Els gossos poden detectar el càncer de còlon amb molta precisió
Els gossos poden detectar, a través del seu potent olfacte, el càncer de còlon, i ho poden fer amb una gran precisió i encara que la malaltia es trobi en una fase molt inicial. El descobriment podria ajudar desenvolupar proves que pemetin diagnosticar el càncer abans que s'hagi estès a altres parts del cos.
La versió en línia de la revista mèdica "Britith Medical Journal" publica l'estudi on s'explica que els gossos poden ensumar diversos components químics que circulen pel cos humà quan té alguns càncers específics. Uns experiments amb una gossa de la raça Labrador i de 8 anys ensinistrada per a aquesta finalitat ho demostra.
Durant mesos, la gossa va fer proves d'olfacte de mostres d'alè i femtes de 48 persones diagnosticades amb càncer de còlon i 258 voluntaris sans o que havien tingut un càncer en el passat. La meitat d'aquestes persones, a més, tenien pòlips a l'intestí que, tot i ser benignes, es consideren precursors del càncer de còlon.
En el 6% dels tests d'alè i el 10% dels de femtes d'aquest grup procedien de persones amb altres problemes intestinals, com malalties inflamatòries, úlceres o apendicitis. Les mostres de càncer es van extreure de pacients que es trobaven en diferents estadis de la malaltia, i alguns tot just a la fase inicial.
El resultat de l'experiment va ser contundent: un índex de precisió del 95% en el cas de les proves d'alè i del 98% en el de femtes. I és que la gossa va detectar quines mostres eren cancerígenes i quines no en 33 de les 36 mostres d'alè i en 37 de 38 mostres de femtes. A més, les taxes de detecció més elevades corresponen a les persones que tenien la malaltia en fase inicial.
A més a més, els investigadors afegeixen que en el cas de persones fumadores o amb algun tipus de problemes no hi ha perill que les olors quedin emmascarades i això interfereixi en el resultat de les proves, i tot i que admeten que fer servir gossos per diagnosticar càncers no és pràctic i resulta car, sí que creuen que la troballa pot permetre desenvolupar un sensor que faci la mateixa funció.
Durant mesos, la gossa va fer proves d'olfacte de mostres d'alè i femtes de 48 persones diagnosticades amb càncer de còlon i 258 voluntaris sans o que havien tingut un càncer en el passat. La meitat d'aquestes persones, a més, tenien pòlips a l'intestí que, tot i ser benignes, es consideren precursors del càncer de còlon.
En el 6% dels tests d'alè i el 10% dels de femtes d'aquest grup procedien de persones amb altres problemes intestinals, com malalties inflamatòries, úlceres o apendicitis. Les mostres de càncer es van extreure de pacients que es trobaven en diferents estadis de la malaltia, i alguns tot just a la fase inicial.
El resultat de l'experiment va ser contundent: un índex de precisió del 95% en el cas de les proves d'alè i del 98% en el de femtes. I és que la gossa va detectar quines mostres eren cancerígenes i quines no en 33 de les 36 mostres d'alè i en 37 de 38 mostres de femtes. A més, les taxes de detecció més elevades corresponen a les persones que tenien la malaltia en fase inicial.
A més a més, els investigadors afegeixen que en el cas de persones fumadores o amb algun tipus de problemes no hi ha perill que les olors quedin emmascarades i això interfereixi en el resultat de les proves, i tot i que admeten que fer servir gossos per diagnosticar càncers no és pràctic i resulta car, sí que creuen que la troballa pot permetre desenvolupar un sensor que faci la mateixa funció.
