El futur del Lluçanès: Olost farà una consulta per decidir si es queda a la comarca

L'Ajuntament d'Olost farà una consulta als veïns per decidir si volen que el poble es quedi o marxi del Lluçanès.

L'alcalde ha confirmat la idea ara que fa gairebé un any que el Parlament de Catalunya va aprovar la creació de la comarca, que és la 43a de Catalunya, i just quan el calendari preveu que s'hauria de posar en marxa una mancomunitat que acabi servint per constituir el futur consell comarcal.

Si en la consulta sortís el no, el municipi hauria de començar un procés complex per reincorporar-se a Osona, semblant el que van seguir Torà i Biosca per passar de la Segarra al Solsonès. En aquell cas, la tramitació es va allargar dotze anys.

Encara que la tramitació no seria fàcil jurídicament, l'alcalde defensa que cal fer una nova consulta perquè en la primera votació --que es va celebrar el 2015 amb un 38% de participació al poble i un 63% dels vots a favor de la comarca-- no hi va haver prou vots.

"A Olost el percentatge de participació va ser molt baix, i cal que en un tema tan important hi participi molta gent", considera Gil Salvans, que es mostra contrari al procés que s'ha seguit fins ara:

"Crec que la comarca va quedar trossejada i no hi ha res més clar que veure el mapa de la comarca actualment."

En aquest sentit, l'alcalde diu que la línia vermella del seu municipi és que no es formi un consell comarcal com els que preveu la llei:

"A Olost no ens sentim còmodes que a tothom li sembli bé que [la tramitació] es faci a través de la llei de comarques de fa 30 anys, d'un consell comarcal amb dinou consellers, gerències o secretaries per a un territori de 6.000 habitants."

L'argument de Salvans no el comparteix Jordi Bruch, que és president del Consorci del Lluçanès i alcalde de Prats. Per Bruch, "la llei és molt clara i diu que la comarca s'acaba fent amb els municipis on va sortir que sí", i per fer-ho cal cenyir-se als tràmits previstos:

"El que regeix una comarca és un consell comarcal i ens hem de cenyir aquí, però nosaltres no deixarem de treballar perquè aquestes lleis es puguin acabar canviant i que puguem tenir òrgans àgils i eficaços per tirar endavant."

Un nou sobresalt per a la comarca

Amb uns 7.000 habitants, el Lluçanès és una de les comarques menys poblades de Catalunya, i que el segon municipi més gran es plantegi marxar-ne preocupa. "Està clar que ja som pocs, i si encara fóssim menys seria un problema", admet Jordi Bruch.

I és que el naixement de l'última comarca de Catalunya, la número 43, va ser molt complicat. No es va crear oficialment fins al maig passat, vuit anys després d'una consulta en què cinc dels tretze municipis que històricament n'havien format part van votar no ser-hi.

Tan sols dos mesos després de la formalització de la comarca va marxar-ne Sant Feliu Sasserra, un dels municipis on va guanyar el no en la consulta del 2015.

Per tant, el Lluçanès va començar a caminar només amb vuit municipis, i encara es podria aprimar més.

"Si has d'anar amb un equip i no hi som tots, potser tampoc val la pena fer-ho", explica a TV3 Sergi Sala, que és veí d'Olost. Per contra, un altre veí, Ramon Sala, considera que la consulta no és necessària, "si ja es va fer una vegada i va donar el resultat que va donar".

De moment, i enmig dels entrebancs, s'està treballant en la creació de la mancomunitat, que serà l'encarregada de prestar els serveis fins que no es creï el consell comarcal, el 2027.

Aquest ha estat i és un dels principals maldecaps al Lluçanès, on tots els actors polítics coincideixen que l'obligatorietat de crear un consell comarcal no s'ajusta a territoris com aquest.