Madrid

Mas anuncia el desbloqueig de 759 milions d'euros per a infraestructures

El president de la Generalitat, Artur Mas, està convençut que, d'aquí a unes setmanes, "és molt possible que es permeti a la Generalitat realitzar operacions d'endeutament a llarg termini". Aquest era un dels temes més importants de la reunió que Mas ha mantingut aquest dilluns a La Moncloa amb el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, trobada que Mas ha descrit de "densa". En la roda de premsa posterior a la trobada, el president de la Generalitat també ha anunciat que, en breu, es desbloquejaran 759 milions d'euros inclosos a la disposició addicional tercera i que corresponen a inversions en infraestructures. Aquests diners estaven pendents des del 2008.

Actualitzat
Artur Mas ha expressat al president del govern espanyol la seva preocupació per la situació financera de la Generalitat. Mas ha defensat el seu pla d'austeritat i ha insistit en la necessitat de no "estrangular el finançament català". "El nostre propòsit és corregir el dèficit que hi ha als comptes públics i que hem heretat". "Per això calen dues coses: reduir la despesa i que se'ns garanteixi un determinat nivell d'ingressos. Hi ha comptes pendents que espero que es vagin arreglant".

La reunió ha servit per desbloquejar les inversions en infraestructures de 759 milions d'euros i incloses en la disposició addicional tercera (...). Això és positiu però insuficient. Hi ha el fons de competitivitat, que no està pressupostat en el 2011. Ens diuen que ens el liquidaran el 2013 però no el doten", ha afirmat Mas.

José Luis Rodríguez ha manifestat a Mas la importància de retallar la despesa per tal d'impulsar l'economia. Mas hi està d'acord, però creu que una de les prioritats és "flexibilitzar el marc per a les petites i les mitjanes empreses, les que realment poden crear llocs de treball". El president de la Generalitat ha posat a disposició de Zapatero els vots de CiU a les Corts espanyoles sempre que accedeixi a la seva petició.

Sobre l'endeutament de la Generalitat, Mas ha assegurat que "és molt possible que es puguin fer operacions d'endeutament a llarg termini". Això permetria a l'actual govern de Catalunya "transmetre confiança als mercats". "Som gent seriosa i farem els nostres deures, però això requereix unes contrapartides. Hi ha d'haver col·laboració entre la Generalitat i La Moncloa. Espero que en les pròximes setmanes es puguin concretar aquestes operacions d'endeutament". En els últims dies, el president del govern espanyol s'havia mostrat receptiu davant la idea que Catalunya pogués emetre nous bons.

Els traspassos, pendents

Pel que fa als traspassos, Mas ha constatat que encara n'hi ha molts de "pendents", en concret, vint-i-nou. També ha posat sobre la taula sis traspassos que vol revisar, entre els quals sobresurt el de Rodalies i Regionals, aconseguit pel tripartit. CiU sempre va qualificar d'insuficient aquest traspàs perquè considera que es va fer sense la titularitat de trens, vies i estacions. "Veurem els resultats de les comissions bilaterals de les pròximes setmanes".

El president de la Generalitat ha afirmat que el govern no pot acceptar traspassos que siguin sinònim de despesa. "No es pot reduir el dèficit i agafar traspassos que comportin despesa".

Mas també ha posat damunt la taula la gestió dels aeroports i ha reclamat a Zapatero el traspàs dels aeroports de Girona, Reus, Sabadell i el Prat. "Nosaltres estem d'acord en la privatització d'AENA. No hi posarem pedres si podem ajudar. No som contraris a la privatització de l'aeroport del Prat o Barajas. Acceptem el model, però reclamem que a les societats que han de dissenyar els concursos i controlar les concessions Catalunya sigui determinant".

La rebuda a La Moncloa

El president del govern espanyol esperava a les portes de La Moncloa el cotxe d'Artur Mas, que ha arribat a quarts de sis de la tarda. José Luis Rodríguez Zapatero ha baixat les escales i ha saludat Mas a la sortida del vehicle. Que el president del govern espanyol baixi o no les escales de La Moncloa per saludar "un convidat" és interpretat com una mena de baròmetre de la cordialitat de la visita. Tots dos han pujat les escales, a certa distància l'un de l'altre. Un cop a dalt, Zapatero ha ofert la mà a Artur Mas per posar davant dels mitjans. El president del govern espanyol estava somrient, mentre que Mas estava més seriós.

Aquesta "complicada" trobada, en paraules del mateix Mas, era la primera entre tots dos presidents des de fa cinc anys. L'última vegada que Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero es van reunir va ser el 23 de gener del 2006. Des de llavors ha plogut molt. En aquesta ocasió, Artur Mas ha visitat La Moncloa com a nou president de la Generalitat i amb el difícil repte d'aconseguir desencallar les negociacions que permetin a la Generalitat emetre més deute per fer front al dèficit econòmic.

Una relació "complicada"

"Una de les conseqüències del canvi climàtic és el desgel. Veurem si això es trasllada a les relacions entre el govern català i el govern central. No tinc motius per pensar que aquest desgel no es pot produir en els pròxims mesos". Així descrivia Artur Mas les relacions amb el president del govern espanyol.

En els últims anys, la relació entre els dos polítics no ha estat precisament fàcil. Després que els acords sobre l'Estatut de Catalunya que es van pactar durant la seva última trobada d'ara fa cinc anys no es van acabar de fer mai efectius, el convergent es va considerar traït pel president espanyol.

Segons Mas, Zapatero no va respectar l'acord no escrit que estipulava que a Catalunya governaria la força política més votada i això va fer que Montilla tornés a convertir-se en president amb l'ajuda del tripartit, una situació que no va agradar gens al líder de CiU.

El dèficit de les autonomies

La reunió entre Mas i Zapatero ha arribat després de dues setmanes en què el PSOE i el PP han posat l'estat autonòmic al centre del debat públic. Finalment totes dues formacions l'han acabat defensant com a eix del progrés d'Espanya en aquests últims anys -tot i els missatges d'Aznar- i han demanat que s'impulsi la col·laboració entre territoris de forma "voluntària".

El PSOE va incloure al manifest de la Convenció Autonòmica de Saragossa un punt que assenyalava que els seus territoris es fixaran un sostre de despesa i Zapatero va proposar divendres des de Brussel·les una llei per limitar el dèficit públic, inclòs l'autonòmic.
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut