Europa i Itàlia, les dues cares de Meloni
La primera ministra italiana es presenta com a cap de llista dels Germans d'Itàlia per les eleccions europees i els italians semblen aprovar la cara més moderada que ofereix a Europa i la més conservadora que mostra a l'interior el país
Quan el setembre del 2022, Georgia Meloni va guanyar clarament les eleccions legislatives, molts analistes van pronosticar dues coses. Primer, que un cop al poder, es trauria la pell de be de la campanya i redescobriríem la política dura d'orígens postfeixistes. I segon, que la seva coalició conservadora amb la Lliga i Forza Itàlia seria un caos i el govern, fent honor a la tradició nacional, duraria molt poc.
L'aprovació de la fórmula Meloni
Un any i mig després, les dues previsions s'han demostrat agosarades. Durant el seu mandat, la primera ministra italiana ha mostrat la seva cara més moderada; no ha defugit algunes polèmiques a l'interior del país, però ha fet gala d'un tarannà pragmàtic, sobretot a Europa on ha onejat la bandera europeista, atlantista i proucraïnesa i els seus homòlegs comunitaris han respirat alleugerits.
Ha estat una gestió de govern i de l'escena política que, si fem cas de les darreres enquestes, bona part dels italians li valoren. En les eleccions europees, el seu partit, Germans d'Itàlia, està previst que torni a guanyar amb el 28% dels vots, 2 punts més que les legislatives del 2022.
Al mateix temps, i contra tot pronòstic, el tripartit conservador que lidera Meloni també ha aguantat, per ara, el pas del temps. La coalició, malgrat algunes tensions, resisteix sense grans sotracs, els dos socis menors s'han resignat al lideratge de Meloni i no la qüestionen. De fet, amb les europees, continuaria la inèrcia que Germans d'Itàlia robin encara més vots de Forza Itàlia i La Lliga. Els sondejos els donen només el 8% i el 7% del suport popular respectivament, un daltabaix per la Lliga de Salvini que el 2019 va guanyar les europees amb el 34% dels vots.
Meloni, primera ministra i candidata a eurodiputada
Conscient que la seva persona és el millor reclam pel seu partit, Giorgia Meloni ha decidit que serà la cap de llista de Germans d'Itàlia a les eleccions europees, uns comicis que planteja com un plebiscit a la seva gestió. "Ho faig, ha dit, perquè vull preguntar als italians si estan satisfets amb el treball que estem fent a Itàlia i a Europa". La líder de l'oposició socialdemòcrata Elly Schlein, i el de Forza Italia i ministre d'Exteriors Antonio Trajani, també seran els números u de les seves llistes.
Ser diputat europeu és incompatible amb ser-ho en un parlament d'un país membre o ostentar-hi algun càrrec de govern. Vol dir això que tots tres deixaran les feines actuals i es convertiran en eurodiputats a partir del juliol?
De cap manera. Simplement, renunciaran a l'acte de diputats abans de firmar-la i seguiran amb els càrrecs que tenen. Posant el seu nom com a caps de llista, esperen motivar l'electorat a votar pel seu partit i tenir més força a Brussel·les; una tàctica que va inaugurar fa cinc anys Matteo Salvini i li va donar bons resultats.
De fet, Meloni ha dit que "no gastarà ni un minut de l'activitat governamental a fer campanya electoral" i la delega tota al seu partit.
A la conquesta d'Europa
Meloni és la líder indiscutible del grup de Conservadors i Reformistes Europeus (ECR per les sigles en anglès), el partit que al Parlament Europeu aglutina formacions com l'espanyola Vox, els ultraconservadors fins fa poc al poder a Polònia de Llei i Justícia (PiS) o el Fidetsz de Viktor Orbán a Hongria.
El 2019, l'ECR va obtenir 66 eurodiputats, ara els sondejos n'hi atorguen 86, quasi tots gràcies a l'auge de Germans d'Itàlia. Meloni confia en les enquestes i aspira a convertir l'ECR en el tercer partit a l'Eurocambra, per davant de grup liberal i el dels verds. Diumenge, en anunciar la seva candidatura a l'Europarlament, va dir:
"Volem fer a Europa exactament el mateix que vam fer a Itàlia el 25 de setembre del 2022, crear una majoria que uneixi les forces de dreta i enviar definitivament l'esquerra a l'oposició, també a Europa".
El rol europeista que ha jugat Meloni a Europa contrasta amb l'euroescepticisme que havia marcat durant bona part de la seva carrera política, quan va flirtejar amb una sortida d'Itàlia de la UE o de l'euro. Ara, malgrat ser d'extrema dreta, es presenta com una líder convençuda del projecte i els valors europeus i s'ha integrat amb facilitat als consells europeus.
Empoderada fora i dins del seu país, Meloni es prepara per guanyar pes a Europa i ser una de les principals veus a Brussel·les i a Estrasburg el pròxim quinquenni.
Una Meloni diferent de cara endins
El tarannà moderat i pragmàtic de Meloni a Europa no es replica exactament a l'interior d'Itàlia. Cert que no ha fet cap gran revolució ultraconservadora i ha mantingut el rumb macroeconòmic dels seus predecessors, però no s'ha estat de treballar pel seu lema de campanya: "Déu, pàtria i família" i reobrir alguns capítols de les guerres culturals que alimenten els conservadors a molts països occidentals.
Primer objectiu: gais i lesbianes
La coalició de Meloni ha prohibit el registre dels dos progenitors del mateix sexe en els certificats de naixement dels seus fills. És a dir, la mare no biològica d'una parella de lesbianes no pot constar com a tal al registre civil. En el cas dels gais, directament no podran ser legalment pares d'un fill per maternitat subrogada i si van a l'estranger a obtenir-una, s'exposen a dos anys de presó.
La mesura té caràcter retroactiu, és a dir, s'esborren dels registres el nom dels pares gais i de les mares no biològiques que s'havien inscrit dels del 2017, quan va entrar en vigor la llei que va legalitzar les unions del mateix sexe. Sense constar al registre, mares o pares no poden fer tràmits com apuntar els fills a una escola, deixar-los una herència o tenir la custòdia en cas de mort de la parella.
Segon objectiu: avortament
Meloni no ha prohibit l'avortament a Itàlia, legal des del 1978, però sí que ha aconseguit aprovar al Parlament dues reclamacions històriques dels grups antiavortistes. A partir d'ara, aquests ja poden entrar a les clíniques on es practiquen avortaments, pressionar les dones perquè no interrompin l'embaràs i oferir-los alternatives. Les dones també hauran d'escoltar el batec del cor del fetus abans d'avortar. Els grups provida, a més, podran rebre finançament de les regions italianes per fer aquesta feina.
Tercer objectiu: la televisió pública
Davant les eleccions europees, el sindicat de periodistes de la RAI, la radiotelevisió pública italiana, va denunciar que el govern estava fent servir la corporació com un "megàfon" i va repudiar la nova norma que permet als ministres tenir més temps en antena que els representants de l'oposició durant la campanya "per garantir al públic una informació puntual sobre les activitats governamentals i institucionals".
Al mateix temps, la RAI va censurar una intervenció del conegut autor Antonio Scurati en la commemoració del 78 aniversari de l'alliberament del feixisme. Segons l'expert en Benito Mussolini, perquè anava a criticar les reticències de Meloni de renegar del seu passat postfeixista. Segons la RAI, es va prescindir dels seus serveis perquè sortia molt car, 1.800 euros.
El bon futur de Meloni
Per desesperació dels periodistes de la RAI i de l'oposició, els vents bufen, per ara, a favor de Meloni, que sortirà reforçada de les eleccions europees tant a dins com a fora d'Itàlia. La pregunta és si amb la nova quota de poder que obtingui mantindrà el tarannà ambigu actual o, si com temen alguns, es traurà finalment la pell de be i descobrirem el llop que veuen els seus detractors.
