Raül Suárez: "Trigarem a veure els robots de les pel·lícules entre nosaltres" (II)
El director de l'Institut d'Organització i Control de Sistemes Industrials de la UPC ha parlat amb el 3cat24 i ha desmitificat les possibilitats actuals dels robots. Segons Raül Suárez, les pel·lícules ens influencien massa i ens fan creure en una societat futurista que encara és molt lluny.
(Continua de la part I...)
Els avions que piloten sols no són robots?
Sí que se'n consideren. Formen part de la branca dels voladors. Són similars als submarins. Un helicòpter que té certa autonomia ho és. Un coet que només té una direcció no ho és.
Quin departament destacaria com el més avançat en robòtica?
N'hi ha molts. Al Japó; a Alemanya; als Estats Units tens el MIT, Standford, Berkeley, etc.
Ara que em cita el MIT, el director, Rodney Brooks, va dir que els robots ens envairien. Quant queda?
Quan vaig començar a estudiar semblava que la intel·ligència artificial i la robòtica s'anava a menjar el món, però encara en som molt lluny. El concepte que ens envaeixen els robots humanoides... queden uns quants anys. No m'aventuro a donar-ne una data. El que sí que hi ha són robots caminants que et reben en algunes universitats, que tenen sensors, detecten la teva presència i et pregunten on vols anar, tenen un mapa de l'edifici i et guien. Hi ha museus que els tenen. Això ja existeix.
I els acceptarem?
També hi ha estudis sobre això. Perquè la gent els accepti han de ser amigables però també simpàtics. Està estudiat si posar-los els ulls grans, la boca, les orelles punxegudes o no, i tots aquests paràmetres són reconeguts pels humans com robots bons o dolents. Se sap que si són molt semblants a nosaltres els acceptem. Si són molt diferents, com el cas dels robots de "La guerra de les galàxies", també cauen bé. Però hi ha una frontera: si són semblants però no gaire, es genera desconfiança i rebuig.
I sobre el temor que ens arribin a controlar?
Jo no en tinc el més mínim temor, de moment. A les pel·lícules ens plantegen si serem esclaus dels robots, però jo em pregunto si depenem o no de l'energia elèctrica, o dels mòbils. Depenem d'uns avenços tecnològics com algun dia ho farem dels robots. Com avui depenem del cotxe per fer la nostra vida occidental. Crec que trigarem a veure-ho.
Parlant amb el científic Arístides Requicha, especialista en nanorobots, em va dir que aviat els podrem introduir al cos per reparar cèl·lules cancerígenes...
Vaig treballar a la University of Southern California, al mateix departament que ell, l'any 1996. Hi haurà un moment en què podrem controlar un element nano en el cos i fer que compleixi una funció. Ara es fica un catèter per una artèria o una vena. Podríem fer-ho amb un robot, que vagi on hi ha un tumor i que l'elimini. Això, a escala micro, però si arribem a escala nano podríem actuar en les cèl·lules i posar un exèrcit de robots ocupats d'aquestes funcions.
I aquí podem entrar en fronteres ètiques...
Exactament, però igual que en les jurídiques. Per exemple, si un cotxe està comandat per un robot, falla i tinc un accident, de qui és la culpa? O en un semàfor que s'espatlla, em fa sortir i topo amb un altre vehicle, de qui és la responsabilitat que hagi fallat? De l'Ajuntament? De l'empresa que el va crear? Imagina't un robot assistencial que dóna una medecina a un avi que és al llit: si un dia li administra més pastilles del compte, o li pega perquè ha fallat el seu mecanisme, què?
Ray Kurzweil també va passar per Barcelona fa uns quants anys i va pronosticar que el 2020 es faria enginyeria inversa del cervell i que els nanorobots operaran la nostra consciència. Quina opinió li mereix?
Som al 2011 i no m'ho crec. L'enginyeria inversa és un concepte que hi ha a la indústria. És la que fa la competència amb un producte que li agrada, i el desmunta per fer-lo de nou sota una altra marca. Però en cas del cervell, què és? Un estudi per comprendre'l? I nanorobots al cervell? Desconec el sector, però no ho veig pel 2020. Un es pot implantar un xip al cervell però el que diu Kurzweil em costa de creure.
Els avions que piloten sols no són robots?
Sí que se'n consideren. Formen part de la branca dels voladors. Són similars als submarins. Un helicòpter que té certa autonomia ho és. Un coet que només té una direcció no ho és.
Quin departament destacaria com el més avançat en robòtica?
N'hi ha molts. Al Japó; a Alemanya; als Estats Units tens el MIT, Standford, Berkeley, etc.
Ara que em cita el MIT, el director, Rodney Brooks, va dir que els robots ens envairien. Quant queda?
Quan vaig començar a estudiar semblava que la intel·ligència artificial i la robòtica s'anava a menjar el món, però encara en som molt lluny. El concepte que ens envaeixen els robots humanoides... queden uns quants anys. No m'aventuro a donar-ne una data. El que sí que hi ha són robots caminants que et reben en algunes universitats, que tenen sensors, detecten la teva presència i et pregunten on vols anar, tenen un mapa de l'edifici i et guien. Hi ha museus que els tenen. Això ja existeix.
I els acceptarem?
També hi ha estudis sobre això. Perquè la gent els accepti han de ser amigables però també simpàtics. Està estudiat si posar-los els ulls grans, la boca, les orelles punxegudes o no, i tots aquests paràmetres són reconeguts pels humans com robots bons o dolents. Se sap que si són molt semblants a nosaltres els acceptem. Si són molt diferents, com el cas dels robots de "La guerra de les galàxies", també cauen bé. Però hi ha una frontera: si són semblants però no gaire, es genera desconfiança i rebuig.
I sobre el temor que ens arribin a controlar?
Jo no en tinc el més mínim temor, de moment. A les pel·lícules ens plantegen si serem esclaus dels robots, però jo em pregunto si depenem o no de l'energia elèctrica, o dels mòbils. Depenem d'uns avenços tecnològics com algun dia ho farem dels robots. Com avui depenem del cotxe per fer la nostra vida occidental. Crec que trigarem a veure-ho.
Parlant amb el científic Arístides Requicha, especialista en nanorobots, em va dir que aviat els podrem introduir al cos per reparar cèl·lules cancerígenes...
Vaig treballar a la University of Southern California, al mateix departament que ell, l'any 1996. Hi haurà un moment en què podrem controlar un element nano en el cos i fer que compleixi una funció. Ara es fica un catèter per una artèria o una vena. Podríem fer-ho amb un robot, que vagi on hi ha un tumor i que l'elimini. Això, a escala micro, però si arribem a escala nano podríem actuar en les cèl·lules i posar un exèrcit de robots ocupats d'aquestes funcions.
I aquí podem entrar en fronteres ètiques...
Exactament, però igual que en les jurídiques. Per exemple, si un cotxe està comandat per un robot, falla i tinc un accident, de qui és la culpa? O en un semàfor que s'espatlla, em fa sortir i topo amb un altre vehicle, de qui és la responsabilitat que hagi fallat? De l'Ajuntament? De l'empresa que el va crear? Imagina't un robot assistencial que dóna una medecina a un avi que és al llit: si un dia li administra més pastilles del compte, o li pega perquè ha fallat el seu mecanisme, què?
Ray Kurzweil també va passar per Barcelona fa uns quants anys i va pronosticar que el 2020 es faria enginyeria inversa del cervell i que els nanorobots operaran la nostra consciència. Quina opinió li mereix?
Som al 2011 i no m'ho crec. L'enginyeria inversa és un concepte que hi ha a la indústria. És la que fa la competència amb un producte que li agrada, i el desmunta per fer-lo de nou sota una altra marca. Però en cas del cervell, què és? Un estudi per comprendre'l? I nanorobots al cervell? Desconec el sector, però no ho veig pel 2020. Un es pot implantar un xip al cervell però el que diu Kurzweil em costa de creure.
