janquim

Una venedora de verdures guanya un concurs d'idees innovadores

Una venedora de fruita i verdura ha guanyat un concurs d'idees innovadores llançat per una associació de joves empresaris. Més enllà del premi, que acceptarà amb il·lusió, la vencedora s'ha vist sorpresa pel suport rebut dels altres participants i pel contrast entre un entorn molt professionalitzat i la seva situació real.

Actualitzat
Pesa fruita, escapça els manats de porros i parteix les cols per la meitat quan així ho demanen els clients de l'Antic Sindicat, el comerç on treballa cada dia, però l'insomni l'ha habituada a fer anar el magí unes quantes hores nocturnes.

Loli Rodríguez afirma amb orgull: "Sóc verdulaire." Acaba de guanyar un concurs d'idees innovadores.

Com que li costa adormir-se, Rodríguez s'ha acostumat a dedicar una estona cada dia a rumiar quins problemes podrien tenir solució. Quan era una adolescent, atabalava els seus pares amb les seves propostes, com ara que els fars dels cotxes s'haurien de moure als revolts per facilitar la conducció. Ara que té 42 anys, aquest sistema ja es comercialitza i Loli Rodríguez continua buscant situacions que poden tenir remei si s'hi aplica sentit comú.

Això és el que va fer quan va descobrir a través d'internet que hi havia un concurs d'idees innovadores. El convocava una associació de nous empresaris i emprenedors i la intenció era animar els participants a creure en una bona idea per compartir-la en un entorn atractiu. Aquest mitjà en va informar la tardor passada.

Modèstia insomne

Se suposava que era un entorn adequat per a enginyers, comunicadors o joves amb vocació empresarial, però les regles eren clares: tothom que aportés una idea podia votar i ningú més no ho podia fer, de manera que la idea més valorada seria escollida entre els mateixos concursants.

I la idea més votada és un sistema que incorpora plaques solars als tendals de les botigues i els balcons de façanes encarades a llevant i migjorn. Es tracta d'aprofitar les hores de sol per aconseguir energia, i a la Loli se li va acudir perquè el seu pis mira cap a mar, des del barri badaloní de Llefià, i el sol s'hi planta molta estona.

No pot saber encara si hi haurà mai un prototipus que permeti una explotació d'aquesta idea, però se sent satisfeta amb el reconeixement mentre explica amb modèstia: "No tinc estudis, als 13 anys vaig acabar la meva formació i sempre he treballat de cara al públic." Ara regenta una verduleria, amb el seu marit, en un carrer estret de Sant Adrià de Besòs, a tocar de l'autopista.

Sense parar

Però sempre té més coses per fer. A l'aparador hi ha un pessebre fet amb tubercles que, naturalment, és obra seva, com l'arbre nadalenc que dóna la benvinguda a l'establiment, recreat amb trossos d'ampolla de plàstic, fundes protectores de xirimoia i els filaments dels sacs de patates.

A més de tenir bones mans, al seu cap hi bullen mil idees que prova de concretar quan l'insomni la manté desperta. Diu que va participar en el concurs sense saber ben bé on es ficava i ara se sent impressionada pel resultat. D'aquí a uns dies rebrà un ordinador portàtil i un diploma perquè recordi aquesta circumstància.

La iniciativa volia donar una empenta d'ànim als emprenedors. Ha permès aplegar mig centenar de propostes i també ha tingut l'efecte de posar en evidència que una bona idea serà reconeguda pels altres més enllà del seu origen. La verdulaire de Llefià que de nit pensa en plaques solars té la impressió que res no canviarà en la seva vida de cada dia, però qui sap si algú s'adonarà que Loli Rodríguez té un munt d'idees per donar a conèixer.
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut