que hi acaben d'aterrar i, sense prou temps de maduració, corren molts riscos que un estratega de campanya no aconsellaria mai.
Hi ha un cas singular a la ciutat de Badalona, on l'actual alcalde, del PSC, estrena la seva presència al Facebook fa pocs dies, mentre que la resta de candidats ja tenen traça a dialogar des d'aquí amb els veïns des de fa mesos i fins i tot anys.
Ho explica amb claredat un dels responsables de comunicació de CDC: "Quan es fa un pas així ja no hi ha marxa enrere, s'ha de pensar bé què s'hi vol dir i com es vol conversar amb els ciutadans". Per això fan cursos de formació i s'esforcen perquè els grups locals coneguin si més no les claus de l'activitat política als mitjans socials.
No és cap bestiesa. Tot el que es digui en aquests llocs serà notícia. La prova, un reportatge d'una televisió local que segueix la campanya de Vic amb les declaracions dels diversos candidats als seus perfils al Facebook o amb missatges al Twitter.
Proximitat i diversitat
En el cas del PSC l'enfocament no és gaire diferent. Com explica a aquest mitjà un membre de l'executiva socialista, "si la proximitat és la clau de les xarxes socials, té sentit que cada candidatura faci la seva campanya". O sigui que des del carrer Nicaragua es podrà ajudar, però el marge d'influència és tan curt com el que hi ha des del carrer Còrsega.
El PSC ha creat webs individuals per a aquells alcaldables que ho han demanat. Es tracta d'un sistema d'edició senzilla que permet a cada candidatura generar contingut propi i presentar-lo amb una qualitat de disseny més alta. Per intentar aglutinar tota aquesta diversitat han creat el web municipals2011.cat.
Amb música a les urnes
La música és present a les campanyes electorals, normalment amb una banda sonora partidista. Però quan hi ha eleccions a més de nou-cents municipis és evident que el grau de personalització és molt elevat. Els socialistes han incorporat als webs dels candidats que ho han volgut una llista de les seves cançons preferides, creada al servei Spotify, mentre que els convergents han optat per deixar que cada campanya local trobi un himne adequat.
Així, per exemple, l'alcaldable de Girona, Carles Puigdemont, ja fa circular aquest vídeo amb la seva "cançó de campanya". No és fàcil que aquests elements trobin acollida als mitjans de comunicació, excepte quan alguna característica particular crida l'atenció d'un periodista, com va passar amb la remescla d'un tema de Lady Gaga que ha permès al candidat tarragoní del PP jugar amb la musicalitat del seu nom.
El ritme de campanya el marquen a cada població, segons si els que són a l'oposició tinguin més o menys opcions de girar la truita. Potser els mitjans de comunicació nacionals acabaran posant la mirada damunt la ciutat de Barcelona i les altres capitals però, gràcies a internet, centenars de candidatures amb més ganes que recursos provaran de fer-se notar, des de les xarxes socials i també amb vídeos i cançons. Comença el guirigall!
