La UE boicoteja la investidura del president de Bielorússia
La Unió Europea ha boicotejat la investidura del president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, en protesta per la brutal repressió de les manifestacions de protesta pels resultats de les eleccions presidencials del passat 19 de desembre. La investidura de Lukaixenko ha tingut lloc un dia després que el ple del Parlament Europeu exigís la imposició de noves sancions al règim bielorús. Lukaixenko, que va resultar reelegit per un quart mandat amb el 79,65% dels vots, ha agraït al poble el seu suport i ha recriminat l'aïllament internacional al qual el país està sotmès.
"Sí, vam guanyar de forma convincent. No es tractava només de l'elecció del president. En essència, es decidia el futur del país, si serà independent i fort o si caurà en una dependència servil", ha dit el cap de l'Estat després de jurar el càrrec en una cerimònia solemne al Palau de la República de Minsk.
"Els vots de milions de persones honestes i lleials, amb les quals hem resistit en els últims temps davant els canvis històrics més bruscos, donen inspiració i noves forces", ha afegit Lukaixenko, que ha promès defensar la seguretat i estabilitat davant les "intrigues externes i internes". El president bielorús ha dit que "prenent consciència del paper geopolític que exerceix Bielorússia com a baula d'enllaç entre Orient i Occident i com a part integrant d'Europa i de l'espai postsoviètic, continuarem portant a terme una política exterior multilateral, basada en les prioritats dels interessos nacionals".
Lukaixenko ha qualificat de "democràtics" i "transparents" els comicis del desembre passat, els resultats dels quals van ser criticats per l'Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa i no van ser reconeguts pels Estats Units. "I si algú en aquesta sala o fora d'ella que ens estigui veient i escoltant dubta encara de si la seva elecció va ser correcta, disculpeu la manca de modèstia però puc dir: no dubtin, van fer l'elecció correcta. El vostre president és el vostre president i mai us fallarà".
Poques hores després que el Parlament Europeu exigís ahir la imposició de noves sancions al règim bielorús, Lukaixenko va prometre respostes contundents a qualsevol mesura d'aquest tipus i va subratllar la necessitat de defensar la sobirania i els interessos econòmics i geopolítics del seu país.
En vigílies de les eleccions, la Unió Europea va perllongar les sancions imposades contra Lukaixenko, en el poder des de 1994 i considerat l'últim dictador d'Europa, i 35 dels seus alts funcionaris després del frau en els comicis presidencials del març del 2006, encara que les ha mantingut congelades durant dotze mesos.
L'Eurocambra va reclamar precisament la reactivació immediata d'aquestes restriccions, així com un debat sobre la possibilitat d'aplicar algunes sancions econòmiques, inclosa la paralització de les ajudes macrofinanceres concedides a través del Fons Monetari Internacional. Els eurodiputats volen que es congelin els comptes de responsables del règim i que les sancions es mantinguin com a mínim fins que tots els presos polítics siguin alliberats sense càrrecs.
Mentrestant, l'organització de drets humans bielorussa Viasna ha recordat que prop d'una trentena d'opositors, entre ells cinc candidats a la presidència, continuen en centres de detenció del KGB. Un total de 33 opositors estan acusats i 16 més són sospitosos d'instigar i organitzar els aldarulls en què milers de persones van intentar assaltar la seu del govern després del tancament dels col·legis electorals. L'oposició denuncia, però, que l'assalt a la seu de l'executiu, on s'allotjava la comissió electoral, va ser incitat per provocadors dels serveis secrets de Lukaixenko per justificar així la detenció de centenars de manifestants.
"Els vots de milions de persones honestes i lleials, amb les quals hem resistit en els últims temps davant els canvis històrics més bruscos, donen inspiració i noves forces", ha afegit Lukaixenko, que ha promès defensar la seguretat i estabilitat davant les "intrigues externes i internes". El president bielorús ha dit que "prenent consciència del paper geopolític que exerceix Bielorússia com a baula d'enllaç entre Orient i Occident i com a part integrant d'Europa i de l'espai postsoviètic, continuarem portant a terme una política exterior multilateral, basada en les prioritats dels interessos nacionals".
Lukaixenko ha qualificat de "democràtics" i "transparents" els comicis del desembre passat, els resultats dels quals van ser criticats per l'Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa i no van ser reconeguts pels Estats Units. "I si algú en aquesta sala o fora d'ella que ens estigui veient i escoltant dubta encara de si la seva elecció va ser correcta, disculpeu la manca de modèstia però puc dir: no dubtin, van fer l'elecció correcta. El vostre president és el vostre president i mai us fallarà".
Poques hores després que el Parlament Europeu exigís ahir la imposició de noves sancions al règim bielorús, Lukaixenko va prometre respostes contundents a qualsevol mesura d'aquest tipus i va subratllar la necessitat de defensar la sobirania i els interessos econòmics i geopolítics del seu país.
En vigílies de les eleccions, la Unió Europea va perllongar les sancions imposades contra Lukaixenko, en el poder des de 1994 i considerat l'últim dictador d'Europa, i 35 dels seus alts funcionaris després del frau en els comicis presidencials del març del 2006, encara que les ha mantingut congelades durant dotze mesos.
L'Eurocambra va reclamar precisament la reactivació immediata d'aquestes restriccions, així com un debat sobre la possibilitat d'aplicar algunes sancions econòmiques, inclosa la paralització de les ajudes macrofinanceres concedides a través del Fons Monetari Internacional. Els eurodiputats volen que es congelin els comptes de responsables del règim i que les sancions es mantinguin com a mínim fins que tots els presos polítics siguin alliberats sense càrrecs.
Mentrestant, l'organització de drets humans bielorussa Viasna ha recordat que prop d'una trentena d'opositors, entre ells cinc candidats a la presidència, continuen en centres de detenció del KGB. Un total de 33 opositors estan acusats i 16 més són sospitosos d'instigar i organitzar els aldarulls en què milers de persones van intentar assaltar la seu del govern després del tancament dels col·legis electorals. L'oposició denuncia, però, que l'assalt a la seu de l'executiu, on s'allotjava la comissió electoral, va ser incitat per provocadors dels serveis secrets de Lukaixenko per justificar així la detenció de centenars de manifestants.
