El filòleg Francisco Rico
Rico era filòleg i historiador de la literatura (Festival de Teatre Clàssic d'Almagro, CC BY-SA 2.0)

Mor el filòleg Francisco Rico, especialista en "El Quixot"

Nascut a Barcelona el 1942, era membre de la Reial Acadèmia Espanyola des del 1987

RedaccióActualitzat

Francisco Rico, catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) de Literatura Hispànica Medieval, ha mort als 81 anys. Especialista en "El Quixot i "Lazarillo de Tormes", entre altres obres del Segle d'Or espanyol, era membre de la Reial Acadèmia Espanyola des del 1987.

Nascut a Barcelona el 1942, Rico va estudiar a la Universitat de Barcelona, on va ser deixeble dels filòlegs José Manuel Blecua i Martí de Riquer. Posteriorment, va enfocar la seva carrera acadèmica cap als clàssics medievals i del Segle d'Or espanyol, investigant i editant obres de la literatura medieval i renaixentista.

Filòleg i historiador de la literatura, Rico també va estudiar especialment Petrarca i l'humanisme primerenc a Itàlia i a Espanya. L'última edició que va fer d'"El Quixot" es va presentar a la RAE el 2015, i el 2016 va formar part de la delegació que va entregar-ne els dos volums al papa Francesc, al Vaticà.

Entre els seus llibres més importants es troben "La novela picaresca española" (1966), "Alfonso el Sabio y la General Estoria" (1972), "Vida y obra de Petrarca" (1974), "Lectura del Secretum" (1974), "Signos e indicios en la portada de Ripoll" (1976), "Nebrija contra los bárbaros" (1978) i el "Tratado general de Literatura" (1982).

També és autor de la "Historia crítica de la literatura española" (1980), "Breve biblioteca de autores españoles" (1990), "El sueño del humanismo" (1993), "Mil años de poesía española" (1996) y "Los discursos del gusto. Notas sobre clásicos y contemporáneos" (2003).

Actualment, dirigia la col·lecció Biblioteca Clàssica de la RAE, que inclou les obres completes de Miguel de Cervantes.

Rico estava casat amb la filòsofa i catedràtica emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona Victoria Camps, exsenadora pel PSC entre 1993 i 1996, amb qui tenia tres fills.


Doctor honoris causa i Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts

L'acadèmic va presidir l'Associació Hispànica de Literatura Medieval des del 1985, i també era membre de l'Acadèmia Nacional dels Linxs, de l'Acadèmia Britànica i l'Acadèmia Literària Renaixentista.

Entre els diversos reconeixements a la seva carrera, havia estat guardonat el 2015 amb la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts pel govern espanyol i amb el Premi De Sanctis per un assaig sobre Petrarca. Va ser investit doctor honoris per la Universitat de Nàpols (1991), Bordeus (1993) i Valladolid (1995).

El 1998 va guanyar el XII Premi Internacional Menéndez Pelayo, el 2004 el Premi Nacional de Recerca Ramón Menéndez Pidal i el 2013 el Premi Internacional d'Assaig Caballero Bonald, així com el Premi Internacional Alfonso Reyes del Col·legi de Mèxic.

 

 

 

 

ARXIVAT A:
Obituari
Anar al contingut