Les revoltes que estan transformant el món àrab
El món àrab viu una transformació que va de l'Atlàntic al golf Pèrsic i que ja es compara amb la caiguda del mur de Berlín i del comunisme a l'Europa de l'Est. En poc més d'un mes diversos països del Magreb i el Pròxim Orient han iniciat una sèrie de revoltes de diferent caire, però amb un origen comú: una població ofegada per l'alça dels preus, l'atur i la pobresa, i règims autoritaris i immobilistes des de fa més de 30 anys. Alguns ja apunten que aquests fets, a la llarga, podrien arribar a ser "la primavera àrab".
La revolta que ha esclatat a Egipte ha despertat una gran preocupació internacional. La situació es manté convulsa després de 10 dies de revolta, amb manifestacions massives i enfrontaments violents entre partidaris i opositors de Hosni Mubarak. L'actual president, que fa 30 anys que manté el poder a la república àrab, es resisteix a marxar i fins ara només ha cedit prometent que no tornarà a presentar-se a les pròximes eleccions.
L'evolució dels esdeveniments a Egipte, el país pilar de tota la regió, marcarà en certa mesura el futur de la zona. De moment, a Tunísia, el país que va encendre l'espurna de la revolta que ara viu el Caire, les protestes han acabat amb la fugida del dictador Ben Ali, de tota la seva família, i amb la dimissió del seu govern per donar pas a un govern d'unitat que haurà d'encapçalar un procés de transició cap a la democràcia.
Mentrestant, la tensió s'estén a tota la regió. De moment, les protestes no han esclatat a Síria i Líbia.
En canvi, hi ha diversos països on ja estan passant coses:
Cap a la "primavera àrab"?
A Algèria ja hi han començat les manifestacions. La revolta encara és incipient, però s'està preparant una manifestació contra la dictadura militar convocada per a la setmana que ve.
També al Líban la situació política és delicada. La milícia xiïta de Hezbollah ha aconseguit canviar l'equilibri de forces al Parlament i ocupar el govern.
Al mig, Israel, país que assisteix perplex al sorgiment de moviments tant al sud com al nord i que veu perillar Egipte, fins ara el garant de l'estabilitat.
I és que a Jordània també s'hi han produït manifestacions que de moment han provocat que el rei Abdullah -el cap d'una monarquia amb molt poder- hagi cessat tot el govern.
Pel que fa al Iemen, el país també viu hores crítiques, i malgrat que els moviments tot just acaben de començar, el president ja ha dit que no es presentarà a la reelecció. Aquest dijous mateix, a Sanà, l'oposició s'ha tornat a llançar al carrer.
Per acabar, hi ha el Marroc, on la mobilització s'està organitzant a través de Facebook. Un grup de joves han utilitzat la xarxa social per difondre una crida a "manifestar-se pacíficament per la dignitat del poble" aquest 20 de febrer per demanar una "àmplia reforma política" al país nord-africà. La convocatòria "on-line" ja té 3.400 simpatitzants.
L'evolució dels esdeveniments a Egipte, el país pilar de tota la regió, marcarà en certa mesura el futur de la zona. De moment, a Tunísia, el país que va encendre l'espurna de la revolta que ara viu el Caire, les protestes han acabat amb la fugida del dictador Ben Ali, de tota la seva família, i amb la dimissió del seu govern per donar pas a un govern d'unitat que haurà d'encapçalar un procés de transició cap a la democràcia.
Mentrestant, la tensió s'estén a tota la regió. De moment, les protestes no han esclatat a Síria i Líbia.
En canvi, hi ha diversos països on ja estan passant coses:
Cap a la "primavera àrab"?
A Algèria ja hi han començat les manifestacions. La revolta encara és incipient, però s'està preparant una manifestació contra la dictadura militar convocada per a la setmana que ve.
També al Líban la situació política és delicada. La milícia xiïta de Hezbollah ha aconseguit canviar l'equilibri de forces al Parlament i ocupar el govern.
Al mig, Israel, país que assisteix perplex al sorgiment de moviments tant al sud com al nord i que veu perillar Egipte, fins ara el garant de l'estabilitat.
I és que a Jordània també s'hi han produït manifestacions que de moment han provocat que el rei Abdullah -el cap d'una monarquia amb molt poder- hagi cessat tot el govern.
Pel que fa al Iemen, el país també viu hores crítiques, i malgrat que els moviments tot just acaben de començar, el president ja ha dit que no es presentarà a la reelecció. Aquest dijous mateix, a Sanà, l'oposició s'ha tornat a llançar al carrer.
Per acabar, hi ha el Marroc, on la mobilització s'està organitzant a través de Facebook. Un grup de joves han utilitzat la xarxa social per difondre una crida a "manifestar-se pacíficament per la dignitat del poble" aquest 20 de febrer per demanar una "àmplia reforma política" al país nord-africà. La convocatòria "on-line" ja té 3.400 simpatitzants.
