
Comenta-ho
La demanda d'una antiga veïna del Somorrostro de senyalitzar els punts de Barcelona on hi havia barris de barraques s'ha lliurat a l'Ajuntament i s'ha presentat oficialment en un acte al Col·legi de Periodistes. La sol·licitud original va sorgir de Julia Aceituno al reportatge "Barraques. L'altra ciutat" del programa "30 minuts", i al documental "Barraques. La ciutat oblidada", on va demanar que es posés el nom del barri de Somorrostro a una de les platges que ocupen el seu lloc per recuperar aquesta part de la memòria de la ciutat. La iniciativa té el suport de més de 700 persones i una cinquantena d'entitats.
Comenta-ho
Els Premis de Civisme que concedeix el Departament de Governació de la Generalitat han distingit el documental "Barraques, l'altra ciutat", del programa "30 minuts", de TV3, i també un seguit de reportatges sobre la prostitució a Europa emesos a l'informatiu "Catalunya vespre", de Catalunya Ràdio, que presenta Kilian Sebrià. Els guardons reconeixen els treballs que fomenten els valors cívics i tenen un impacte social determinat.
Comenta-ho
Mercè Tatjer, geògrafa i historiadora, analitza les fases històriques del barraquisme a Barcelona en una entrevista feta pels periodistes de TV3 Alonso Carnicer i Sara Grimal.
Comenta-ho
El Somorrostro, com tantes altres coses desaparegudes de la Barcelona d'abans, és una realitat viva en el meu record, com si el seu paisatge gris fos encara possible.
Comenta-ho
Comenta-ho
Els arqueòlegs Carme Miró i Jordi Ramos, que van conduir la recerca arqueològica al turó de la Rovira, descriuen les etapes històriques d'aquest indret, des de l'època de la Guerra Civil fins a l'enderroc de les últimes barraques, just abans dels Jocs Olímpics de Barcelona. Al turó de la Rovira, un dels principals escenaris del documental, hi va haver un centenar de barraques, en el nucli popularment anomenat "Els canons del Carmel", perquè les barraques es van construir aprofitant les estructures de la bateria antiaèria de la Guerra Civil. Encara hi queden vestigis importants, en un lloc de gran significat per a la memòria històrica de la ciutat. Carme Miró i Jordi Ramos han escrit aquest text per a aquest especial del 3cat24.cat.
2comentaris
Els últims grans nuclis de barraques de Barcelona es van enderrocar fa uns 20 anys i el seu rastre ja s'ha esborrat. Però el record d'aquella època no ha desaparegut en els milers de persones que la van viure, que creuen que no s'ha d'oblidar el passat. Alguns dels protagonistes del documental "Barraques. La ciutat oblidada", com Julia Aceituno, creuen que caldria fer un reconeixement públic a aquells anys i per això volen demanar a l'alcalde de Barcelona que es posi el nom de Somorrostro a una de les platges on hi havia el barri. Aquesta petició ha tingut un gran ressò mediàtic i els autors del documental també ho creuen i volen contribuir a fer-la realitat. Per això s'ha redactat una petició que transmet la demanda de la Julia.
6comentaris
José Aceituno, un dels protagonistes de "Barraques. La ciutat oblidada" va morir el dia 12 de febrer, als 73 anys. José Aceituno va néixer a Alcaudete (Jaén), on la família va patir les conseqüències de la repressió de la postguerra. A principis dels anys 50 va arribar a Barcelona amb la seva mare i la seva germana Julia, i es van retrobar amb els germans més grans que havien arribat abans.

Abordem amb els protagonistes una de les realitats històriques menys conegudes de Barcelona: la de les barraques. Una experiència de marginació que van viure, només a la capital catalana, unes 100.000 persones durant bona part del segle XX.
1138789
El documental reflecteix una realitat dramàtica i oblidada, de la qual la Barcelona d'avui és hereva, a través d'un treball acurat de recerca que ha descobert imatges no vistes anteriorment.
2333059
Els directors de "Barraques. La ciutat oblidada", Alonso Carnicer i Sara Grimal, parlen del seu documental. Destaquen "els relats en primera persona, que tenen molta força", i que els va esperonar per construir aquest film una versió ampliada d'un reportatge original de "30 minuts".
2332259
Mercè Tatjer, geògrafa i historiadora, analitza les fases històriques del barraquisme a Barcelona a partir de la Guerra Civil Espanyola en una àmplia entrevista gravada per al reportatge "Barraques. L'altra ciutat", del programa "30 minuts", feta pels periodistes Alonso Carnicer i Sara Grimal.
2770770
Davant del creixent fenomen del barraquisme, les autoritats franquistes responen amb recel i amb mesures repressives. L'any 1949 es fa un primer recompte de la població que vivia en barraques, i el governador civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga, insta els municipis a iniciar una política repressiva. Consisteix a controlar la població i enderrocar les barraques que no estan identificades en un cens. A partir del 1952, molts barraquistes, juntament amb persones que eren detingudes a les estacions de tren en el moment que arribaven a Catalunya, els van dur al Palau de les Missions, un pavelló construït per a la exposició de 1929 a la muntanya de Montjuïc. Al llarg de 5 anys, des d'aquest edifici es van deportar 15.000 persones en trens cap a les seves poblacions d'origen. Una experiència traumàtica que els ha quedat marcada a molts antics barraquistes.
2538869
La desaparició dels nuclis de barraques sovint anava lligada a grans esdeveniments públics o a operacions urbanístiques. El Congrés Eucarístic Internacional del 1952 va suposar l'enderrocament de la majoria de les barraques de la part alta de l'avinguda Diagonal. Als anys 60 va passar el mateix amb les barraques de Can Tunis, afectades per la construcció del que anys després seria la Ronda del Litoral, i amb les barraques del nucli de Maricel, enderrocades per fer el Parc d'Atraccions de Montjuïc, el 1966. El barri de barraques del Somorrostro va anar perdent terreny a mesura que avançava la construcció del passeig Marítim de la Barceloneta. Però al juny de 1966 s'havia de celebrar a Barcelona la Primera Setmana Naval, amb la presència del cap de l'Estat Francisco Franco. Una de les actuacions previstes eren unes maniobres navals amb un simulacre de desembarcament a la platja, on encara hi havia unes 600 barraques. Es va prendre la decisió d'enderrocar-les ràpidament per no deslluir l'espectacle, i els habitants van ser traslladats a altres nuclis de barraques, a pisos a Badalona o a barracots provisionals. Després de moltes dècades d'existència, el barri del Somorrostro va desaparèixer en dues setmanes.
2538859
Durant els anys de la dura postguerra, un milió i mig de persones van venir a Catalunya des de les regions més empobrides d'Espanya. Molts fugien de la repressió i de la fam i viatjaven en uns trens que ja són llegenda. El més cèlebre de tots, el "sevillano", venia d'Andalusia.
231929
Fa només 40 anys, milers de persones es van haver d'instal·lar en barraques a les nostres ciutats per poder sobreviure. A Barcelona, els principals nuclis se situaven a zones del front marítim, com el Somorrostro, als turons de la ciutat, com el Carmel i Montjuïc, o a la Perona. A finals dels vuitanta, quan la ciutat es preparava per als Jocs Olímpics, les últimes barraques van ser eliminades.
545809
vídeo del TeleNotícies corresponent al reportatge del 30 minuts: "Barraques. L'altra ciutat".
1150519

