Docents catalans aprenen l'ús didàctic dels videojocs, els mòbils i els mons virtuals
Els docents catalans comparteixen el que aprenen i saben sobre els usos didàctics de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Les possibilitats dels dispositius mòbils, aquests ginys sovint maleïts a les aules, adquireixen tanta importància com les oportunitats que una avantguarda del professorat observa en els videojocs, la tecnologia de la "realitat augmentada" o els mons virtuals. L'Institut de Ciències de l'Educació de la UAB acull aquests assajos, els difon i impulsa la transferència de coneixement.
Gairebé un centenar de docents catalans han participat en una jornada sobre l'ús dels vídeojocs, la "realitat augmentada" i els entorns virtuals en l'educació. Fa ben pocs dies, la trobada va permetre l'intercanvi de coneixement entre professionals que ja s'han llançat a aquestes pràctiques i els que tot just se senten encuriosits per aprendre'n les possibilitats. No és el priemr cop ni serà l'últim.
Abans que acabi el març comença un curs treure tot el suc d'aquestes eines en l'ensenyament de les llengües clàssiques. És una prova més d'un cert estat d'ebulicció que contrasta amb el clima d'angoixa suscitat per les retallades que el govern anuncia.
Aprendre jugant
La capacitat dels jocs per aportar informació o ensinistrar en pràctiques determinades ja s'ha posat a prova i des de fa anys el mateix departament del govern proposa diverses opcions en el seu catàleg de recursos. Uns estudiants catalans van guanyar un premi per les seves creacions, fa poques setmanes.
Aquesta vegada, Ramon Barlam va exposar casos reals amb World Farmer en una aula d'acollida i Stop Disasters en un curs de secundària.
Mòbils, codis de píxels, móns virtuals
La tecnologia de la realitat augmentada, que es troba en una fase incipient però que ja permet "reconstruir" paisatges i objectes, troba sortida en productes de turisme i viatges però també interessa la seva anàlisi a les universitats, que volen comprendre les seves aportacions.
Amb aquest procediment, per exemple, es pot aportar molta informació en un itinerari real. Mentre els alumnes fan una ruta que els porta pels llocs esmentats en una novel·la, amb el mòbil accedeixen a la mena de dades que enllacen amb la lectura. Un altre cas notable és la utilització dels anomenats codis QR per a la gestió d'un hort, de manera que quan s'enfoca amb la càmera del mòbil damunt d'aquest signe pixel·lat s'accedeix a la informació històrica d'aquell solc i el que s'hi ha plantat.
Més sorprenent encara és l'intent d'implicar els estudiants en móns virtuals. A diversos centres hi ha professors que, amb eines obertes, elaboren aquests entorns de tres dimensions on és possible desenvolupar activitats de docència. Des de fa uns quants anys s'afavoreix la creació d'espais simulats com a activitat d'aprenentatge i al mateix Second Life ja hi ha espais dedicats a la missió educativa.
L'assaig local es fa amb un món anomenat "Espurnik", un lloc que només existeix als servidors d'aquesta realitat virtual però on ja s'hi duen a terme experiències educatives.
Impuls i formació
No es tracta d'una experiència aïllada. Hi ha milers de docents que fan servir blogs i altres eines basades en internet amb finalitats didàctiques, el seu ús a les aules mereix un reconeixement oficial i hi ha col·lectius de professionals com Espurna que des de fa molts anys malden per traslladar el coneixement sobre les possibilitats pedagògiques de les TIC. Però l'impuls de l'ICE té un efecte d'estímul que se sobreposa als tràngols que ara viu el projecte de digitalització de les aules.
Dos dels seus responsables, Josep Masalles i Carmina Pinya, sostenen l'interès d'aquests encontres. Pinya reclama atenció pels dispositius que formen part de la vida quotidiana dels estudiants i exposa la conveniència que les persones que han de formar els professors siguin els primers a fer servir les eines que proposen. Per això creu en l'intent de respondre a les necessitats didàctiques de cada centre en comptes de pretendre l'adopció d'un model únic.
Masalles, que ha obtingut un cert ressò mediàtic a causa de la seva afició d'"empaita-eclipsis", admet que de vegades els nous dispositius es veuen com una distorsió però de seguida subratlla que "són una realitat social tan potent que no es pot deixar fora de les escoles".
