Sanitat podria apostar pels centres d'atenció primària autogestionats per reduir la seva despesa
Millorar la gestió de la sanitat s'apunta com una de les mesures d'estalvi a aplicar d'ara endavant. Justament per experimentar una nova forma de gestió més àgil i eficaç, a Catalunya els anys 90 es va engegar una experiència de gestió autònoma en alguns centres d'atenció primària, els anomenats EBA, entitats de base associativa. L'avaluació de resultats ha estat positiva, tan en estalvi econòmic com de qualitat del servei, però la iniciativa ha quedat estancada i ara els EBA només representen el 3% del total dels centres d'atenció primària.
El CAP Sardenya de Barcelona és un centre on un grup de metges gestiona el pressupost públic i assumeix de la seva butxaca el risc de possibles pèrdues econòmiques. Com a contrapartida, si hi ha excedent de diners, són ells qui el gestionen.
Per exemple, amb aquest excedent han creat una unitat de recerca i un servei de dentista. També estan a les seves mans els sous, els horaris i les contractacions. Per constituir-se en societat, han renunciat a la plaça de funcionari.
Els resultats, segons les auditories, han esta bons o molt bons, i fins i tot alguns superiors a la resta de CAPs, i tot plegat amb un assignació pressupostària menor amb un cost inferior. Per tant, segons el director de l'EBA, Jaume Sellarès, valorats des del punt de vista de l'eficiència el resultat és clarament superior.
Aquesta modalitat de gestió va néixer els anys 90 i es va batejar com a entitat de base associativa. Actualment n'hi ha 12 a tot Catalunya, però en les dues últimes legislatures no se n'ha creat cap. Vicente Ortún, degà d'Econòmiques de la UPF, apunta que, entre altres raons, per l'oposició de la patronal que una EBA significa donar més poder als metges.
Una opció de futur
La implicació dels metges en la gestió de la sanitat, com ja passa a les EBA, s'apunta com una de les mesures proposades ara per reduir la despesa. Els estudis demostren que els centres autogestionats gasten menys en medicaments i proves diagnòstiques i milloren els nivells de satisfacció dels metges i infermeres que hi treballen.
Per estendre aquest model, que ara representa el 3% de l'atenció primària a Catalunya, caldria voluntat política i implicació dels professionals que vulguin treballar pel seu compte i renunciar a l'estabilitat del funcionariat.
Per exemple, amb aquest excedent han creat una unitat de recerca i un servei de dentista. També estan a les seves mans els sous, els horaris i les contractacions. Per constituir-se en societat, han renunciat a la plaça de funcionari.
Els resultats, segons les auditories, han esta bons o molt bons, i fins i tot alguns superiors a la resta de CAPs, i tot plegat amb un assignació pressupostària menor amb un cost inferior. Per tant, segons el director de l'EBA, Jaume Sellarès, valorats des del punt de vista de l'eficiència el resultat és clarament superior.
Aquesta modalitat de gestió va néixer els anys 90 i es va batejar com a entitat de base associativa. Actualment n'hi ha 12 a tot Catalunya, però en les dues últimes legislatures no se n'ha creat cap. Vicente Ortún, degà d'Econòmiques de la UPF, apunta que, entre altres raons, per l'oposició de la patronal que una EBA significa donar més poder als metges.
Una opció de futur
La implicació dels metges en la gestió de la sanitat, com ja passa a les EBA, s'apunta com una de les mesures proposades ara per reduir la despesa. Els estudis demostren que els centres autogestionats gasten menys en medicaments i proves diagnòstiques i milloren els nivells de satisfacció dels metges i infermeres que hi treballen.
Per estendre aquest model, que ara representa el 3% de l'atenció primària a Catalunya, caldria voluntat política i implicació dels professionals que vulguin treballar pel seu compte i renunciar a l'estabilitat del funcionariat.
