Catalunya nit

"No amb els meus diners": accionistes de bancs, contra la inversió en el sector armamentístic

La despesa armamentística mundial ha augmentat fins a xifres rècord i les entitats bancàries són, en part, responsables de finançar-la

Enllaç a altres textos de l'autor

Natàlia Ramon

Periodista dels Serveis Informatius de Catalunya Ràdio

@natramonetc
Actualitzat

Les guerres i les tensions en la geopolítica mundial han disparat la despesa militar arreu del món, arribant al màxim històric l'any 2023. L'informe anual del SIPRI, l'Stockholm International Peace Reserch Institut, diu que la despesa ha estat de 2,44 bilions de dòlars, un augment del 6,8% respecte al 2022.

Entre els 10 països que més diners destinen a la indústria militar i de seguretat hi ha els Estats Units, la Xina i Rússia que, juntament amb els països membres de l'OTAN, mantenen l'hegemonia mundial en militarització. 

Davant d'aquesta evidència, hi ha ciutadans, persones particulars, que decideixen participar en campanyes destinades a evitar que els seus diners s'usin per a la indústria de la guerra. I és que les empreses armamentístiques mundials es financen --com la resta de companyies-- a través dels grans bancs. 


Cavalls de Troia

Una de les principals campanyes a l'estat espanyol és l'anomenada "Banca Armada" que, des del 2004, porten a terme el Centre Delàs d'Estudis per la Pau, l'Observatori del Deute a la Globalització (ODG) i el Setem.

La iniciativa parteix de la premissa que és ben difícil que una persona que no estigui avesada a les grans finances pugui veure si el seu banc inverteix o no en indústria armamentística.

Per això, aquestes entitats que treballen per la pau fan anàlisis exhaustives de les inversions dels bancs i caixes de l'Estat i, a través de delegacions de vot, participen de les juntes d'accionistes per posar en evidència que aquestes entitats financen moltes de les empreses de la indústria militar mundial.

Junta General d'Accionistes del BBVA celebrada a Bilbao
Junta General d'Accionistes del BBVA celebrada a Bilbao (H. Bilbao / Europa Press)

Durant el primer trimestre d'aquest 2024, han participat en les juntes d'accionistes dels quatre grans bancs espanyols; el Banc Santander, el BBVA, Caixabank i el Sabadell, gràcies a la delegació del vot d'alguns accionistes que estan en desacord amb les inversions i el finançament d'aquest tipus d'indústries.

Totes quatre entitats hi inverteixen, tot i que amb volums diferents, segons les anàlisis fetes per Jordi Calvo, investigador del Centre Delàs per la Pau i expert en banca armada: 

"El Santander i el  BBVA són els que dediquen milers de milions a finançar empreses d'armament; en el cas dels altres -- CaixaBank i el Sabadell-- encara que també ho fan, el volum de diners és diferent."


L'opacitat, una arma 

La campanya "Banca Armada" no pot determinar si cadascun dels productes que una persona contracta amb el seu banc té relació o no amb la indústria armamentística, però sí que pot establir quins bancs són els que, de manera habitual, financen aquest tipus d'indústries, ja sigui amb participacions en l'accionariat, finançant les seves exportacions, amb les emissions de bons i pagarés, concedint crèdits o a través dels fons d'inversió.

El més habitual, segons Calvo, és quan tens un compte en un banc, amb els teus estalvis, i et diuen que els inverteixis. "Et parlen del compte futur, del compte estalvi, del compte tranquil·litat...", noms que, segons han pogut comprovar, amaguen aquests altres interessos.

"Agafen els teus diners i els inverteixen en fons d'inversió on hi ha una llista d'empreses de les que es compren i venen accions. En aquesta llista apareixen gairebé sempre empreses d'armes."

