Els autors catalans de la Viquipèdia busquen acords amb els professionals dels museus
Els viquipedistes catalans, o sigui, els autors de la Viquipèdia, miren d'estrènyer llaços amb diversos entorns professionals per millorar la qualitat d'aquesta obra col·lectiva. Aquesta setmana han mantingut una trobada amb més d'un centenar de professionals dels museus catalans, en una versió local d'un tipus de trobades, anomenades Glam Wiki, que ja s'han assajat en altres països.
En una sala del Museu Picasso de Barcelona, viquipedistes i museòlegs van debatre com poden col·laborar, com s'ha explicat des del blog del mateix museu i com han fet saber altres assistents a més de blogs generats a l'administració pública. La jornada va comptar amb l'experiència de l'expert australià Liam Wyat, que va explicar la seva experiència com a "viquipedista resident" durant un temps al British Museum de Londres.
Aquesta tasca consistia a treballar durant cinc setmanes en aquesta institució museística per millorar les relacions dels autors de la Viquipèdia amb els conservadors. Gràcies a això, es van aconseguir articles de molta qualitat i es va obrir un canal de relacions que encara funciona.
Wyatt va animar els assistents a recuperar la centralitat d'aquestes institucions a partir d'un contacte més potent amb les obres digitals. Amb les anomenades sessions Glam, la Viquipèdia promou trobades d'aquest tipus a diversos llocs del món per millorar la cobertura dels museus per part d'aquesta obra de consulta.
En les sessions posteriors, que van tenir lloc sota l'efecte d'un tall de llum que va afectar durant força estona diverses àrees del barri de la Ribera, Àlex Hinojo i Conxa Rodà van exposar casos de bones pràctiques. Museus locals com el d'Arenys ja rumien com poden treure profit d'aquests acords i altres com el Museu d'Art de Girona ja s'hi han abocat.
Precedents arreu del món
De fet, ja hi ha força casos reals d'acords pràctics com ara el del museu de Brooklyn, dels Arxius Federals Alemanys, per difondre 100.000 imatges, o de la Biblioteca Nacional de França, que amb un acord firmat l'any passat pot integrar més de mil textos lliures de drets. Un museu de Tolosa inclou imatges d'objectes prehistòrics.
Per tant, força institucions culturals ja són col·laboradores d'alguna o altra manera d'aquesta enciclopèdia col·lectiva i en altres ciutats ja s'han celebrat trobades per acostar els museus al projecte.
Albert Sierra i altres professionals com Ignasi Labastida, de Creative Commons, i Sonia López, del Macba, es van referir a la qüestió dels drets. Van explicar que les llicències lliures com ara Creative Commons ofereixen moltes possibilitats a l'administració i es va esmentar el cas de l'alliberament parcial de fotografies de l'arxiu Miserachs en baixa resolució que tenen aquest tipus de llicència oberta i es troben en una galeria digital. La qüestió del domini públic és un dels aspectes que incideix en la tria d'imatges per a aquesta enciclopèdia feta amb la contribució ciutadana.
Patrimoni, del Departament de Cultura, o l'Institut de les Dones, són exemples de com l'administració s'implica en aquesta obra de tothom. En aquest últim organisme, per exemple, incorporen continguts i en concret amplien biografies de dones.
L'acte es va cloure amb un taller que va permetre als que hi havien acudit aprendre ben de pressa com es poden editar articles en aquesta enciclopèdia oberta a tothom.
Animen els funcionaris a col·laborar
El mateix blog oficial de la Generalitat convida els funcionaris públics a contribuir a la Viquipèdia i els proposa dues maneres de fer-ho: publicant continguts sota una llicència lliure, de manera que els viquipedistes ho puguin fer servir, i també enviant-hi articles. I els recorda que, segons les recomanacions de la Viquipèdia, es tracta d'obrir perfils d'usuari que siguin individuals i no de perfils institucionals.
L'apunt ha suscitat més d'una desena de comentaris que trasllueixen una conversa molt viva entre ciutadans que ja són autors actius de la Viquipèdia i empleats de la funció pública, en una mostra més d'aquest afany de la Viquipèdia per donar-se a conèixer en entorns de l'educació i la cultura.
