El Sudan del Sud vota la seva independència en referèndum envoltat d'un clima de tensió
El sud del Sudan es juga el seu futur. Aquest diumenge ha arrencat el referèndum d'autodeterminació que durarà set dies. Gairebé quatre milions de persones estan cridades a participar-hi i tots els sondejos apunten a una àmplia victòria del "sí". Tot i això, cal un 60% de participació perquè els resultats siguin vàlids. Si es compleixen els pronòstics el nou estat estarà obligat a entendre's amb el nord per la gestió del petroli, principal font de recursos. Un clima de tensió envolta la consulta.
3,9 milions de sudanesos han d'escollir quin serà el futur del sud del país. El que ara es coneix com el Sudan del Sud celebra aquesta setmana un referèndum de set dies per decidir si esdevé un estat sobirà. La votació ha arrencat aquest diumenge i s'allargarà fins al dissabte 15 de gener. El primer dia de votacions ha provocat llargues cues, sobretot a Juba, ciutat que, si es confirmen els pronòstics, esdevindrà la capital del 54è país de l'Àfrica. I és que la immensa majoria dels sudanesos vol segregar-se del nord. Vol canviar el mapa de l'Àfrica.
Les autoritats electorals de la regió demanen a la població que acudeixi massivament a votar. La petició del Buró del Referèndum del Sud de Sudan (SSRB) no només busca la màxima implicació sinó que és condició indispensable perquè el referèndum sigui vàlid. Si no hi ha un 60% de participació els resultats seran anul·lats. Tot i això, en el moment de la seva votació, el president del Sudan del Sud, Salva Kir, ha fet una crida a la calma. Exactament el mateix consell dels principals observadors internacionals, com l'expresident dels Estats Units Jimmy Carter i l'exsecretari de l'ONU Kofi Annan. Tots dos reclamen una oportunitat per la pau que podria portar la nova frontera.
Les autoritats no només han de lluitar per la participació sinó també per minimitzar la inseguretat i salvar les dificultats de transport, els dos grans problemes de la convocatòria. El president de l'SSRB, Chan Reed Madut, ha explicat que la falta de transport s'agreujarà per les inundacions que afecten algunes àrees de la regió, una mica més extensa que la península Ibèrica. Madut també s'ha mostrat preocupat per les possibles accions d'un grup rebel ugandès, l'Exèrcit de Resistència del Senyor (LRA), que actua a la frontera entre els dos països. A més, també hi podrien haver conflictes tribals pel robatori de bestiar.
Tot i els problemes, els sondejos a la ciutat de Juba apunten a una aclaparadora majoria dels favorables a la creació d'un nou estat. Si es confirma, el Sudan deixarà de tenir una sola bandera, un sol himne i un sol president. Una nova frontera separarà les regions del nord i el sud. Tot i això, des de Khartum, la capital del Sudan, s'assegura que el millor és mantenir la unitat del país. El president del país, Omar al-Bashir, ha alertat del risc d'inestabilitat. No obstant, el govern de Sudan del Sud s'ha compromès a una coexistència pacífica si guanya el "sí" a la independència.
Clima de tensió
La primera jornada electoral ha quedat enterbolida per intercanvis de trets entre milícies oposades a la segregació i l'exèrcit sudista a la zona fronterera entre el nord i el sud. De fet, les hores prèvies a l'inici del referèndum d'autodeterminació ja han suposat una escalada de la tensió. Almenys vuit persones, entre les quals civils, han mort en dos atacs en aquesta regió autònoma de majoria cristiana i multiètnica que aspira a independitzar-se del nord musulmà.
El petroli que uneix i divideix
Si es confirmen els pronòstics, una nova frontera separarà el nord i el sud, però els dos territoris continuaran units pel petroli. La regió secessionista té la majoria dels camps de petroli, dels més importants de l'Àfrica subsahariana, explotats per empreses xineses, malaies i canadenques. Però els oleoductes de cru estan sota control del nord. És a dir, les dues parts es necessiten: uns tenen el cru, els altres la clau per refinar-lo i transportar-lo, i tots dos hi tenen molts ingressos. El petroli representa un 45% dels ingressos del govern, i el 98% dels ingressos del sud.
De fet el petroli va causar, en part la segona guerra civil sudanesa, iniciada l'any 1982. L'acord de pau posterior, l'any 2005, estableix que els dos territoris s'han de dividir a parts pràcticament iguals els beneficis del cru. Fins ara no s'han posat d'acord en els detalls, cosa que genera el temor d'un nou enfrontament entre les dues zones. El conflicte podria convertir-se, doncs, ara, en una guerra entre estats.
Una porta oberta a les secessions
La possible divisió del Sudan serà un cop dur per a l'Àfrica àrab i musulmana, que podria perdre una porció del territori. Simbolitza, a més, el fracàs de la convivència entre les àfriques musulmana i cristiana. Molts temen que la nova frontera pugui, en el futur, canviar la fesomia política de l'Àfrica. Si es materialitza, serà la primera modificació de les fronteres imposades artificialment durant el període colonial i consagrades per la Unió Africana per evitar conflictes internacionals dins del continent.
La separació del Sud trenca un tabú i podria animar altres moviments secessionistes. Somalilàndia podria consolidar la seva independència, ja reconeguda parcialment. Els tuaregs del Níger i Mali aspiren a l'autodeterminació. El Senegal té separatistes a la Cassamància. La Costa d'Ivori corre també el risc de fraccionar-se entre nord i sud. Nigèria pateix la rebel·lió al delta del Níger. L'enclavament de Cabinda, farcit de petroli, vol separar-se d'Angola. A Tanzània molts habitants de Zanzíbar volen trencar la federació tanzana i Sud-àfrica s'ho mira amb recel a causa del seu complicat esquema nacional.
Consulta després de 20 anys de guerra
El referèndum sudanès forma part dels mateixos acords de pau firmats el 2005 després de dues dècades de guerra civil entre els habitants del nord i el sud d'aquest país que van causar dos milions de morts. 3,9 milions de sudanesos originaris del sud o residents en aquesta regió des del 1956 estan convocats a les urnes.
La votació al país, el més gran de l'Àfrica, serà seguida per 17.000 observadors locals i 1.200 d'internacionals. Hi ha 60.000 agents de policia a càrrec de la seguretat.
Les autoritats electorals de la regió demanen a la població que acudeixi massivament a votar. La petició del Buró del Referèndum del Sud de Sudan (SSRB) no només busca la màxima implicació sinó que és condició indispensable perquè el referèndum sigui vàlid. Si no hi ha un 60% de participació els resultats seran anul·lats. Tot i això, en el moment de la seva votació, el president del Sudan del Sud, Salva Kir, ha fet una crida a la calma. Exactament el mateix consell dels principals observadors internacionals, com l'expresident dels Estats Units Jimmy Carter i l'exsecretari de l'ONU Kofi Annan. Tots dos reclamen una oportunitat per la pau que podria portar la nova frontera.
Les autoritats no només han de lluitar per la participació sinó també per minimitzar la inseguretat i salvar les dificultats de transport, els dos grans problemes de la convocatòria. El president de l'SSRB, Chan Reed Madut, ha explicat que la falta de transport s'agreujarà per les inundacions que afecten algunes àrees de la regió, una mica més extensa que la península Ibèrica. Madut també s'ha mostrat preocupat per les possibles accions d'un grup rebel ugandès, l'Exèrcit de Resistència del Senyor (LRA), que actua a la frontera entre els dos països. A més, també hi podrien haver conflictes tribals pel robatori de bestiar.
Tot i els problemes, els sondejos a la ciutat de Juba apunten a una aclaparadora majoria dels favorables a la creació d'un nou estat. Si es confirma, el Sudan deixarà de tenir una sola bandera, un sol himne i un sol president. Una nova frontera separarà les regions del nord i el sud. Tot i això, des de Khartum, la capital del Sudan, s'assegura que el millor és mantenir la unitat del país. El president del país, Omar al-Bashir, ha alertat del risc d'inestabilitat. No obstant, el govern de Sudan del Sud s'ha compromès a una coexistència pacífica si guanya el "sí" a la independència.
Clima de tensió
La primera jornada electoral ha quedat enterbolida per intercanvis de trets entre milícies oposades a la segregació i l'exèrcit sudista a la zona fronterera entre el nord i el sud. De fet, les hores prèvies a l'inici del referèndum d'autodeterminació ja han suposat una escalada de la tensió. Almenys vuit persones, entre les quals civils, han mort en dos atacs en aquesta regió autònoma de majoria cristiana i multiètnica que aspira a independitzar-se del nord musulmà.
El petroli que uneix i divideix
Si es confirmen els pronòstics, una nova frontera separarà el nord i el sud, però els dos territoris continuaran units pel petroli. La regió secessionista té la majoria dels camps de petroli, dels més importants de l'Àfrica subsahariana, explotats per empreses xineses, malaies i canadenques. Però els oleoductes de cru estan sota control del nord. És a dir, les dues parts es necessiten: uns tenen el cru, els altres la clau per refinar-lo i transportar-lo, i tots dos hi tenen molts ingressos. El petroli representa un 45% dels ingressos del govern, i el 98% dels ingressos del sud.
De fet el petroli va causar, en part la segona guerra civil sudanesa, iniciada l'any 1982. L'acord de pau posterior, l'any 2005, estableix que els dos territoris s'han de dividir a parts pràcticament iguals els beneficis del cru. Fins ara no s'han posat d'acord en els detalls, cosa que genera el temor d'un nou enfrontament entre les dues zones. El conflicte podria convertir-se, doncs, ara, en una guerra entre estats.
Una porta oberta a les secessions
La possible divisió del Sudan serà un cop dur per a l'Àfrica àrab i musulmana, que podria perdre una porció del territori. Simbolitza, a més, el fracàs de la convivència entre les àfriques musulmana i cristiana. Molts temen que la nova frontera pugui, en el futur, canviar la fesomia política de l'Àfrica. Si es materialitza, serà la primera modificació de les fronteres imposades artificialment durant el període colonial i consagrades per la Unió Africana per evitar conflictes internacionals dins del continent.
La separació del Sud trenca un tabú i podria animar altres moviments secessionistes. Somalilàndia podria consolidar la seva independència, ja reconeguda parcialment. Els tuaregs del Níger i Mali aspiren a l'autodeterminació. El Senegal té separatistes a la Cassamància. La Costa d'Ivori corre també el risc de fraccionar-se entre nord i sud. Nigèria pateix la rebel·lió al delta del Níger. L'enclavament de Cabinda, farcit de petroli, vol separar-se d'Angola. A Tanzània molts habitants de Zanzíbar volen trencar la federació tanzana i Sud-àfrica s'ho mira amb recel a causa del seu complicat esquema nacional.
Consulta després de 20 anys de guerra
El referèndum sudanès forma part dels mateixos acords de pau firmats el 2005 després de dues dècades de guerra civil entre els habitants del nord i el sud d'aquest país que van causar dos milions de morts. 3,9 milions de sudanesos originaris del sud o residents en aquesta regió des del 1956 estan convocats a les urnes.
La votació al país, el més gran de l'Àfrica, serà seguida per 17.000 observadors locals i 1.200 d'internacionals. Hi ha 60.000 agents de policia a càrrec de la seguretat.
