Barcelona

Les reserves de sòl urbanitzable a l'àrea de Barcelona s'esgotaran el 2015

Les reserves residencials en sòl urbanitzable a la primera corona de l'àrea de Barcelona s'esgotaran entre els anys 2015 i 2019, segons l'informe del 2005 de l'Observatori del Risc. A més, l'economista Agustí Jover destaca les "ineficiències" derivades de la densitat d'habitant per hectàrea construïda. Per Jover, aquesta qüestió requereix "prendre decisions avui", i ha afegit que en el conjunt de Catalunya l'esgotament de les reserves residencials es produirà entre el 2018 i el 2021.

Actualitzat
L'Observatori del Risc depèn de l'Institut d'Estudis de la Seguretat i els patrons en són els col·legis d'enginyers industrials i tècnics industrials de Catalunya i Midat Mútua. Aquest any, l'observatori ha dedicat el seu informe anual a analitzar la problemàtica de l'habitatge i la seva cohesió social i sostenibilitat. L'estudi aborda, en diferents capítols, la qualitat i seguretat en l'edificació, la sostenibilitat i l'eficiència del sòl d'ús residencial, els canvis que viuen alguns barris amb l'arribada d'immigrants, entre altres. El director de l'informe, Jaume Curbet, ha explicat que l'estudi no només inclou l'espai privat habitable, sinó també el medi ambient urbà en què s'insereix l'habitatge, com els espais públics, les zones verdes o els equipaments. L'autor de la part de l'informe sobre habitatge, Agustí Jover, ha criticat el fet que en els darrers anys els habitatges construïts han estat en gran mesura unifamiliars (aïllats i en fileres) i concentrats sobretot a la regió metropolitana de Barcelona, fet que consumeix gran quantitat d'hectàrees. Així, entre 2000 i 2004 van acabar-se 328.556 habitatges, dels quals el 24% van ser unifamiliars i el 76% plurifamiliars en bloc (pisos). Jover argumenta que per cada metre quadrat de sòl privat que ha consumit un pis d'un habitatge plurifamiliar, la unifamiliar en filera ha consumit 2,91 metres quadrats i la unifamiliar aïllada, 11,63. Aquest excessiu pes dels tipus d'habitatge unifamiliar produeix efectes no sostenibles. La Generalitat aposta per un model "més compacte" El secretari de l'Habitatge de la Generalitat, Ricard Fernández Ontiveros, també ha assistit a l'acte i ha expressat la necessitat d'anar cap a un "model més compacte" d'habitatge, que se situaria en una mitjana de 80 metres quadrats útils, per millorar l'eficiència del rendiment del sòl urbanitzable d'ús residencial. Fernández Ontiveros ha destacat els efectes que els habitatges unifamiliars han provocat en el trànsit, consum d'aigua i energia els últims anys i ha apostat per variar aquesta tendència. El secretari d'Habitatge ha aclarit que "això no significa que es contrueixin gratacels, però sí que caldria augmentar la construcció de pisos de petita densitat" a causa de l'escàs sòl urbanitzable disponible.
Anar al contingut