Formen part d'un grup sense nom ni medalles al pit que fa dues dècades que empeny per adoptar les noves tecnologies. El recorregut ha sigut llarg, des de la instal·lació d'un ordinador als centres fins a la pretensió de dotar del mateix aparell a cada alumne amb el pas intermedi de "l'aula d'informàtica". Potser un dia l'ús dels vídeojocs, dels mòbils i d'internet amb finalitats propedèutiques serà un hàbit natural però de moment depèn en bona mesura de l'apassionament dels docents que s'hi han abocat i dels recursos que proveeixen institucions com l'ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Abans que acabi el març comença un curs treure tot el suc d'aquestes eines en l'ensenyament de les llengües clàssiques. És una prova més d'un cert estat d'ebulicció que contrasta amb el clima d'angoixa suscitat per les retallades que el govern anuncia.
Aprendre jugant
La capacitat dels jocs per aportar informació o ensinistrar en pràctiques determinades ja s'ha posat a prova i des de fa anys el mateix departament del govern proposa diverses opcions en el seu catàleg de recursos. Uns estudiants catalans van guanyar un premi per les seves creacions, fa poques setmanes.
Aquesta vegada, Ramon Barlam va exposar casos reals amb World Farmer en una aula d'acollida i Stop Disasters en un curs de secundària.
Mòbils, codis de píxels, móns virtuals
La tecnologia de la realitat augmentada, que es troba en una fase incipient però que ja permet "reconstruir" paisatges i objectes, troba sortida en productes de turisme i viatges però també interessa la seva anàlisi a les universitats, que volen comprendre les seves aportacions.
Amb aquest procediment, per exemple, es pot aportar molta informació en un itinerari real. Mentre els alumnes fan una ruta que els porta pels llocs esmentats en una novel·la, amb el mòbil accedeixen a la mena de dades que enllacen amb la lectura. Un altre cas notable és la utilització dels anomenats codis QR per a la gestió d'un hort, de manera que quan s'enfoca amb la càmera del mòbil damunt d'aquest signe pixel·lat s'accedeix a la informació històrica d'aquell solc i el que s'hi ha plantat.
Més sorprenent encara és l'intent d'implicar els estudiants en móns virtuals. A diversos centres hi ha professors que, amb eines obertes, elaboren aquests entorns de tres dimensions on és possible desenvolupar activitats de docència. Des de fa uns quants anys s'afavoreix la creació d'espais simulats com a activitat d'aprenentatge i al mateix Second Life ja hi ha espais dedicats a la missió educativa.
L'assaig local es fa amb un món anomenat "Espurnik", un lloc que només existeix als servidors d'aquesta realitat virtual però on ja s'hi duen a terme experiències educatives.
Impuls i formació
No es tracta d'una experiència aïllada. Hi ha milers de docents que fan servir blogs i altres eines basades en internet amb finalitats didàctiques, el seu ús a les aules mereix un reconeixement oficial i hi ha col·lectius de professionals com Espurna que des de fa molts anys malden per traslladar el coneixement sobre les possibilitats pedagògiques de les TIC. Però l'impuls de l'ICE té un efecte d'estímul que se sobreposa als tràngols que ara viu el projecte de digitalització de les aules.
Dos dels seus responsables, Josep Masalles i Carmina Pinya, sostenen l'interès d'aquests encontres. Pinya reclama atenció pels dispositius que formen part de la vida quotidiana dels estudiants i exposa la conveniència que les persones que han de formar els professors siguin els primers a fer servir les eines que proposen. Per això creu en l'intent de respondre a les necessitats didàctiques de cada centre en comptes de pretendre l'adopció d'un model únic.
Masalles, que ha obtingut un cert ressò mediàtic a causa de la seva afició d'"empaita-eclipsis", admet que de vegades els nous dispositius es veuen com una distorsió però de seguida subratlla que "són una realitat social tan potent que no es pot deixar fora de les escoles".
Formen part d'un grup sense nom ni medalles al pit que fa dues dècades que empeny per adoptar les noves tecnologies. El recorregut ha sigut llarg, des de la instal·lació d'un ordinador als centres fins a la pretensió de dotar del mateix aparell a cada alumne amb el pas intermedi de "l'aula d'informàtica". Potser un dia l'ús dels vídeojocs, dels mòbils i d'internet amb finalitats propedèutiques serà un hàbit natural però de moment depèn en bona mesura de l'apassionament dels docents que s'hi han abocat i dels recursos que proveeixen institucions com l'ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona.
