Una parella egípcia posa a la seva filla el nom de Facebook
Són molts els que pensen que les xarxes socials han tingut un paper clau en la revolta egípcia, la que ha posat fi a tres dècades de règim de Hosni Mubarak. I no n'hi deu haver per a menys, si una parella d'aquest país ha decidit posar-li Facebook a la seva filla, en homenatge a la xarxa més popular de totes i la més decisiva en la caiguda del dictador.
Facebook té cinc milions d'usuaris a Egipte, cosa que la converteix amb la més seguida, davant de Twitter. La resta de revoltes que s'estan produint en el món àrab també tenen el germen a internet, que permet esquivar una censura en els mitjans de comunicació tradicionals que els governs autoritaris tenen molt més apamada.
El primer exemple del paper actiu de les xarxes socials en una revolta social el trobem a l'Iran l'estiu del 2009. La república islàmica passa per ser un dels països que més durament controla la xarxa, però els opositors, amb l'ajuda de cibernautes estrangers, van aconseguir burlar l'autoritat i fer arribar a Occident el que passava als carrers malgrat la fèrria censura. El Marroc és últim exemple de l'èxit d'una convocatòria d'accions de protesta en el món àrab.
Menció a part mereix un altre règim, el de la Xina. No pertany al món àrab, però possiblement és el règim que aplica una censura més dura a la xarxa, fins al punt que, quan ha vist la gola del llop amb la convocatòria d'una manifestació contrària al govern en tretze ciutats del país, ha practicat un centenar de detencions de ciberactivistes que han aplacat la protesta.
El primer exemple del paper actiu de les xarxes socials en una revolta social el trobem a l'Iran l'estiu del 2009. La república islàmica passa per ser un dels països que més durament controla la xarxa, però els opositors, amb l'ajuda de cibernautes estrangers, van aconseguir burlar l'autoritat i fer arribar a Occident el que passava als carrers malgrat la fèrria censura. El Marroc és últim exemple de l'èxit d'una convocatòria d'accions de protesta en el món àrab.
Menció a part mereix un altre règim, el de la Xina. No pertany al món àrab, però possiblement és el règim que aplica una censura més dura a la xarxa, fins al punt que, quan ha vist la gola del llop amb la convocatòria d'una manifestació contrària al govern en tretze ciutats del país, ha practicat un centenar de detencions de ciberactivistes que han aplacat la protesta.
