Catalunya nit

Hernán Díaz, Pulitzer 2023: "El poder financer no s'aguanta sense una narrativa"

L'escriptor argentí ha guanyat el prestigiós guardó per "Fortuna", on parla de classes socials, de cobdícia i de capitalisme, en una història que combina veritats i manipulacions

Enllaç a altres textos de l'autor

Manel Alías

Director i presentador del "Catalunya nit" de Catalunya Ràdio

@ManelAlias
Actualitzat

"Fortuna" ha estat un dels grans èxits editorials de la temporada. En aquest llibre, editat en català per Periscopi i en castellà per Anagrama, l'escriptor argentí establert a Nova York Hernán Díaz ha fet un retrat del món de les finances d'aquesta gran ciutat a principis del segle XX, a partir de la història d'un magnat --probablement l'home més ric del planeta-- i la seva esposa, una dona discreta i solitària.

Però, en el món de les finances, del gran capital, res és el que sembla i la necessitat d'explicar els seus grans èxits porta aquest prohom a confeccionar-se una biografia, tot i que no serà l'única versió de la seva història. Un relat que li ha valgut el premi Pulitzer 2023, un dels màxims reconeixements a les lletres dels Estats Units.

El director del "Catalunya nit", Manel Alías, hi ha parlat en aquesta conversa, coincidint amb la celebració de Sant Jordi.

 

Manel Alías: El jurat del Premi Pulitzer deia que "Fortuna" és un examen complex de l'amor i del poder en un país on el capitalisme és el rei. Et sembla un bon resum del teu llibre?

Hernán Díaz: Sí, encara no m'ho crec! I, a més, saber que al jurat hi va haver novel·listes del nivell de Colson Whitehead, per exemple, que és un dels meus escriptors favorits, això és doble premi: saber que ell ha llegit el meu llibre.


MA: Sens dubte, l'arquitectura de "Fortuna" és una de les qüestions a descatar de la novel·la. Resumint molt, el llibre explica la vida d'un magnat de Nova York en el primer terç del segle XX, que té una fortuna incalculable. Però llegim la seva història a través de quatre llibres. Com se't va acudir? 

HD: L'estructura li dona un caràcter coral o polifònic, gairebé tectònic, perquè són capes narratives que se superposen les unes a les altres per diferents raons. Una d'elles és que em sembla que tota fortuna és plural, per parafrasejar Wall Whitman; conté multituds de coses, com ara les multituds de treballadors el valor dels quals s'ha apropiat el capital.

Volia que la novel·la tingués, d'alguna manera, aquesta mateixa estructura. Aquesta és una raó. L'altra és que, quan em vaig posar a llegir les grans èpiques del capital als Estats Units, vaig confirmar l'absència aclaparadora de dones en aquestes narratives. No hi ha cap dona, o sigui que em vaig adonar ràpidament que això mereixia una crítica. Si parlava dels diners, havia de parlar també de les veus que silencien els diners. 

Portada del llibre 'Fortuna', d'Hernán Díaz
Portada del llibre "Fortuna", d'Hernán Díaz (Periscopi)

MA: Darrere aquest magnat tan i tan ric, considerat un as de les finances, acabem descobrint que hi ha una dona.

HD: Saps en quin any una dona, per primera vegada, va tenir un seient a Wall Street? Va ser el desembre de 1968 i no hi havia bany per a dones a la Borsa de Nova York. Fins a la dècada dels anys 60, les dones havien de tenir consignataris homes per obrir un compte bancari o una línia de crèdit, és a dir, que estaven efectivament, deliberadament, calculadament, excloses del món de les finances. Per això, per mi es va tornar prioritari subvertir aquesta narrativa altament masculina i masclista del món de les finances, que, d'altra banda, segueix sent un món hipermasculí.
 

MA: Aquest magnat de "Fortuna", com tants altres, és un home que no fabrica res, no produeix res, simplement mou els diners sabent on posar-los. Cites al llibre l'expresident John Calvin Coolidge, que diu: "El negoci d'Amèrica són els negocis". Continua sent així, a Nova York?

HD: En gran mesura, sí. La noció d'imperi hi és. Quan pensem en l'imperialisme nord-americà, potser en certa manera el creiem invisible, però té conseqüències molt tangibles. I, avui en dia, Nova York segueix sent un dels centres de les finances mundials.
 

MA: El llibre està sent i ha estat un èxit a molts països, entenc que a Nova York també. No sé si a Wall Street va agradar la teva novel·la. T'ha arribat algun missatge? 

HD: (riu) El que em passa és que, en alguns actes que he fet, he trobat alguns d'aquests magnats de les finances, dels de veritat, i cap d'ells no es reconeix a ell mateix en el llibre! Hi ha dues lectures possibles. Una és que pensin: "No soc jo, són els altres. Jo soc virtuós, soc una força del bé". I l'altra és que, quan a la segona part del llibre sentim el magnat com un home pompós, molt segur de si mateix, que s'autoglorifica... llavors, els de veritat pensen: "Quin home més intel·ligent", i no s'adonen que hi ha un to una mica paròdic, i això em resulta molt còmic.