No fa gaires dies, un grup de viquipedistes també es van exposar en una jornada de portes obertes i amb la vocació d'animar altres persones a sumar-se a aquesta causa que ara mateix compta a Catalunya amb uns quants centenars de membres actius. Amb aquest motiu, el 3cat24 va oferir un retrat dels autors catalans de la Viquipèdia.
Aquesta tasca consistia a treballar durant cinc setmanes en aquesta institució museística per millorar les relacions dels autors de la Viquipèdia amb els conservadors. Gràcies a això, es van aconseguir articles de molta qualitat i es va obrir un canal de relacions que encara funciona.
Wyatt va animar els assistents a recuperar la centralitat d'aquestes institucions a partir d'un contacte més potent amb les obres digitals. Amb les anomenades sessions Glam, la Viquipèdia promou trobades d'aquest tipus a diversos llocs del món per millorar la cobertura dels museus per part d'aquesta obra de consulta.
En les sessions posteriors, que van tenir lloc sota l'efecte d'un tall de llum que va afectar durant força estona diverses àrees del barri de la Ribera, Àlex Hinojo i Conxa Rodà van exposar casos de bones pràctiques. Museus locals com el d'Arenys ja rumien com poden treure profit d'aquests acords i altres com el Museu d'Art de Girona ja s'hi han abocat.
Precedents arreu del món
De fet, ja hi ha força casos reals d'acords pràctics com ara el del museu de Brooklyn, dels Arxius Federals Alemanys, per difondre 100.000 imatges, o de la Biblioteca Nacional de França, que amb un acord firmat l'any passat pot integrar més de mil textos lliures de drets. Un museu de Tolosa inclou imatges d'objectes prehistòrics.
Per tant, força institucions culturals ja són col·laboradores d'alguna o altra manera d'aquesta enciclopèdia col·lectiva i en altres ciutats ja s'han celebrat trobades per acostar els museus al projecte.
Albert Sierra i altres professionals com Ignasi Labastida, de Creative Commons, i Sonia López, del Macba, es van referir a la qüestió dels drets. Van explicar que les llicències lliures com ara Creative Commons ofereixen moltes possibilitats a l'administració i es va esmentar el cas de l'alliberament parcial de fotografies de l'arxiu Miserachs en baixa resolució que tenen aquest tipus de llicència oberta i es troben en una galeria digital. La qüestió del domini públic és un dels aspectes que incideix en la tria d'imatges per a aquesta enciclopèdia feta amb la contribució ciutadana.
Patrimoni, del Departament de Cultura, o l'Institut de les Dones, són exemples de com l'administració s'implica en aquesta obra de tothom. En aquest últim organisme, per exemple, incorporen continguts i en concret amplien biografies de dones.
L'acte es va cloure amb un taller que va permetre als que hi havien acudit aprendre ben de pressa com es poden editar articles en aquesta enciclopèdia oberta a tothom.
Animen els funcionaris a col·laborar
El mateix blog oficial de la Generalitat convida els funcionaris públics a contribuir a la Viquipèdia i els proposa dues maneres de fer-ho: publicant continguts sota una llicència lliure, de manera que els viquipedistes ho puguin fer servir, i també enviant-hi articles. I els recorda que, segons les recomanacions de la Viquipèdia, es tracta d'obrir perfils d'usuari que siguin individuals i no de perfils institucionals.
L'apunt ha suscitat més d'una desena de comentaris que trasllueixen una conversa molt viva entre ciutadans que ja són autors actius de la Viquipèdia i empleats de la funció pública, en una mostra més d'aquest afany de la Viquipèdia per donar-se a conèixer en entorns de l'educació i la cultura.
No fa gaires dies, un grup de viquipedistes també es van exposar en una jornada de portes obertes i amb la vocació d'animar altres persones a sumar-se a aquesta causa que ara mateix compta a Catalunya amb uns quants centenars de membres actius. Amb aquest motiu, el 3cat24 va oferir un retrat dels autors catalans de la Viquipèdia.
