David Kirkpatrick: "Facebook és molt més que una suma d'egos" (I)

David Kirkpatrick és l'autor del llibre "L'efecte Facebook, la història secreta de l'empresa que connecta el món" (Ed.labutxaca). Durant molts anys, aquest periodista ha estat l'editor en cap de les seccions d'internet i noves tecnologies de la revista "Fortune Magazine". És cofundador de Technomy, un web per reflexionar sobre tecnologia i economia.

Actualitzat
Vostè ha escrit un llibre sobre Facebook. Per què?
Perquè crec que probablement sigui la innovació tecnològica més important de la nostra era i perquè vaig tenir l'oportunitat d'explicar-ho al món, quan encara molt poca gent havia entès el que era el fenomen Facebook. Ara tothom ha vist la pel·lícula, sap qui és Mark Zuckerberg perquè el van veure fa uns mesos a la revista "Time Magazine", sap que estan connectades uns 600 milions de persones, etc. Tot això és molt nou. Però fa un any ni els mateixos usuaris sabien res de tota la història de la companyia. L'"efecte Facebook" s'està difonent per tots els àmbits de la vida moderna i està canviant la política, els governs, els negocis, el màrqueting, la privacitat, la identitat, les relacions, etc. De tot això en parlo al llibre.

Va parlar amb el mateix Mark Zuckerberg, oi?
Sí. Quan vaig pensar en la idea vaig escriure a Zuckerberg i es va mostrar encantat. Facebook em va obrir les portes i vaig poder parlar amb molts dels seus treballadors, que em van respondre a tot el que preguntava. Em vaig fer amb una quantitat enorme de material de la companyia i això fa que explicar l'"efecte Facebook" sigui més interessant.

Aquesta col·laboració tan estreta que va tenir amb la companyia, no el va influir per escriure un llibre massa favorable sobre Facebook?

Molta gent pot pensar això. En periodisme, si tens unes bones fonts... Si no hagués tingut aquest accés a la companyia no hauria pogut escriure el llibre. No he de disculpar-me per res del que he escrit. No va ser un "quid pro quo", ells no em van demanar res a canvi. He estat l'editor de tecnologies de "Fortune Magazine" durant deu anys, i tinc un prestigi i un reconeixement com a periodista. Crec totalment que Facebook és un gran fenomen social. Mark es va fiar absolutament del que podia escriure, no em va demanar mai de donar una imatge positiva ni tampoc de corregir-lo. Jo només volia ser just i crec que ho he aconseguit. Abans que Facebook fos tan popular jo era dels pocs periodistes dels EUA que confiava en aquesta companyia i que sabia que arribaria on és ara.

L'escriptor argentí Juan Faerman va escriure el llibre "Faceboom" i em va dir que Facebook és una suma d'egos que reclamen interactivitat. Què en pensa d'això?
Molta gent pensa que Facebook és una plataforma per exhibir els egos, narcisista, i és cert, hi ha molt d'això. Però no és la història completa. Quedar-se només amb aquest punt de vista és no entendre com l'experiència humana està canviant gràcies a Facebook. Aquesta mena de comentaris només es poden entendre des del punt de vista d'algú que té por i no ha intentat apropar-se al que passa a dins ni analitzar la realitat. Si és només una suma d'egos, com t'expliques tot el que ha generat els canvis de Tunísia?

Com s'ho explica vostè?
Per primera vegada a la història existeix una nova plataforma de comunicació que permet als individus ser emissors d'informació en directe i que la seva acció pot provocar canvis socials i polítics sorprenents. Pot passar en els negocis, en l'economia, i això modifica el paisatge. I a països com Tunísia, governats per un dictador, milions de persones fan servir Facebook i tenen, de sobte, la possibilitat de comunicar-se de manera més eficient entre elles. I ara ja no els governa un dictador. Aquest és un dels molts efectes de Facebook.

En posa d'altres?
El primer capítol del meu llibre passa a Colòmbia i explica la repercussió que va tenir a principis del 2009 l'acció d'un ciutadà, Òscar Morales, en obrir un grup a Facebook per plantar cara a les FARC. El motiu pel qual el la vaig escriure és perquè la història de Facebook pot anar d'egos, narcisisme i exhibicionisme, però és molt més. I vaig començar amb un tema polític perquè, per a mi, els impactes i canvis polítics són el més interessant del que està passant. Després que Morales obrís el grup Marxa Nacional contra les FARC, tot es va accelerar. El 4 de febrer uns deu milions de persones, repartides en un centenar de ciutats, van manifestar-se contra el grup guerriller.

Segons vostè, després de tot el que acaba de dir, què és Facebook?

És el paisatge del comportament humà.

Em sona una mica grandiloqüent. Al cap i a la fi, parlem només d'una plataforma  d'internet...
Sí, és una plataforma per comunicar-se però és una nova manera de comunicació que converteix cada persona en un emissor d'informació. És clar que hi ha persones que la fan servir per explicar de quina manera, com, quan i on es renten les dents. Aquests són els "egomaníacs'". Però també hi ha aquells que diuen que odien Ben Ali, i aquest president perd poder i ha d'abandonar el país.

Què em pot dir sobre la privacitat? Sembla que Facebook ha canviat el significat d'aquesta paraula. Ja porta unes quantes queixes sonades...
Sí, descric amb detall al llibre quan Facebook es va afrontar a enormes protestes pel seu canal de notícies. El 10% dels usuaris es van queixar en massa i això va ser molt impactant! Però una setmana després gairebé tothom se n'havia oblidat. També va cometre un altre greu error amb el seu sistema Beacon. Ho van haver de retirar. Però encara que Facebook no existís, hi hauria un dramàtic canvi en la societat moderna sobre el que significa la privacitat. Qui pensi avui dia que té la seva privacitat controlada és molt naïf. Facebook ofereix més protecció que empreses com Visa, Citibank o aquelles que fan valoracions de crèdits, o els governs, com el d'Egipte, que tenen moltes dades. A Espanya el govern té tones d'informació privada sobre els ciutadans. Després de l'11-S el govern nord-americà ha espiat la població a través d'internet. Facebook és només una manifestació del que tenim en la societat avui.

Qui hi ha darrere de Facebook? Per què s'ha dit que la CIA hi juga un rol important, que té socis en el comitè assessor de la companyia?

No, això no és cert, és una fantasia paranoica. Però sí que és cert que totes les agències de policia de qualsevol govern fan servir Facebook. La CIA voldria tenir més accés sobre la plataforma. Però la companyia sempre s'ha resistit a tenir un contacte més directe amb un govern perquè sap que si la seva objectivitat es qüestiona, la gent no es fiarà de Facebook. Potser ho van intentar, potser tenen perfils, però directament, com a comitè assessor, no. Zuckerberg no l'aprovaria.


(continua llegint la segona part)
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut