Pros i contres de les dessaladores mòbils: "Només té sentit en un context d'emergència"

El govern ha anunciat aquest dijous que aparca els plans per dur aigua dessalada de Sagunt i instal·larà finalment més d'una desena de dessaladores mòbils, que haurien de permetre garantir el subministrament d'aigua a les zones més crítiques, l'Alt Empordà i l'àrea de Barcelona.

"A la llarga no és una bona solució, però a la curta segurament és l'única", considera Xavier Sánchez Vila, que és director del Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental de la UPC.

En una entrevista al 3/24, Sánchez ha explicat: "És una molt bona idea que es deixi de pensar a portar aigua amb vaixells, que era la pitjor solució", però també ha advertit que el nou sistema continuarà sent molt car:

"És el 40% menys del que costaria amb vaixells, però encara és el 400% més que l'aigua produïda d'altres maneres. Fer-ho només té sentit en un context d'emergència: si no tens aigua, l'has de pagar molt cara."

Per Sánchez, encara que el govern plantegi que la nova dessaladora podria estar en marxa durant cinc anys, és segur que el primer que s'haurà de fer si plou serà aturar-la, per l'alta despesa energètica que suposa, que també va lligada a les fluctuacions del preu de la llum.

"Es parla de 240.000 euros diaris per produir 40.000 metres cúbics", recorda l'expert. "Això són 6 euros per metre cúbic, molt més del que paguem a la factura de l'aigua, que és un euro o un euro i mig com a màxim", apunta.

En aquest sentit, Elisa Bardalet, que és investigadora científica a l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, recorda que, encara que no ens quedi altre remei, el cost energètic de la planta i l'ús de combustibles fòssils ens porten a caure en una contradicció que només podrem evitar si treballem per reduir el consum d'ara endavant:

"Estarem intentant pal·liar una conseqüència del canvi climàtic, que és la sequera, però al mateix temps contribuint a incrementar-lo: per tant, la paraula és 'reduir', el consum energètic i d'aigua."

La física i la química

Les noves plantes agafaran aigua directament del mar i la dessalaran amb el procés d'osmosi inversa, que, en paraules de Sánchez, "gasta moltíssima energia".

Bardalet recorda que durant aquest procés s'utilitzen una sèrie de compostos químics, però també processos físics, com el que duen a terme les membranes d'osmosi.

Aproximadament la meitat de l'aigua xuclada inicialment al mar passarà a ser dolça i podrà enviar-se a la xarxa, mentre que l'altra meitat, coneguda col·loquialment com a salmorra, acumularà alguns compostos químics i el doble de sal de la que tenia abans d'entrar a la planta.

El problema de la salmorra

Aquest és, precisament, un dels grans problemes del procés: que cal retornar la salmorra al mar, i això pot suposar un risc per al medi ambient.

"S'ha de mirar que tingui el menor impacte possible, diluint-la ràpidament", recorda Bardalet, que assenyala que hi ha nombrosos estudis i mètodes per intentar afavorir aquesta dilució.

L'aigua s'acostuma a tirar amb una canonada uns tres o quatre quilòmetres mar endins i aprofitant un punt on hi hagi corrents marins, per evitar que l'aigua tan salada quedi acumulada i perjudiqui els peixos o la posidònia.

"És com si ens posem sal damunt de la pell, oi que ens cremaríem?", exemplifica la científica, que recorda que la solució per abocar aquesta salmorra no podrà ser "ni màgica ni universal", perquè a cada zona de la costa hi ha corrents diferents.

"I si toca pagar, que es pagui, que no s'escatimi en recursos per protegir el medi ambient, perquè si no ho paguem ara ho haurem de pagar demà", afegeix.

Aigua dolça per salvar l'estiu

Pel que fa a l'aigua dolça resultant, la manera d'introduir-la a la xarxa --en el cas de Barcelona-- serà semblant a la que s'hauria fet servir amb l'aigua provinent de Sagunt: el vaixell es connectarà a la xarxa a través de canalitzacions habilitades al port i, a partir d'aquí, l'aigua es posarà en servei.

Ara, però, el vaixell s'estarà quiet: s'evitarà el cost dels desplaçaments amunt i avall cap al País Valencià, encara que caldrà assumir el cost de transformar l'aigua salada en aigua dolça.

En el cas de les altres estacions dessalinitzadores el funcionament serà idèntic, però en comptes de ser a dalt d'un vaixell s'instal·laran en camions o bé en contenidors.

"Una és flotant i estarà quieta al mar i les altres són mòbils i es podrien anar canviant de lloc en funció de les necessitats", ha apuntat Sánchez en l'entrevista al 3/24.

En qualsevol cas, tots dos experts coincideixen que la solució a llarg termini passarà inevitablement per la reducció dels consums i haurà de tenir en compte que les sequeres són i seran cada cop més habituals, més intenses i s'allargaran més en el temps.

"Una cosa és salvar l'estiu i l'altra és el futur", ha sentenciat Sánchez.