L'hospital Sant Joan de Déu integra a l'organigrama la participació a les xarxes socials i l'ús de les TIC
Bona part dels hospitals catalans adopten solucions basades en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), però n'hi ha que han fet un pas per institucionalitzar internament aquest procés de canvi amb el nomenament d'un responsable per a un concepte encara naixent: Salut 2.0.
Es tracta de l'Hospital Sant Joan de Déu i és l'economista Jorge Juan Fernández qui va ser incorporat fa uns quants mesos en un lloc amb un nom que encara sona nou. És ara, quan l'equip que encapçala ja ha començat a endreçar les diverses activitats que es duen a terme, que ha acceptat una conversa amb aquest mitjà.
Potser el nom és una mica estrafolari, però amb l'etiqueta "Salut 2.0" s'hi apleguen un seguit d'actuacions que van des de la creació i suport de comunitats de pacients fins als serveis d'atenció amb respostes mèdiques a distància, perquè la incorporació de la tecnologia als centres hospitalaris té aspectes tan variats com la recent digitalització de la radiologia o de la història clínica a la vegada que el desplegament de nous procediments de conversa amb els ciutadans.
És aquesta tendència "social" el que s'anomena de vegades amb el codi numèric que al·ludeix a una nova etapa d'internet i que en aquest hospital es tradueix en la figura d'aquest asturià amb idees ja publicades i un blog sobre salut i gestió actiu des de fa temps.
A Sant Joan de Déu es té en compte l'experiència d'un lloc de referència, els materials del qual es tradueixen sovint, però aporten continguts propis i, com ho explica el seu responsable, pretenen participar d'un esforç per "ser el Google de la salut". Per això l'oferta de materials comprensibles és una de les iniciatives d'aquest centre.
L'allau d'informació que hi ha a l'abast dels ciutadans ha suscitat que el mateix Col·legi de Metges assenyali quines fonts considera fiables.
Amb els pacients
Ara bé, el salt diferencial és la decisió de participar en les xarxes socials, allà on hi ha les persones que ja fan servir les possibilitats d'internet per establir relacions no presencials amb altres persones. En paraules del seu equip, es tracta d'avançar cap a "l'hospital líquid" i, amb aquesta expressió, aclareixen que parlen de "saltar les barreres físiques del nostre centre".
Al compte al Facebook s'orienta els usuaris, en contrast amb l'hàbit de convertir aquest espai en una finestra del departament de comunicació de torn. El seu compte al Twitter, en canvi, té un enfocament més professional i comparteix enllaços com ara l'edició d'uns llibres amb superherois que expliquen als infants com s'han posat malalts.
L'hospital també manté espais d'atenció específica, com ara el programa Faros, d'atenció a nens i adolescents, i la guia que atén la unitat de malalties metabòliques, més adreçada a malalties minoritàries i que segons els seus impulsors ja s'ha convertit en un referent. Les aportacions mèdiques es troben al costat de les receptes adequades que les famílies dels pacients comparteixen.
Són alguns exemples que només poden percebre els seus usuaris habituals però que proven un canvi de rumb en l'atenció sanitària. Els professionals fa temps que debaten com els ajuda la digitalització i sembla clar que s'ha d'arribar a acords amb la indústria.
Tendència en marxa
No és circumstancial que fins i tot hi hagi centres públics amb vocació d'exercir el pilotatge d'aquesta experiència per establir relacions amb els pacients mitjançant internet. De fet, l'administració i el sector privat estableixen línies de treball amb el conjunt del sistema de salut mitjançant l'organisme TIC Salut. El seu director, Joan Cornet, ja explicava al 3cat24, fa prop d'un any, que les TIC han de ser un element integrat en el sistema de salut.
Ara bé, al Sant Joan de Déu han volgut agregar les iniciatives que ja s'havien emprès amb els pròxims projectes sota una estratègia que lidera un responsable nomenat amb aquesta missió i aquesta manera d'incorporar a l'organigrama el conjunt d'accions basades en internet; les TIC podrien ser un indici del que arribi a passar en altres llocs.
Per això té interès observar el procés i estar atents a l'avaluació que els professionals i els usuaris en puguin fer. Si el judici es basés en les opinions que fins ara mateix s'expressen, justament en aquests espais de les xarxes socials, tot fa creure que el canvi cap a aquest "hospital líquid" té motius per a l'optimisme.
Potser el nom és una mica estrafolari, però amb l'etiqueta "Salut 2.0" s'hi apleguen un seguit d'actuacions que van des de la creació i suport de comunitats de pacients fins als serveis d'atenció amb respostes mèdiques a distància, perquè la incorporació de la tecnologia als centres hospitalaris té aspectes tan variats com la recent digitalització de la radiologia o de la història clínica a la vegada que el desplegament de nous procediments de conversa amb els ciutadans.
És aquesta tendència "social" el que s'anomena de vegades amb el codi numèric que al·ludeix a una nova etapa d'internet i que en aquest hospital es tradueix en la figura d'aquest asturià amb idees ja publicades i un blog sobre salut i gestió actiu des de fa temps.
A Sant Joan de Déu es té en compte l'experiència d'un lloc de referència, els materials del qual es tradueixen sovint, però aporten continguts propis i, com ho explica el seu responsable, pretenen participar d'un esforç per "ser el Google de la salut". Per això l'oferta de materials comprensibles és una de les iniciatives d'aquest centre.
L'allau d'informació que hi ha a l'abast dels ciutadans ha suscitat que el mateix Col·legi de Metges assenyali quines fonts considera fiables.
Amb els pacients
Ara bé, el salt diferencial és la decisió de participar en les xarxes socials, allà on hi ha les persones que ja fan servir les possibilitats d'internet per establir relacions no presencials amb altres persones. En paraules del seu equip, es tracta d'avançar cap a "l'hospital líquid" i, amb aquesta expressió, aclareixen que parlen de "saltar les barreres físiques del nostre centre".
Al compte al Facebook s'orienta els usuaris, en contrast amb l'hàbit de convertir aquest espai en una finestra del departament de comunicació de torn. El seu compte al Twitter, en canvi, té un enfocament més professional i comparteix enllaços com ara l'edició d'uns llibres amb superherois que expliquen als infants com s'han posat malalts.
L'hospital també manté espais d'atenció específica, com ara el programa Faros, d'atenció a nens i adolescents, i la guia que atén la unitat de malalties metabòliques, més adreçada a malalties minoritàries i que segons els seus impulsors ja s'ha convertit en un referent. Les aportacions mèdiques es troben al costat de les receptes adequades que les famílies dels pacients comparteixen.
Són alguns exemples que només poden percebre els seus usuaris habituals però que proven un canvi de rumb en l'atenció sanitària. Els professionals fa temps que debaten com els ajuda la digitalització i sembla clar que s'ha d'arribar a acords amb la indústria.
Tendència en marxa
No és circumstancial que fins i tot hi hagi centres públics amb vocació d'exercir el pilotatge d'aquesta experiència per establir relacions amb els pacients mitjançant internet. De fet, l'administració i el sector privat estableixen línies de treball amb el conjunt del sistema de salut mitjançant l'organisme TIC Salut. El seu director, Joan Cornet, ja explicava al 3cat24, fa prop d'un any, que les TIC han de ser un element integrat en el sistema de salut.
Ara bé, al Sant Joan de Déu han volgut agregar les iniciatives que ja s'havien emprès amb els pròxims projectes sota una estratègia que lidera un responsable nomenat amb aquesta missió i aquesta manera d'incorporar a l'organigrama el conjunt d'accions basades en internet; les TIC podrien ser un indici del que arribi a passar en altres llocs.
Per això té interès observar el procés i estar atents a l'avaluació que els professionals i els usuaris en puguin fer. Si el judici es basés en les opinions que fins ara mateix s'expressen, justament en aquests espais de les xarxes socials, tot fa creure que el canvi cap a aquest "hospital líquid" té motius per a l'optimisme.