Davant la impossibilitat d'aclarir el destí concret dels seus diners, hi ha accionistes que volen intentar incidir en el banc, com en Xavier Piferrer. "Jo sabia que la banca convencional amb els nostres diners fa coses amb les quals la nostra consciència no està d'acord", assenyala, i per això ja fa quatre anys que delega els seus vots a la campanya Banca Armada.

Ho fa per convicció i sap que el banc, en el seu cas el Sabadell, no canviarà la seva política d'inversions, però creu que com a mínim quedarà en evidència:

"La junta directiva es posa una mica nerviosa. No els agrada sentir aquestes coses, els resulta molest, i a mi em sembla valent anar allà i dir les coses. Si puc col·laborar d'aquesta petita manera, em sento satisfet."

Tant els responsables de la campanya com els accionistes dels bancs que deleguen els seus vots són conscients que, en el marc dels centenars d'accionistes d'aquests bancs, la seva és una campanya testimonial quant a volum d'accions, però creuen que aquests gestos simbòlics també són importants per deixar constància d'aquesta realitat.
 

Els bancs responen 

Consultades les quatre entitats, Sabadell, Caixabank i Santander asseguren que compleixen amb les convencions internacionals vigents, com el Tractat sobre Comerç d'Armes de les Nacions Unides del 2013

En el cas de Caixabank i el Sabadell, a més, subratllen que no financen "cap empresa que tingui vinculació amb la fabricació, distribució, emmagatzematge, transferència o comercialització d'armes controvertides" (incloent-hi armes nuclears).

Caixabank afegeix que no té "cap relació amb empreses d'armament que venguin a països en guerra o en els quals hi ha vigent un embargament d'armes". I també que cap empresa del Grup Caixabank no està autoritzada a "fer operacions financeres amb empreses de països amb alt risc de vulneració dels drets humans".

Totes dues entitats catalanes i també el Santander insisteixen que vigilen que "cap de les seves operacions de finançament no vagi destinada a països que no hagin ratificat la 'Carta dels drets humans' de l'ONU".

Per ara, el BBVA no ha respost a les preguntes sobre aquest tema formulades per Catalunya Ràdio.
 

La dificultat d'identificar les empreses 

Si els bancs actuen amb opacitat, segons denuncien les organitzacions de la "Banca Armada", la barreja de negocis d'algunes empreses també fa que les entitats, en cas de voler-ho, ho tinguin molt difícil per destriar allò que és indústria civil d'allò que és indústria militar.

Per exemple, INDRA es dedica principalment a la tecnologia l'electrònica i pot assumir des dels sistemes de recompte d'unes eleccions fins a les màquines per validar un bitllet en un aeroport, però alhora fa programes de defensa electrònica, sistemes de vigilància a les fronteres de Melilla, radars per als submarins, satèl·lits de guerra i drons.

O Boeing, que és una empresa associada a l'aviació comercial, però també és el fabricant més gran del món d'avions de combat, disputant-se el primer lloc amb una altra gran empresa mundial d'aquest sector com és Airbus. Boeing fa helicòpters de combat i fins i tot té relació amb els míssils intercontinentals Minuteman.

Però també hi ha empreses on no hi ha marge de dubte. Leonardo és una empresa militar Italiana, Honeywell Internacional és una de les grans armamentístiques dels Estats Units que fabriquen des de míssils per a submarins fins a avions de combat. En aquestes companyies hi inverteixen tant el Santander com al BBVA. 
 

Com saber si el teu banc inverteix en armes?

La campanya "Banca Armada" disposa de totes les dades consultables a través del seu cercador. Només posant el nom i els bancs que es vulguin analitzar, es pot fer la comprovació i, si són bancs que inverteixen en indústria d'armament, sortirà una explicació de l'activitat de cada una de les empreses armamentístiques en què inverteixen.

També és possible accedir a la base de dades global, on es pot veure el detall de tota la indústria armamentística mundial relacionada amb la banca.  

ARXIVAT A:
BancaEmpresa
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut