La quarta Catosfera s'enceta amb un reconeixement de les utilitats del Twitter
El Twitter, cinc anys després de la seva creació, ja aplega milions de persones i actua com un ressò de la societat que hi aboca missatges de 140 caràcters com a màxim però d'intensitat tan variada com demani cada moment. Política i frivolitats conformen amb mil qüestions més una conversa multiforme que ja abasta l'empresa, la cultura i l'esport. Aquest divendres, l'ús del Twitter ha centrat la inauguració de la quarta edició de la Catosfera, a la ciutat de Granollers.
"El Twitter és més democràtic que els blogs". Amb aquesta afirmació es pot sintetitzar l'estat d'ànim del centenar de persones que han assistit avui a la primera jornada de la quarta edició de la Catosfera, l'encontre que vol convocar els catalans més actius a internet.
La frase és de l'emprenedor Dídac Lee, un jove que impulsa diversos projectes empresarials però que en aquesta ocasió ha basat la seva intervenció en la seva experiència com a membre de la nova junta del FC Barcelona. Tenia sentit, perquè la sessió havia triat com a objecte del debat l'explosió del Twitter com a eina preferida per als que volen compartir idees i opinions a la xarxa catalana.
700.000 tuits per Abidal
Lee ha demostrat la importància i l'abast global d'aquest servei amb un exemple rotund. Quan es va saber que el lateral francès, reconvertit per Josep Guardiola en un centre d'alta qualitat, s'hauria d'operar, el club va rebre prop de dotze mil comunicats de suport... però al mateix temps va entomar més de set-cents mil missatges enviats mitjançant aquesta missatgeria que restringeix les declaracions als 140 caràcters.
Al mateix temps, ha negat que el llibre d'estil que es fa servir als canals oficials del Barça sigui d'aplicació per als jugadors. N'hi ha uns quants que s'han convertit en autèntiques estrelles del Twitter, gràcies a un efecte mirall que sol atorgar als que ja són mediàtics un ressò més notable a les xarxes socials.
En el torn de debat, s'ha comentat que tal vegada podrien aprofitar aquesta rellevància per sumar-se a la campanya perquè la interfície del Twitter es tradueixi al català, un moviment impulsat pel periodista Albert Cuesta, que en el darrer Mobile World Congress va obtenir una resposta positiva del conseller delegat, Dick Costolo. La petició l'ha feta Ernest Benach, que ha acudit a la cita en la seva condició de ciutadà participatiu en aquesta eina i de seguida ha trobat el suport d'altres assistents.
La facilitat per llançar missatges amb el Twitter és el que ha dut Lee a la seva afirmació sobre el seu caràcter més democràtic i els altres ponents de la taula també han coincidit a destacar aquestes virtuts. El director de l'Agència Catalana de Notícies, Saül Gordillo, ha repassat la influència del Twitter amb un seguit d'exemples que permeten adonar-se de la seva utilitat en política, periodisme, publicitat i altres especialitats vinculades a la comunicació. Ha esmentat expressament el cas de la nevada de l'any passat, quan es va convertir en el canal que aplegava les reaccions dels ciutadans i també en la prova que l'administració encara no havia madurat el seu ús per a les situacions d'emergència. De fet, va ser aquell mateix dia quan es va obrir un compte al Twitter per respondre a aquesta demanda.
Tuits des del balancí
El director del diari "Ara", Carles Capdevila, ha defensat la noció que l'eina no és el més important sinó la funció que compleix i, amb una mirada gens fanatitzada, ha subratllat que el Twitter i altres xarxes permeten per damunt de tot compartir i criticar, actituds que hi han estat sempre, i ho ha expressat amb un exemple familiar: "Quan tuitejo no faig res gaire diferent del meu avi quan, des del seu balancí, em llegia en veu alta les notícies del diari".
Ha reconegut que s'ha convertit en algú que s'informa amb el Twitter, que li aporta coneixements amplis fins i tot de situacions que abans desconeixia. Però també ha reclamat el dret de poder dir prou, és a dir, d'aturar-se i no seguir aquesta cursa frenètica que el canvi digital de vegades sembla que provoca.
Com explicava aquest mitjà fa pocs dies, amb motiu del cinquè aniversari de la seva creació, el Twitter ja ha transformat la manera de comunicar-se de milions de persones arreu del món i Catalunya no n'és una excepció. A Twit.cat, on agreguen els actors catalans d'aquest canal, ja compten amb més de deu mil usuaris registrats.
El futur és a les bases de dades
La Catosfera va néixer com una trobada de bloguistes i a la cita de l'any passat es va posar l'atenció en el paper de les xarxes socials, amb el cas singular de Tuenti, que anunciava la seva versió en català. Tot i això, aquesta xarxa espanyola no ha aconseguit a Catalunya la penetració que té a les altres comunitats.
En només un any, el focus ja s'ha hagut de situar en el Twitter i aquest ritme tan veloç és el que ha dut Genís Roca a invitar els assistents a una reflexió sobre el futur immediat i l'evolució d'aquestes xarxes. Aquest arqueòleg i consultor, que ja fa un temps que va fundar Roca Salvatella, ha estat el conferenciant encarregat d'obrir la Catosfera i la seva intervenció ha consistit a servir al públic una gerra ben plena de realisme.
Tal com han reiterat després altres ponents, el que compta no és l'instrument sinó el concepte que el sosté. Per això ha assegurat que el blog és com el Seat600 de la mobilitat. Ha defensat que les empreses necessiten obtenir resultats i que només s'aboquen a emprar aquests recursos digitals si veuen que els ajuden a ingressar més diners.
Roca s'ha atrevit a traçar un panorama del que vindrà i, de forma resumida, ha subratllat la importància dels mòbils, per damunt dels ordinadors de taula; ha anticipat l'arribada d'un paquet d'eines que facin molt més fàcil l'ús dels recursos basats en internet, i ha pronosticat que es viurà un retorn cap als webs. Ho ha emfasitzat amb aqueta frase: "Si tingués calers, no els invertiria a Facebook".
Ha afirmat que la participació s'ha banalitzat, ha apostat per les bases de dades com a punt fort dels negocis i ha reclamat, no sense un aire crític cap al govern català, un esforç seriós per dotar d'habilitats digitals el conjunt de la població, començant pels alumnes de Primària. Per això s'ha mostrat decebut amb la supressió del programa 1x1, que havia de dotar cada alumne d'un ordinador i les aules de pissarres digitals.
El temps a l'hiperespai
Poc després ha abandonat l'acte el director general de Telecomunicacions, Carles Flamerich, que havia inaugurat de manera oficial la quarta Catosfera conjuntament amb l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, ja que la trobada es fa, com els altres cops, a les instal·lacions del Centre Tecnològic i Universitari d'aquesta ciutat vallesana, a l'antiga fàbrica Roca Umbert. Ja fa quinze dies que hi ha tallers i activitats de difusió sobre les eines digitals.
Però el mateix alt càrrec ha aclarit que tenia una agenda molt comprimida. No cal dir que l'explicació l'ha donada a través del Twitter, l'eina central d'aquesta obertura de la Catosfera. Potser sí que la jornada podria haver estat més "deliberativa", com ha suggerit amb una piulada el professor de turisme José Antonio Donaire.
Però el Twitter s'ha convertit en protagonista i canal a la vegada. Les opinions s'hi apleguen, sota l'etiqueta #catosfera, que avui ha estat la qüestió més tractada al Twitter, això que en l'argot d'influència saxona anomenen "trending topic", una condició efímera. Ja havia advertit Capdevila que el temps és diferent en aquesta mena d'hiperespai: "Al Twitter, dos minuts són una eternitat". Els assistents ho han tuitejat.
La frase és de l'emprenedor Dídac Lee, un jove que impulsa diversos projectes empresarials però que en aquesta ocasió ha basat la seva intervenció en la seva experiència com a membre de la nova junta del FC Barcelona. Tenia sentit, perquè la sessió havia triat com a objecte del debat l'explosió del Twitter com a eina preferida per als que volen compartir idees i opinions a la xarxa catalana.
700.000 tuits per Abidal
Lee ha demostrat la importància i l'abast global d'aquest servei amb un exemple rotund. Quan es va saber que el lateral francès, reconvertit per Josep Guardiola en un centre d'alta qualitat, s'hauria d'operar, el club va rebre prop de dotze mil comunicats de suport... però al mateix temps va entomar més de set-cents mil missatges enviats mitjançant aquesta missatgeria que restringeix les declaracions als 140 caràcters.
Al mateix temps, ha negat que el llibre d'estil que es fa servir als canals oficials del Barça sigui d'aplicació per als jugadors. N'hi ha uns quants que s'han convertit en autèntiques estrelles del Twitter, gràcies a un efecte mirall que sol atorgar als que ja són mediàtics un ressò més notable a les xarxes socials.
En el torn de debat, s'ha comentat que tal vegada podrien aprofitar aquesta rellevància per sumar-se a la campanya perquè la interfície del Twitter es tradueixi al català, un moviment impulsat pel periodista Albert Cuesta, que en el darrer Mobile World Congress va obtenir una resposta positiva del conseller delegat, Dick Costolo. La petició l'ha feta Ernest Benach, que ha acudit a la cita en la seva condició de ciutadà participatiu en aquesta eina i de seguida ha trobat el suport d'altres assistents.
La facilitat per llançar missatges amb el Twitter és el que ha dut Lee a la seva afirmació sobre el seu caràcter més democràtic i els altres ponents de la taula també han coincidit a destacar aquestes virtuts. El director de l'Agència Catalana de Notícies, Saül Gordillo, ha repassat la influència del Twitter amb un seguit d'exemples que permeten adonar-se de la seva utilitat en política, periodisme, publicitat i altres especialitats vinculades a la comunicació. Ha esmentat expressament el cas de la nevada de l'any passat, quan es va convertir en el canal que aplegava les reaccions dels ciutadans i també en la prova que l'administració encara no havia madurat el seu ús per a les situacions d'emergència. De fet, va ser aquell mateix dia quan es va obrir un compte al Twitter per respondre a aquesta demanda.
Tuits des del balancí
El director del diari "Ara", Carles Capdevila, ha defensat la noció que l'eina no és el més important sinó la funció que compleix i, amb una mirada gens fanatitzada, ha subratllat que el Twitter i altres xarxes permeten per damunt de tot compartir i criticar, actituds que hi han estat sempre, i ho ha expressat amb un exemple familiar: "Quan tuitejo no faig res gaire diferent del meu avi quan, des del seu balancí, em llegia en veu alta les notícies del diari".
Ha reconegut que s'ha convertit en algú que s'informa amb el Twitter, que li aporta coneixements amplis fins i tot de situacions que abans desconeixia. Però també ha reclamat el dret de poder dir prou, és a dir, d'aturar-se i no seguir aquesta cursa frenètica que el canvi digital de vegades sembla que provoca.
Com explicava aquest mitjà fa pocs dies, amb motiu del cinquè aniversari de la seva creació, el Twitter ja ha transformat la manera de comunicar-se de milions de persones arreu del món i Catalunya no n'és una excepció. A Twit.cat, on agreguen els actors catalans d'aquest canal, ja compten amb més de deu mil usuaris registrats.
El futur és a les bases de dades
La Catosfera va néixer com una trobada de bloguistes i a la cita de l'any passat es va posar l'atenció en el paper de les xarxes socials, amb el cas singular de Tuenti, que anunciava la seva versió en català. Tot i això, aquesta xarxa espanyola no ha aconseguit a Catalunya la penetració que té a les altres comunitats.
En només un any, el focus ja s'ha hagut de situar en el Twitter i aquest ritme tan veloç és el que ha dut Genís Roca a invitar els assistents a una reflexió sobre el futur immediat i l'evolució d'aquestes xarxes. Aquest arqueòleg i consultor, que ja fa un temps que va fundar Roca Salvatella, ha estat el conferenciant encarregat d'obrir la Catosfera i la seva intervenció ha consistit a servir al públic una gerra ben plena de realisme.
Tal com han reiterat després altres ponents, el que compta no és l'instrument sinó el concepte que el sosté. Per això ha assegurat que el blog és com el Seat600 de la mobilitat. Ha defensat que les empreses necessiten obtenir resultats i que només s'aboquen a emprar aquests recursos digitals si veuen que els ajuden a ingressar més diners.
Roca s'ha atrevit a traçar un panorama del que vindrà i, de forma resumida, ha subratllat la importància dels mòbils, per damunt dels ordinadors de taula; ha anticipat l'arribada d'un paquet d'eines que facin molt més fàcil l'ús dels recursos basats en internet, i ha pronosticat que es viurà un retorn cap als webs. Ho ha emfasitzat amb aqueta frase: "Si tingués calers, no els invertiria a Facebook".
Ha afirmat que la participació s'ha banalitzat, ha apostat per les bases de dades com a punt fort dels negocis i ha reclamat, no sense un aire crític cap al govern català, un esforç seriós per dotar d'habilitats digitals el conjunt de la població, començant pels alumnes de Primària. Per això s'ha mostrat decebut amb la supressió del programa 1x1, que havia de dotar cada alumne d'un ordinador i les aules de pissarres digitals.
El temps a l'hiperespai
Poc després ha abandonat l'acte el director general de Telecomunicacions, Carles Flamerich, que havia inaugurat de manera oficial la quarta Catosfera conjuntament amb l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, ja que la trobada es fa, com els altres cops, a les instal·lacions del Centre Tecnològic i Universitari d'aquesta ciutat vallesana, a l'antiga fàbrica Roca Umbert. Ja fa quinze dies que hi ha tallers i activitats de difusió sobre les eines digitals.
Però el mateix alt càrrec ha aclarit que tenia una agenda molt comprimida. No cal dir que l'explicació l'ha donada a través del Twitter, l'eina central d'aquesta obertura de la Catosfera. Potser sí que la jornada podria haver estat més "deliberativa", com ha suggerit amb una piulada el professor de turisme José Antonio Donaire.
Però el Twitter s'ha convertit en protagonista i canal a la vegada. Les opinions s'hi apleguen, sota l'etiqueta #catosfera, que avui ha estat la qüestió més tractada al Twitter, això que en l'argot d'influència saxona anomenen "trending topic", una condició efímera. Ja havia advertit Capdevila que el temps és diferent en aquesta mena d'hiperespai: "Al Twitter, dos minuts són una eternitat". Els assistents ho han tuitejat.
