Mor l'escultor Richard Serra, mestre del minimalisme monumental amb acer

Un dels artistes més importants de l'avantguarda del segle XX s'exposa als principals museus i col·leccions del món, com el Guggenheim de Bilbao

Actualitzat

L'escultor minimalista nord-americà Richard Serra, mundialment famós per treballar amb peces d'acer monumentals, ha mort als 85 anys.

L'artista ha mort aquest dimarts a casa seva a Long Island, a Nova York, per una pneumònia, segons ha informat el seu advocat, John Silberman, al diari The New York Times.

Nascut a San Francisco, Califòrnia, el 2 de novembre de 1938, de pare mallorquí i mare ucraïnesa, Serra és considerat un dels escultors més importants de l'avantguarda del segle XX.

La seva obra està representada als museus i col·leccions més importants del món, entre ells el Guggenheim de Bilbao.


Minimalisme en grans dimensions

Conegut per les grans dimensions del seu treball en acer i per integrar la seva obra amb l'arquitectura o l'entorn natural, Serra es considera  minimalista, malgrat crear escultures enormes de parets d'acer rovellat que han transformat museus i espais públics.

El 2004 Richard Serra explicava que les seves creacions no només eren per ser observades, sinó per ser experimentades: "Quan veiem les meves peces, no recordem un objecte. Recordem una experiència, un passatge."

"Experimentar una de les meves peces és experimentar una noció de temps, de lloc i reaccionar-hi. Això no és recordar un objecte perquè no hi ha cap objecte per recordar."

El seu art proposa la participació activa de l'espectador mentre formula una relació entre escultura i espai a través de les sensacions transmeses per la matèria, el volum, la massa i el pes.

Per la seva obra, l'artista va ser condecorat amb l'Orde de les Arts i les Lletres d'Espanya, el 2008. També va rebre el Premi Príncep d'Astúries de les Arts, el 2010, entre l'allau de guardons i reconeixements que Serra ha rebut durant tota la seva carrera. 

L'escultura "Bilbao" dedicada al museu de Belles Arts de la ciutat (Europra Press)

Una obra retirada i una desaparició

L'obra de Serra també pot ser una experiència desestabilitzadora, fins i tot inquietant. L'any 1981, la seva obra "Tilted arc" (Arc inclinat), una placa metàl·lica gegantina de 3,6 m d'alçada i 36,6 m de llarg, instal·lada a la plaça federal de Nova York, va molestar tant els residents locals que va haver de ser desmantellada al cap de vuit anys, després d'una llarga batalla legal.


Un altre cas va ser la desaparició d'una de les seves obres. El 2006, el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia de Madrid va anunciar que l'escultura que aquest autor havia ideat per a la inauguració del centre el 1986, "Equal-Parallel-Guernica-Bengasi", de 36 tones, "s'havia perdut". Serra va fer-ne un duplicat, de forma gratuïta, que està exposada al públic a la seva col·lecció permanent des del 2009.

El seu treball al Guggenheim

El Museu Guggenheim de Bilbao li va encarregar el 1994 un conjunt escultòric que s'inaugura el 2005: "The matter of time" (La matèria del temps). És una instal·lació permanent de 8 vuit obres de corbes i espirals ocres que envolten el visitant a la sala 104 ArcelorMittal del museu. 

Instal·lació permanent de Richard Serra al Museu Guggenheim de Bilbao (Europa Press/Sergi Reboredo)

El Museu Guggenheim ha lamentat la pèrdua de l'artista, a través d'X (abans Twitter): "Les obres monumentals de Serra van remodelar les nostres percepcions de l'espai i la forma."


De les drassanes a Velázquez i els jardins zen 

Richard Serra va reconèixer moments clau en la seva vida que van ser una revelació per al seu art. Les construccions imponents i l'ús de l'acer les troba en els seus primers records a les drassanes on treballava el seu pare.

Quan tenia quatre anys l'artista va assistir a la sortida d'un cuirassat de les drassanes. Davant dels ulls del nen, l'enorme massa arrossegada a terra, com "un gratacel allargat", esdevé una "estructura lliure, flotant a la deriva". 

La fascinació per les nocions de pes i equilibri es van convertir en un "somni recurrent".

"La meva intimidació i la meva sorpresa lligades a aquest moment no han desaparegut mai."

Serra va estudiar literatura anglesa a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia, i a Yale va formar-se en les arts visuals. Com a becari, va marxar a París, on va visitar quasi diàriament l'estudi de Brancusi recreat al Museu Nacional d'Art Modern. Allà, l'artista aspirant a pintor decideix dedicar-se a l'escultura.

Un viatge a Espanya va posar fi a la seva vocació pictòrica. Al Museu del Prado s'atura davant de "Las Meninas" de Velázquez, on a través d'un joc de miralls l'espectador es troba part integrant de la composició. "El vaig mirar una estona abans d'adonar-me que era una extensió del llenç. Va ser una revelació", va dir.

"Em va aturar. Cezanne no m'havia aturat, Kooning i Pollack no m'havien aturat, però Velázquez semblava una cosa més gran amb què tractar. Això em va clavar el taüt de la pintura."

El 1966, a Nova York, va començar a fer obres amb materials industrials com el metall, la fibra de vidre i el cautxú. Al 70, troba la seva expressió més coneguda creant instal·lacions a l'aire lliure i l'acer Corten, un material del qual coneix les característiques i el potencial, ja que des dels 16 anys, cada estiu treballava en una siderúrgia.

La seva pintura es va limitar al dibuix minimalista com aquesta obra "Line heat" exposada al Museu Reina Sofia de Madrid (Europa Press)

Els jardins zen, que va descobrir durant un viatge al Japó, també van tenir una gran influència en la seva obra. "Caminar i mirar s'han convertit en gestos fonamentals per a mi", explicava. 

Després de tornar a Espanya per estudiar arquitectura mossàrab a principis dels anys vuitanta, la seva obra va guanyar renom a Europa i amb exposicions individuals als principals museus d'Alemanya i França.

A Barcelona, hi ha una de les seves escultures en aquest cas de formigó, "El mur", a la plaça de la Palmera del districte de Sant Martí. 


I una de les seves últimes obres són "les torres fosques" que sembla que s'aixequen de terra al desert de Qatar, en una zona aïllada que només és accessible en 4x4 a temperatures que poden arribar als 50 graus centígrads.

 

ARXIVAT A:
Estats UnitsObituariArt
compartir a Whatsapp
Següent
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut