Resum del 23-F. Què va conduir a l'intent de cop d'estat el 23 de febrer de 1981 i com es va desenvolupar, quan un grup de 200 guàrdies civils van irrompre violentament
al Congrés dels Diputats, sota les ordres del tinent coronel Antonio Tejero,
durant la votació de la investidura de Calvo Sotelo.
Antonio Tejero. Després d'irrompre al Congrés, el tinent coronel Antonio Tejero va ordenar a tot l'hemicicle que s'estigués quiet i que esperés l'autoritat competent,
afegint que era un militar.
El rei Joan Carles. El rei va intervenir a la televisió i la ràdio públiques per rebutjar el cop, desautoritzar Milans del Bosch i defensar la Constitució espanyola.
Després d'assegurar-se la fidelitat de la majoria dels militars, Joan Carles
acatava així l'ordre constitucional vigent.
Jordi Pujol. A Catalunya, el president de la Generalitat, Jordi Pujol, va fer una crida a la tranquil·litat a través de les emissores de Ràdio Nacional i Ràdio
Exterior. Va ser una de les poques autoritats a pronunciar-se davant
l'agressió armada contra l'ordre constitucional, atès el buit de poder.
Nomenclàtor. El capítol se centra en
Santa Cruz de Tenerife, on hi ha més d'un centenar de
carrers amb noms de generals o persones afins al règim
franquista.
Fosses comunes. El capítol se centra en Burgos, seu del govern militar
durant els primers anys del franquisme. El reportatge analitza la feina que
fa l'Associació per la Recuperació de la Memòria de Burgos i explica com era
l'antiga residència de Franco en aquest municipi i quin és el seu futur més
immediat.
Estàtues. La retirada de l'estàtua de Franco del centre de Madrid va tornar a posar al centre del debat què s'ha de fer amb els monuments d'aquella època, i de retruc ha fet que els polítics i la societat es replantegin el sentit i el futur del Valle de los Caídos. Aquests dos aspectes són els que aborda aquest capítol, que inclou una conversa amb un dels vicepresidents de la Fundación Nacional Francisco Franco.
Ideologia i política. Més subtil que l'herència
en els noms dels carrers, les estàtues o les fosses comunes, quaranta
anys de franquisme van deixar en la consciència col·lectiva
un pòsit ideològic del qual encara queden mostres visibles,
i l'incident de Santiago Carrillo quan va ser nomenat doctor honoris causa
d'una universitat de Madrid n'és un exemple. El capítol
analitza aquest pòsit i les iniciatives governamentals que hi ha
en marxa per reparar els danys morals a les víctimes del franquisme.
Catalunya. L'últim capítol
analitza què en queda, del franquisme, a Catalunya. Fosses comunes,
monuments, "papers de Salamanca"... Temes encara no resolts i
que, malgrat la distorsió temporal, encara són herències
de l'època franquista.