L'alcaldessa d'Amsterdam demana legalitzar la cocaïna: "Hem donat el monopoli als delinqüents"

Regular el mercat de drogues dures com la cocaïna i l'MDMA és, per l'alcaldessa d'Amsterdam, l'única manera de combatre el tràfic de drogues i les seves conseqüències "desastroses" sobre l'economia i la seguretat de la capital holandesa.

"Podríem plantejar que la cocaïna s'obtingués a les farmàcies o per recepta", ha proposat Femke Halsema en una entrevista a l'agència France Presse.

Halsema porta les regnes de la ciutat des de l'any 2018 i ara lidera una campanya internacional per regular l'ús de la cocaïna amb l'esperança que això pugui ajudar a fer front a l'impacte que suposa que el tràfic estigui en mans de bandes criminals.

"Sovint aquesta és una discussió emocional i moral", diu l'ecologista, que pretén animar les autoritats polítiques a adoptar una posició més "econòmica o pragmàtica" en aquest assumpte, sense negar el perill del consum de substàncies estupefaents:

"També crec que algunes drogues són perilloses i que és prudent reduir-ne el consum, però la manera com estem procedint no ajuda."

Per Halsema, darrere del consum de drogues hi ha un món "sanguinari i poderós" que genera milers de milions d'euros cada any, pertorba l'economia i amenaça el futur dels joves vulnerables de la capital dels Països Baixos i altres capitals europees, on el consum, recorda, és cada cop més habitual.

"Hem donat el monopoli als delinqüents", lamenta la primera autoritat d'una ciutat on, apunta, el 80% de les actuacions policials es dediquen a combatre la delinqüència relacionada amb les drogues.

Cap a un narcoestat?

Els Països Baixos són un dels principals punts d'entrada d'aquest tipus de substàncies a Europa, amb nombrosos grups de crim organitzat que operen a través de ports com el de Rotterdam.

"No és ridícul que deixem el narcotràfic als delinqüents i no intentem trobar un model de mercat civilitzat?", es pregunta la política, que demana no criminalitzar els consumidors:

"Són delinqüents? Crec que no, i criminalitzar-los no ha tingut els efectes esperats a l'altra banda de l'Atlàntic, on les presons estan sobrepoblades i els efectes sobre la salut segueixen sent desastrosos."

Més enllà d'això, l'alcaldessa apunta que el sistema judicial està al límit i costa "sumes increïbles" de diners, i recorda que en aquesta qüestió hi ha molt en joc, com indiquen els tres assassinats que hi ha hagut a la ciutat els últims anys vinculats al judici d'un narcotraficant:

"Estem evolucionant a poc a poc cap a un narcoestat en què la lluita contra les drogues esdevé un dels assumptes més importants."

Tot i això, la política també admet que aconseguir un mercat "regulat, saludable i controlat" requereix dècades, perquè caldrà pensar en "tota la cadena, des de la producció".

La posició de l'alcaldessa topa directament amb la que mantenen ciutats properes i amb problemàtiques semblants, com Anvers, on l'alcalde Bart de Wever ha emprès una guerra contra les drogues, o Rotterdam, on les autoritats han llançat una campanya dirigia a assenyalar que els consumidors estan donant ales a xarxes criminals.

La mateixa alcaldessa denuncia que "el govern conservador dels Països Baixos no vol parlar" de l'assumpte, però amb el seu posicionament --i com a cara visible d'una de les grans capitals de la droga-- ja ha aconseguit fer-se un lloc en un debat que traspassa fronteres.