Els aranesos, amb 15.700 euros, són els que tenen més renda "per capita" de tot Catalunya

Els principals ingressos de les famílies són les rendes procedents del treball assalariat, amb un 60% del total, mentre que les rendes procedents de les activitats professionals i empresarials són la segona font d'ingressos, en representar el 24,7% de la renda familiar. La participació de les prestacions socials en els ingressos familiars se situa en el 15,3% del total, segons indiquen les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). La Val d'Aran és la zona que té la renda més elevada per habitant de Catalunya amb 15.700 euros i supera en un 33,9% la mitjana catalana, seguida per un grup format per la Cerdanya (13.900 euros), la Garrotxa (13.900), el Ripollès (13.700) i el Gironès (13.500), que superen la mitja catalana en un 15%. En la banda oposada, el Baix Llobregat és la comarca amb menys nivell de renda (10.400 euros), seguida per l'Anoia (10.800), el Montsià (10.900) i l'Alt Penedès (11.000). Per municipis, Matadepera, amb 21.800 euros per habitant, continua sent el que té més nivell de renda de Catalunya, amb una taxa acumulativa anual del 4,1%, i una renda per habitant superior a la mitjana en un 86,5%. Dos municipis del Maresme, Cabrils i Teià, ocupen els següents llocs i en els altres extrems de la llista hi ha un grup de tretze municipis, encapçalats per Badia del Vallès, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, que tenen una renda un 20% inferior a la mitjana catalana. A la comarca del Barcelonès, Barcelona ciutat se situa amb un 13% més de renda que la mitjana si bé la resta de municipis registren nivells molt inferiors, com els ja esmentats Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, amb 8.700 i 8.500 euros, respectivament. Al Camp de Tarragona, les comarques d'aquest àmbit es caracteritzen per tenir una renda entorn a la mitjana catalana i l'informe de l'Idescat destaca la del Priorat, ja que fa només quatre anys tenia una renda per habitant inferior en un 10% a la mitjana de Catalunya i ara se situa en els 11.500 euros, molt a prop de la mitjana (11.700). Totes les comarques de Lleida tenen un nivell de renda superior a la mitjana i, en concret, l'Urgell la supera en un 8,8%, mentre a l'àrea central de Catalunya, el Solsonès és l'única que té una renda superior, un 2,2%; i les capitals del Bages (Manresa) i d'Osona (Vic) han reduït el seu nivell fins a situar-se l'any 2002 per sota de la mitjana catalana. Tres de les quatre comarques de les Terres de l'Ebre tenen una renda per habitant inferior a la mitjana i només la Terra Alta la supera lleugerament (12.000 euros) encara que totes han augmentat el seu nivell de renda durant el període 1999-2002 a un ritme superior al del conjunt de Catalunya, segons indiquen les mateixes fonts.