Què és Manifesta 15, la cita cultural que impactarà tota l'àrea metropolitana de Barcelona

La Biennal Manifesta ha escollit 12 municipis de l'àrea metropolitana, incloent-hi Barcelona, per celebrar la 15 edició d'aquest esdeveniment artístic.

No és una fira d'art ni tampoc segueix el model d'altres biennals conegudes, com la Biennal d'Art de Venècia o la de Sao Paulo. Es defineix com una biennal nòmada europea, una carta de presentació que dona algunes pistes sobre aquest esdeveniment artístic. Però, què és ben bé Manifesta?

Per entendre en què consisteix aquesta biennal, cal remuntar-se a principis dels 90, quan es va fundar. La iniciativa volia donar resposta a la nova realitat política, cultural i social que va sorgir després de la fi de la guerra freda. Les primeres idees de Manifesta van néixer després de la caiguda del mur de Berlín, el 1989, en un temps d'integració i assimilació de la nova Europa.

El nom de la Biennal Nòmada Europea prové de "manifestare" o "manifesto", que en llatí vol dir "fer visible alguna cosa".

Des dels seus inicis, Manifesta repensa la relació entre cultura i societat civil, investiga i ajuda a catalitzar el canvi social a Europa a través de la cultura contemporània. I ho fa en diàleg amb les comunitats de la ciutat d'acollida.

L'esdeveniment escull una ciutat amfitriona cada dos anys. L'última edició es va celebrar a Pristina, la capital de Kosovo, 20 anys després de la guerra dels Balcans. I aquest 2024, Barcelona ha guanyat la candidatura. Per primera vegada, l'esdeveniment s'estendrà més enllà del centre de la ciutat de Barcelona i es desplegarà --sobretot-- a l'entorn, en 12 municipis de l'àrea metropolitana.

Una aposta per la perifèria

El marc geogràfic de Manifesta 15 està format pel riu Besòs, el delta del Llobregat, la serra de Collserola i el Vallès, localitzacions que permetran abordar qüestions urgents, com els reptes ecològics de les ciutats, els problemes de mobilitat o les desigualtats socials. Manifesta ha decidit fugir del centre de la metròpoli i ha trobat llocs de debat a la perifèria de Barcelona i en municipis com Santa Coloma de Gramenet, Badalona o Terrassa.

L'organització de Manifesta sempre busca escenaris postindustrials, i a Sant Adrià de Besòs n'ha trobat un digne de pel·lícula de ciència-ficció: les 3 xemeneies. Hi hem entrat acompanyats de la directora de Manifesta, Hedwig Fijen, i la coordinadora local de Manifesta, Gemma Segarra. Les 3 xemeneies es van salvar de l'enderrocament després d'una votació popular dels veïns de Sant Adrià de Besòs. Ara s'alcen com un monument al passat industrial i la memòria sentimental de tot un municipi.

Amb 200 metres d'altura, superen les torres de la Sagrada Família, i sota l'esquelet d'aquesta antiga central tèrmica s'hi respira un aire inquietant. Tretze anys després que aquesta antiga central tèrmica parés màquines, aquesta biennal la tornarà a omplir d'activitat. Mentre s'acaba de definir el projecte per convertir-la en una gran Hub Audiovisual i digital, Manifesta podrà ocupar bona part de la sala de turbines, on s'han començat les obres per adequar l'espai i també l'entorn de la central. Està prevista la intervenció del col·lectiu Jokkoo Collective, format per artistes de la diàspora africana instal·lats a Barcelona.

Hi ha altres seus que els visitants podran recórrer quan arrenqui la biennal, com el Monestir de Sant Cugat, el Museu de Mataró o la Casa Gomis del Prat de Llobregat. El centre d'operacions de Manifesta s'ha instal·lat a la seu de l'antiga editorial Gustau Gili, a l'Eixample de Barcelona.

Més enllà de l'art

Que ningú s'esperi exposicions convencionals ni activitats estrictament artístiques. Manifesta va molt més enllà de ser una gran exposició d'arts plàstiques. L'essència d'aquesta Biennal és la multidisciplinarietat. Aquest esdeveniment implica artistes locals i internacionals, però també arquitectes, sociòlegs, urbanistes o escriptors, que obriran debats ecosocials. Són qüestions urgents del moment que l'art i l'arquitectura abordaran amb l'objectiu de contribuir al canvi. Perquè aquesta biennal creu en l'art com a agent de canvi social.

Entre els artistes escollits per participar-hi, hi ha Claudia Pagès, Lola Lasurt, Matias Daporta, Nora Ancarola o Rosa Tharrats.
La llista definitiva ampliada de participants la podeu trobar al web de Manifesta 15.

A més d'instal·lacions artístiques, Manifesta dissenya un programa d'activitats que comprèn tota mena de pràctiques: estudis, publicacions, reunions, debats i seminaris i hi involucra col·lectius de la ciutat on se celebra.

Aquesta edició té 3 grans temes de reflexió: "Imaginant futurs", "Cuidar i ser cuidats" i "Equilibrant conflictes".

Atraure el públic local

El públic de Manifesta acostuma a ser fonamentalment local. I aquesta edició, que s'estendrà per 12 municipis, pretén mobilitzar públics de tota l'àrea metropolitana. La inauguració està prevista per al 7 de setembre, i a partir del dia 8 es desplegarà una àmplia programació que s'allargarà dos mesos i mig, fins al 24 de novembre.

Després, l'organització de Manifesta es traslladarà a la regió del Ruhr d'Alemanya, on se celebrarà l'edició del 2026, i ja s'està negociant la possibilitat de fer-ne l'edició del 2028 a Ucraïna.