L'exèrcit i la policia imposen la calma als carrers de la capital de Tunísia
L'exèrcit i la policia imposen la calma als carrers de la capital de Tunísia, que aquests dies s'ha convertit en una autèntica bomba de rellotgeria. Els tancs, les armes i els escorcolls als ciutadans són els recursos que utilitzen les forces de l'ordre per apaivagar els ànims dels opositors. Mentrestant, el Consell Constitucional de Tunísia ha declarat vacant la plaça que ha deixat Ben Ali i nomena president interí el cap del Parlament, que té 60 dies per convocar eleccions.
En un clima dramàtic que ha durat setmanes i que ha comportat protestes violentes contra el règim, Ben Ali ha decidit fugir del país aquest divendres, i ha aterrat a l'Aràbia Saudita després que les autoritats franceses, que han donat suport al règim fins a l'últim moment, li impedissin fer-ho en terres gal·les. Davant d'aquesta situació d'absència de poder, i tal com mana la Constitució del país, el president del Consell Constitucional ha nomenat president interí el president del Parlament, Fouad Mebazaa. Les eleccions s'han de fer en un màxim de 60 dies.
Mentrestant, l'exèrcit bloqueja l'accés a la principal via pública de Tunísia, l'avinguda Bourguiba, escenari d'enfrontaments entre les forces repressores de l'ordre i els manifestants. Diversos centenars de soldats, així com tancs i vehicles militars, controlen també les carreteres de la rodalia, també testimonis dels enfrontaments de divendres.
Cronologia dels fets
En poc menys de 24 hores, s'han precipitat els esdeveniments a Tunísia. Dijous al vespre, el president Ben Ali anunciava mesures econòmiques d'urgència i compromisos de democratització, entre els quals que ell no es tornaria a presentar a la reelecció el 2014. Però milers de tunisians van seguir al carrer exigint la seva dimissió.
Aquest divendres, Ben Ali tornava a fer concessions: destitució del govern i convocatòria d'eleccions anticipades en sis mesos. Però ja era tard. Poc després s'anunciava l'estat d'excepció a tot el país i la imposició d'un toc de queda de dotze hores. Tot seguit la televisió pública informava de la imminència d'un "anunci de gran importància per al poble tunisià". L'anunci de la destitució de Ben Ali i la seva sortida del país.
En un principi s'ha especulat que l'avió que el portava es dirigia a París, però l'antiga potència colonial de Tunísia, França no ho ha confirmat. De fet, segons els mitjans francesos, Sarkozy hauria rebutjat acollir Ben Ali en territori francès. També s'ha parlat de Roma, o fins i tot s'ha assegurat que havia aterrat a Càller, Sardenya. Finalment la destinació ha estat l'Aràbia Saudita.
El segon president d'un país jove
Des de la seva independència el 1956, Tunísia només ha tingut dos presidents. El primer, el pare de la independència, Habib Bourguiba, que va posar les bases d'un país amic d'Occident. I el segon, l'últim primer ministre de Bourguiba, Zine al-Abidine Ben Ali, que amb un cop d'estat encobert va fer fora el primer l'any 1989. L'excusa, que Bourguiba era massa gran i tenia demència senil.
Ben Ali, fins ara, es presentava com el president de tots els tunisians. Cinc vegades ha guanyat les eleccions i mai no ha tret menys del 89% dels vots. L'any 1994 va aconseguir un 99,91% dels sufragis. Votava sempre acompanyat de la seva dona, Leila Trabelsi, objectiu de les ires de la revolta d'aquests dies. Al seu clan, els Trablesi, molts tunisians els consideren els principals espoliadors del país.
Tot i la corrupció, els països occidentals consideren Ben Ali, enemic dels islamistes, un mal menor. El Fons Econòmic Mundial considera l'economia tunisiana la més competitiva del continent africà i la número 32 del món. El cost, però, ha estat molt alt: Tunísia, segons Reporters sense Fronteres, és un dels set països del món amb més censura internet i sense llibertat de premsa. I pel que es veu aquests dies, la majoria de la població no té cap percepció d'aquests beneficis econòmics.
Mentrestant, l'exèrcit bloqueja l'accés a la principal via pública de Tunísia, l'avinguda Bourguiba, escenari d'enfrontaments entre les forces repressores de l'ordre i els manifestants. Diversos centenars de soldats, així com tancs i vehicles militars, controlen també les carreteres de la rodalia, també testimonis dels enfrontaments de divendres.
Cronologia dels fets
En poc menys de 24 hores, s'han precipitat els esdeveniments a Tunísia. Dijous al vespre, el president Ben Ali anunciava mesures econòmiques d'urgència i compromisos de democratització, entre els quals que ell no es tornaria a presentar a la reelecció el 2014. Però milers de tunisians van seguir al carrer exigint la seva dimissió.
Aquest divendres, Ben Ali tornava a fer concessions: destitució del govern i convocatòria d'eleccions anticipades en sis mesos. Però ja era tard. Poc després s'anunciava l'estat d'excepció a tot el país i la imposició d'un toc de queda de dotze hores. Tot seguit la televisió pública informava de la imminència d'un "anunci de gran importància per al poble tunisià". L'anunci de la destitució de Ben Ali i la seva sortida del país.
En un principi s'ha especulat que l'avió que el portava es dirigia a París, però l'antiga potència colonial de Tunísia, França no ho ha confirmat. De fet, segons els mitjans francesos, Sarkozy hauria rebutjat acollir Ben Ali en territori francès. També s'ha parlat de Roma, o fins i tot s'ha assegurat que havia aterrat a Càller, Sardenya. Finalment la destinació ha estat l'Aràbia Saudita.
El segon president d'un país jove
Des de la seva independència el 1956, Tunísia només ha tingut dos presidents. El primer, el pare de la independència, Habib Bourguiba, que va posar les bases d'un país amic d'Occident. I el segon, l'últim primer ministre de Bourguiba, Zine al-Abidine Ben Ali, que amb un cop d'estat encobert va fer fora el primer l'any 1989. L'excusa, que Bourguiba era massa gran i tenia demència senil.
Ben Ali, fins ara, es presentava com el president de tots els tunisians. Cinc vegades ha guanyat les eleccions i mai no ha tret menys del 89% dels vots. L'any 1994 va aconseguir un 99,91% dels sufragis. Votava sempre acompanyat de la seva dona, Leila Trabelsi, objectiu de les ires de la revolta d'aquests dies. Al seu clan, els Trablesi, molts tunisians els consideren els principals espoliadors del país.
Tot i la corrupció, els països occidentals consideren Ben Ali, enemic dels islamistes, un mal menor. El Fons Econòmic Mundial considera l'economia tunisiana la més competitiva del continent africà i la número 32 del món. El cost, però, ha estat molt alt: Tunísia, segons Reporters sense Fronteres, és un dels set països del món amb més censura internet i sense llibertat de premsa. I pel que es veu aquests dies, la majoria de la població no té cap percepció d'aquests beneficis econòmics.