Unes persones passejant-se per l'exterior de la seu de la Borsa de Nova York, a Wall Street
L'edifici de la Borsa de Nova York, Wall Street (Reuters / Brendan McDermid)

MA: El diners ho poden tot, o gairebé tot. Però els diners no poden controlar el que els altres pensen de tu. Per això el magnat vol finançar la seva biografia? 

HD: Sí, és clar! Estem molt acostumats, i amb raó, a pensar que són els diners i el poder els que condicionen les narratives. I, en part, és així si pensem en el món editorial, que també és un món d'interès financer, o si pensem en la censura, o en l'Acadèmia, si pensem els sistemes de mecenatge... i un llarg etcètera. És bastant evident, però també és cert l'oposat. És a dir, que no hi ha cap poder polític o financer que pugui aguantar sense una narrativa, i això també explica per què al poder l'espanten tant els llibres: perquè hi ha una consciència molt clara que la realitat es pot alterar amb les històries que expliquem. 


MA: El teu periple biogràfic és força curiós. Vas néixer a Buenos Aires, et vas criar a Suècia, vas estudiar a Londres i ara vius a Nova York. Això et fa mirar aquesta ciutat d'una manera diferent? 

HD: És una cosa complexa perquè, si estem disposats a acceptar que una mirada estrangera és essencialment una mirada crítica, també hauríem d'estar disposats a acceptar la contraproposta, que diria que només algú que va néixer en un país determinat pot descriure la veritat íntima d'aquest país. I el que és important és ser curiós, sensible i tenir els ulls oberts.


MA:  A Barak Obama li va agradar molt "Fortuna". No sé si a Donald Trump també li agradaria...

HD: Crec que el nivell d'alfabetització de Trump és bastant baix. Crec que no ha ni llegit el seu propi llibre, que tampoc va escriure ell. I diu que és un lector àvid de la Bíblia, però tampoc la pot citar. No seria una primícia dir que a Trump no li interessen els llibres. 

Trump i Obama, aquest dijous al Despatx Oval (Reuters)
Trump i Obama, junts al Despatx Oval de la Casa Blanca (Reuters)

MA: I una cosa que pot semblar un tòpic, però que és la realitat: es desprèn de la novel·la molta riquesa, però no gaire felicitat...

HD: Sí... Hem parlat de monedes, d'operacions bancàries, de política i d'operacions borsàries. Però aquesta novel·la també parla d'intimitat. Parla de com les històries sobre nosaltres mateixos, les nostres històries i les que creem per a les persones que estimem, d'alguna manera, es van distorsionant al llarg dels anys.

És una història sobre el poder i la influència de les narratives a un nivell social i macro, però també a un nivell molt íntim. Parla d'un matrimoni extremadament peculiar i d'un amor que no és correspost. El magnat està profundament enamorat de la seva esposa, que el tracta amb dignitat i respecte, però l'amor no és mutu. I crec que això li dona humanitat, espero, a aquest protagonista, que si no seria una mena de caricatura. Volia un personatge complex i crec que ho he aconseguit gràcies a aquesta relació. 


MA: L'amor és, precisament, una de les coses que no pot comprar...

HD: Sí, i és interessant perquè els diners són un medi físic en què ens movem tota l'estona. Intervenen en gairebé totes les relacions interpersonals que establim cada dia. És una presó invisible, no hi ha res al marge dels diners. Potser les úniques dues excepcions que se m'acudeixen són l'amor i l'art. I no sempre.


MA: Hem llegit, també, que "Fortuna" tindrà una versió audiovisual.

HD: Sí, serà una sèrie per a HBO. No m'ho acabo de creure, sembla un desafiament a la realitat! 

 

MA: A més, serà dirigida per Todd Haynes i protagonitzada per Kate Winslet!

HD: Sí, Haynes és un dels meus màxims herois. Un dels artistes més seriosos, que més respecto i més em commouen. És un somni. I Kate Winslet també és una artista de veritat, d'una sensibilitat exquisida i una intel·ligència ferotge.

 

MA: La novel·la que va precedir 'Fortuna' --que també podeu trobar en català a Periscopi-- es diu "A l'Horitzó" i va ser finalista al Premi Pulitzer. Arribes amb "Fortuna" i el guanyes. No sé si ja estàs escrivint la següent, però per superar això has d'anar a buscar el Nobel!

HD: Estic escrivint la següent i estic molt content, però també molt espantat. És molt diferent! Igual que "Fortuna" és diferent d''A l'horitzó', aquesta crec que sembla escrita per una altra persona i transcorre en un món totalment diferent. És tot el que en puc dir, perquè soc molt supersticiós. Es tracta de no pensar en com la rebrà el públic i en tot això, perquè si no pot ser molt destructiu, paralitzador en el meu cas, així que intento escriure en una mena de buit feliç. 


MA: Ara estava pensant... si et va molt i molt bé, no començaràs a jugar a la borsa a Wall Street, oi?

HD: No ho crec, no. Però el que vaig descobrir és que, fem el que fem amb els nostres diners, estem fent una inversió. Encara que posis els teus euros sota el llit, estàs invertint en una moneda. No hi ha escapatòria, és molt sinistre i trist. 


MA: Una via d'escapament és llegir bons llibres. Gràcies i fins a la pròxima!

HD: Gràcies, molt amable.

 

Pots sentir aquí l'entrevista de Manel Alías:

ARXIVAT A:
LiteraturaBorsa
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut