Mor l'escriptor Paul Auster, un dels déus de l'Olimp literari dels Estats Units

L'autor, que ha mort als 77 anys, deixa títols com la "Trilogia de Nova York", "Leviatan" o la seva última novel·la, "Baumgartner", un dels llibres més venuts per Sant Jordi

RedaccióActualitzat

L'escriptor nord-americà Paul Auster ha mort als 77 anys a la seva residència de Brooklyn, a Nova York, a causa d'un càncer de pulmó.

Paul Auster era un dels escriptors més cèlebres dels últims anys, autor de la famosa "Trilogia de Nova York" i amb títols mítics com "Bogeries de Brooklyn".

La mort l'ha confirmat aquest dimecres una amiga seva al New York Times.

El seu últim llibre, "Baumgartner", on explica els records d'enyorança d'un professor de filosofia viudo a punt de jubilar-se, ha estat un dels més venuts d'aquest Sant Jordi.


Un escriptor universal

És un dels déus que formen part de l'Olimp literari nord-americà. Per les seves narracions, però també per la seva proximitat amb els lectors.

Va ser diversos cops a Barcelona, sempre amb un èxit rotund. El seu estil senzill, amb arguments sovint al voltant del desarrelament i la identitat, ha atrapat milions de lectors de tot el món.

L'atzar determina la vida dels seus personatges, una idea que l'obsessiona des que va veure morir un amic d'infantesa fulminat per un llamp.

Va començar escrivint poesia i una novel·la autobiogràfica, però va ser a mitjans dels 80 quan va publicar la "Trilogia de Nova York" que el va consagrar com a escriptor.

Des d'aleshores, una vintena de novel·les traduïdes a més de quaranta idiomes. Amb títols tan coneguts com "Bogeries de Brooklyn", "Leviatan", "Invisible" o "El llibre de les il·lusions".

Escriptor prolífic, gairebé una novel·la a l'any, fins que va escriure el seu relat més extens i ambiciós "4,3,2,1!", al qual va dedicar 3 anys i 7 hores al dia.  

Imatge de Paul Auster a Catalunya Ràdio
L'autor, que ha mort als 77 anys, deixa títols com la "Trilogia de Nova York" (3Cat)

Encara ha escrit una última novel·la, "Baumgartner", considerada una mena d'obituari on ressona la narrativa experta de cinc dècades de feina.

En 50 anys d'ofici, també ha reflexionat a partir de l'assaig. Va ser un escriptor compromès.

Una de les últimes aparicions públiques abans que li diagnostiquessin un càncer va ser per donar suport a l'escriptor Salman Rushdie, que havia patit un atemptat. Paul Auster va ser molt crític amb la política nord-americana i, especialment amb Donald Trump. Deia que als Estats Units ningú no té en compte els escriptors.

Aquí se'l va premiar amb el Príncep d'Astúries de les Lletres el 2006 i va ser un dels candidats persistents a les travesses del Nobel.

Autor polifacètic, Auster també va ser guionista i director de cine amb títols com "Smoke" o "La vida interna de Martin Frost", que va presentar al Festival de Sant Sebastià.    

Casat amb la també escriptora Siri Hustvedt, són pares de l'actriu i cantant Sophie Auster, que deia que era una de les seves muses. Havia perdut un fill i un net del seu matrimoni anterior.

Amb la mort de Paul Auster, se'n va un escriptor arriscat, capaç de sublimar la quotidianitat, valedor de la força literària de la casualitat, que ha marcat diverses generacions de lectors.
 

Paul Auster, des de Catalunya

La relació de l'escriptor amb Catalunya va ser prolífica. Nombrosos viatges i entrevistes en són testimonis.

El seu traductor, des de fa més de 20 anys, és Albert Nolla. El descriu com un "mestre de l'escriptura" que "va saber crear una literatura de qualitat però popular, accessible", amb el "domini del misteri i del ritme narratiu com a grans contribucions".

 

 Pilar Beltran, d'Edicions 62, va ser l'editora de la majoria de les obres d'Auster. Beltran considera Auster "un autor molt europeu". En destaca la disciplina a l'hora de treballar, que va mantenir fins als últims dies. Beltran creu que, en certa manera, "continuava escrivint com a desafiament a la malaltia", un càncer de pulmó pel qual ha mort.

 

Us deixem dues entrevistes per recordar l'autor. La del primer capítol de "Tot el temps del món"


I la de Xavier Graset al "Més 324" pel seu assaig "La llama inmortal":

ARXIVAT A:
ObituariLiteratura
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut