Creixen les crítiques a les autoritats brasileres per la construcció massiva de faveles en zones perilloses
Les inundacions i esllavissades de l'estat de Rio de Janeiro podrien ser una crònica anunciada. Diverses veus acusen la classe política d'haver permès la desforestació i la construcció massiva de faveles en zones d'alt risc. Els supervivents desafien el perill davant els creixents rumors de saquejos. La xifra de víctimes mortals ja supera el mig miler, i es tem que podria augmentar dramàticament en les pròximes hores. Prop de 500 militars s'han sumat aquest dissabte a les tasques de rescat. A hores d'ara, però, ja es tracta d'una de les pitjors tragèdies naturals de la història del país, la segona després de les inundacions del 1967. El governador de Rio de Janeiro ha decretat set dies de dol oficial.
La tragèdia del Brasil es podria haver evitat. Mentre les tasques de rescat avancen, creixen les crítiques internes cap a la classe política: acusacions de permissivitat a la desforestació i a la construcció desmesurada de faveles en zones d'alt risc. Així ho ha criticat el governador del devastat estat de Rio de Janeiro, Sergio Cabral. "Per què es va permetre fer tot això?", ha lamentat en la seva visita a l'àrea afectada, i ha assegurat que, tot i que no hi ha manera "d'evitar la naturalesa", la zona ha estat ocupada de manera "irregular i irresponsable". Tot i això, Cabral ha emplaçat l'autocrítica fins a la finalització de les tasques de rescat.
Mentrestant, les tasques de rescat avancen amb dificultat. Prop de 500 militars s'han sumat aquest dissabte al miler d'efectius que hi participen dia rere dia. Porten helicòpters, vehicles pesants i excavadores per tal d'arribar a les zones muntanyoses on els socorristes encara no han aconseguit arribar. Segons els últimes balanços, més de 560 persones han perdut la vida en les inundacions i esllavissades causades per les pluges torrencials, i es preveu que la xifra pugui augmentar a mesura que avancin les hores. Es desconeix encara el nombre de desapareguts, però es calcula que almenys 6.050 persones han perdut les seves llars, i prop de 7.800 han hagut de ser evacuades preventivament en espais habilitats. No obstant això, tot i que les donacions i ajudes es multipliquen espontàniament per tot el país, els aliments, l'aigua i les medicines comencen a escassejar. Sobretot a les regions més damnificades, on, mentre esperen l'arribada dels equips de rescat, han començat a enterrar les víctimes mortals de manera improvisada per evitar la propagació d'epidèmies.
Paral·lelament, creix el temor de saquejos generalitzats a les ciutats afectades. Els habitants de Teresópolis, un dels epicentres de la tragèdia, desafien el perill de noves esllavissades per protegir les seves llars. De fet aquesta és també una de les missions de la Força Nacional de Seguretat, reforçar la vigilància davant dels assaltaments.
Aquest és, segons el nombre de víctimes, un dels pitjors desastres naturals de la història del país. El segon després de les inundacions de 1967, que van provocar un total de 785 víctimes mortals. Tot i això, les xifres d'aquesta tragèdia encara no estan tancades i les autoritats temen que les precipitacions continuïn en els pròxims dies, fet que podria agreujar el desastre. Davant la magnitud de la tragèdia, el governador de Rio de Janeiro ha decretat set dies de dol oficial en homenatge a les víctimes.
Mentrestant, les tasques de rescat avancen amb dificultat. Prop de 500 militars s'han sumat aquest dissabte al miler d'efectius que hi participen dia rere dia. Porten helicòpters, vehicles pesants i excavadores per tal d'arribar a les zones muntanyoses on els socorristes encara no han aconseguit arribar. Segons els últimes balanços, més de 560 persones han perdut la vida en les inundacions i esllavissades causades per les pluges torrencials, i es preveu que la xifra pugui augmentar a mesura que avancin les hores. Es desconeix encara el nombre de desapareguts, però es calcula que almenys 6.050 persones han perdut les seves llars, i prop de 7.800 han hagut de ser evacuades preventivament en espais habilitats. No obstant això, tot i que les donacions i ajudes es multipliquen espontàniament per tot el país, els aliments, l'aigua i les medicines comencen a escassejar. Sobretot a les regions més damnificades, on, mentre esperen l'arribada dels equips de rescat, han començat a enterrar les víctimes mortals de manera improvisada per evitar la propagació d'epidèmies.
Paral·lelament, creix el temor de saquejos generalitzats a les ciutats afectades. Els habitants de Teresópolis, un dels epicentres de la tragèdia, desafien el perill de noves esllavissades per protegir les seves llars. De fet aquesta és també una de les missions de la Força Nacional de Seguretat, reforçar la vigilància davant dels assaltaments.
Aquest és, segons el nombre de víctimes, un dels pitjors desastres naturals de la història del país. El segon després de les inundacions de 1967, que van provocar un total de 785 víctimes mortals. Tot i això, les xifres d'aquesta tragèdia encara no estan tancades i les autoritats temen que les precipitacions continuïn en els pròxims dies, fet que podria agreujar el desastre. Davant la magnitud de la tragèdia, el governador de Rio de Janeiro ha decretat set dies de dol oficial en homenatge a les víctimes.
