Eleccions municipals a Catalunya: Lleida ciutat //  Segrià

Lleida viu les primeres eleccions sense Antoni Siurana

Per primer cop des del final del franquisme, Lleida viurà unes eleccions municipals sense la cara d’Antoni Siurana als cartells del PSC. Excepte en el període 1987-1989, Siurana havia ocupat l’alcaldia de Lleida des del 1979 fins al desembre del 2003, quan va deixar la Paeria per ser conseller d’Agricultura. El seu successor, Àngel Ros, ha tingut més de tres anys per donar-se a conèixer al capdavant d’un govern municipal tripartit amb ERC i ICV.

Regidor d’Economia fins a la marxa de Siurana, Ros presenta en aquesta ocasió una llista on incorpora independents com l’exdirector general d’Agricultura, Josep Presseguer; l’exfutbolista de la UE Lleida Txema Alonso o l’enginyera Dolors Arderiu. El seu principal oponent el 27 de maig serà el convergent Isidre Gavín, que busca continuar creixent després que fa quatre anys va aconseguir un regidor més per a CiU.

A més de Ros, ICV i PP també presenten cares noves a les eleccions. A les files ecosocialistes, Mercè Rivadulla (única dona candidata a l’alcaldia) substitueix l’històric Francesc Pané, ara número 4. El popular Ismael Zapater, per la seva banda, és l’únic candidat que no ha estat regidor. També pren el relleu d’una veterana, Pilar Arnalot, que ha estat setze anys portaveu del PP a la Paeria. L’alcaldable més veterà és, doncs, el republicà Xavier Sàez, que des del 1991 encapçala la candidatura d’Esquerra.

Però a més dels cinc partits “grans”, els lleidatans tenen opcions per triar i remenar: fins a 14 candidatures es presenten a la capital del Segrià. Ciutadans - Partit de la Ciutadania, la Candidatura d’Unitat Popular, l’Organització de Veïns Independents o Plataforma per Catalunya són els que disposen de més possibilitats de poder aconseguir un regidor.

El més destacat de les eleccions del 2003 va ser la pèrdua de la majoria absoluta del PSC i, després de llargues negociacions, Esquerra va incorporar-se el mes de setembre al govern PSC-ICV. Durant aquest mandat, l’oposició ha criticat que els tres partits del govern hagin actuat sense transversalitats, fins al punt que, segons Gavín, Lleida “ha tingut tres alcaldes i tres consistoris que han arribat a bloquejar-se projectes entre ells”.

De cara al proper mandat: l’execució d’obres iniciades com l’avinguda de Pinyana o el nou pont de Príncep de Viana. Altres qüestions que han quedat pendents d’aquesta legislatura són la construcció de la nova mesquita que ha de substituir l’oratori del carrer del Nord o els possibles usos urbanístics del turó de Gardeny, un tema en què no hi ha acord entre els tres partits del govern.