La pagesia es fa sentir al ple del Parlament i el govern s'obre a una renda bàsica agrària

La pagesia s'ha fet sentir aquest dimarts dins i fora al Parlament, on s'ha celebrat un ple dedicat a la situació del sector.

A l'hemicicle han pres la paraula representants de quatre entitats, que han assegurat que estan a la corda fluixa i han demanat que se'ls torni a reconèixer com una activitat essencial, a més de reiterar la necessitat de reduir la burocràcia i d'assegurar que no se'ls pot criminalitzar per l'ús de l'aigua, tot i la sequera.

Al seu torn, el govern ha insistit que l'excés de burocràcia depèn sobretot d'Europa i el ministeri, però ha obert la porta a una renda agrària bàsica o la creació d'una assegurança catalana.

Coincidint amb el ple, uns 200 pagesos s'han concentrat a les portes de la cambra catalana.

A la sortida, la portaveu de Plataforma Pagesa, Imma Puigcorbé, ha demanat als polítics que vagin més enllà de les mostres de bona voluntat.

"De moment, tot són paraules, no fets. Estem a l'espera que dijous s'aprovin les primeres mesures que necessitem per continuar treballant; no s'acaba res, comença tot", ha apuntat, a més de mostrar la seva "decepció" per la "falta de respecte" que suposa que tan sols hagin pogut parlar durant quatre minuts en el ple.

"Ens han portat a la corda fluixa"

Puigcorbé ha estat la primera de les quatre representants de les entitats que han intervingut a l'hemicicle, i ha responsabilitzat els polítics de les protestes de les darreres setmanes:

"És culpa seva, per la mala gestió que durant dècades han dut a terme amb unes polítiques nefastes que han portat la pagesia d'aquest país a la corda fluixa."

La representant de Plataforma Pagesa també ha avisat que "o la pagesia es torna a reconèixer com una activitat essencial i prioritària, o els pagesos no deixarem de manifestar-nos".

Així mateix, la representant de la plataforma que ha convocat la major part de les últimes accions ha criticat les duplicitats burocràtiques i l'Agència de la Natura, a més de reclamar la reobertura d'oficines comarcals del departament "com a lloc d'ajuda i acompanyament", i que el sector prengui part en la gestió de l'Agència Catalana de l'Aigua.

"Segurament som el sector més conscienciat amb la sequera", ha remarcat, a més de reclamar petites accions quotidianes coma ara "esmorzar peres, i no pinyes tropicals".

"La cadena no funciona"

Per part de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Ramon Sarroca ha remarcat que la cadena de valor alimentària "no funciona" i no els representa.

Així mateix, ha criticat que "justificar els resultats mediambientals posant més pressió al pagès i ramader sense augmentar el pressupost no és coherent i no ho podem demanar a ningú".

"Què hem estat fent, els últims vint anys?", s'ha preguntat Sarroca, que ha remarcat que el sector "no pot més", i ha demanat que no se'ls criminalitzi per l'ús de l'aigua:

"Produïm aliments, no la gastem ni la malgastem."

Al seu torn, en nom dels Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Joan Carles Massot ha reivindicat la feina de l'entitat en els darrers anys --en clara al·lusió a l'aparició de noves veus com Plataforma Pagesa-- i ha demanat el suport del govern al sector.

Per Massot, no és el moment de demanar la dimissió del conseller Mascort, sinó de reclamar-li que s'arremangui:

"Ha d'entomar tot el que està passant, no toca demanar dimissions, li demano que afronti la situació amb propostes que tinguin un retorn econòmic per als ramaders i agricultors. No demanem el canvi de nom de la conselleria, volem canvis reals per al sector."

L'últim d'intervenir en nom del sector ha estat Joan Caball, d'Unió de Pagesos, que ha assenyalat l'envelliment de les persones que es dediquen a l'agricultura i la ramaderia i la falta d'incorporació dels joves en aquesta feina.

Caball també ha reclamat protecció al model d'"empreses petites i microempreses" davant de la competència de les importacions extracomunitàries:

"No feu avui com en els darrers dos plens monogràfics: 10 anys després encara queden temes per resoldre."

Mascort obre la porta a una renda bàsica agrària

Durant el ple ha pres la paraula el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, que s'ha fet seves les reivindicacions del sector i ha defensat que el seu govern és "l'únic" que "sempre" ha estat al costat dels pagesos.

El conseller ha obert la porta a estudiar una "renda bàsica agrària" que prioritzi joves agricultors i petits productors, i ha plantejat també crear un "sistema d'assegurances propi" a Catalunya per donar cobertura a les circumstàncies que ara queden fora d'Agroseguro.

Per Mascort, les reivindicacions del sector són "comprensibles" i "legítimes" i "la pagesia és essencial, tot ho espera i tot ho mereix".

Així mateix, ha instat els partits a trobar "el consens" per canviar el nom del seu departament i incloure-hi Agricultura, Ramaderia i Pesca, un assumpte que depèn en última instància de la decisió del govern.

Aragonès: "Val més prometre poc i complir-ho tot"

Al seu torn, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha dit als pagesos que "és millor prometre poc i complir-ho tot", si bé ha constatat que hi ha molts aspectes que no estan a les mans de la Generalitat, com ara l'aplicació de l'Estat de la política agrària comuna (PAC).

De fet, el president ha demanat a La Moncloa que modifiqui tant la llei de la cadena alimentària com la PAC. En aquesta línia, el cap de l'executiu ha subratllat que no es vol "desentendre" de res, sinó complir amb el que està a les seves mans, i lluitar per canviar tot el que no depengui d'ell.

Crítiques de l'oposició al govern

El debat ha tornat a evidenciar les discrepàncies entre el govern i l'oposició. Junts, que és el grup que havia demanat la celebració del ple, ha apuntat directament contra el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort.

Albert Batet ha recordat que fa vuit anys que Mascort ocupa càrrecs de responsabilitat a la conselleria:

"Alguna cosa no funciona. El país ja l'ha reprovat, i no farem llenya de l'arbre caigut. Però cal un punt d'inflexió."

En nom de Junts també ha pres la paraula Salvador Vergés. "El sector reclama menys papers, més diners i una mica de prestigi", ha resumit el diputat de Junts, que creu que el sector no pot continuar en la situació actual.

Per això, demanen a l'executiu català impulsar un projecte de llei per a la desburocratització del primer sector, que s'encamini cap a la filosofia de la finestreta única i de transformar en positius els silencis de l'administració, i ha defensat el canvi de nom del departament a més d'estudiar la possibilitat de desplaçar-lo fora de Barcelona, entre altres mesures.

Al torn del PSC, Salvador Illa ha acusat el govern de no estar a l'alçada amb els pagesos:

"Ha anat tard i malament. No ha estat fins que els talls de carreteres i les manifestacions s'han allargat que han volgut trobar solucions o buscar-les."

El socialista també ha demanat que l'aposta per la sostenibilitat no sigui a costa de la viabilitat econòmica del sector i ha criticat que l'executiu català no hagi buscat la complicitat de tot el sector.

"Si es tracta de ser constructius, comptin amb nosaltres. Per a fotos, per a pesca precipitada en el mercat preelectoral i altres coses de l'estil, oblidin-se del meu grup", ha etzibat al govern.

Des de la CUP, Dani Cornellà ha criticat l'asfíxia de la petita pagesia per part de la gran indústria que, diu, premia la política agrària europea.

Cornellà ha reclamat mesures urgents com ara el desenvolupament de la llei de la cadena alimentària, per obligar els distribuïdors a pagar un preu just als productors.

Per part dels Comuns, Enric Barcena ha reclamat un debat per fer un canvi de model "sistèmic" a través d'un pacte de país perquè els sectors agrícola i ramader siguin "estratègics", s'aturi l'especulació i s'estableixi una connexió entre productors i consumidors.

Barcena també ha apostat per polítiques mediambientals, "que no estan confrontades amb la pagesia i l'agricultura", com ara fer més eficients els regadius.

Per Ciutadans ha pres la paraula Marina Bravo, que ha criticat que el sector "no pari de rebre queixes i acusacions per problemes mediambientals".

En aquest sentit, ha apuntat que la societat hauria de "brindar comprensió" a les demandes de la pagesia i fer que els que s'hi dediquen puguin fer-ho "dignament".

Per Vox, Ignacio Garriga ha criticat l'"infern fiscal i burocràtic" en què "els socialistes i els separatistes" han convertit Catalunya, mentre que Alejandro Fernández, del PP, ha defensat que el sector sigui "pioner" i es permeti als pagesos competir en un context de lliure comerç que els garanteixi "igualtat de condicions".

Protestes a les portes del Parlament

Coincidint amb el ple, uns 200 pagesos s'han concentrat de manera sorollosa, amb esquelles i una motoserra, per fer sentir el seu descontentament a la classe política a les portes de la cambra catalana.

Mentrestant, a dins, el ple ha començat amb un aplaudiment de tots els diputats dirigit a la pastora Marina Vilalta, de 96 anys, que ha seguit la sessió des de la zona de convidats:

Aplaudiments del Parlament a Marina Vilalta, la pastora més longeva de Catalunya que, amb 96 anys, assisteix com a convidada al ple monogràfic de la pagesia https://t.co/112fKxxCQn pic.twitter.com/vIBqYCL472

— 324.cat (@324cat) March 5, 2024