Barcelona prohibeix empadronar persones sense llar a les seus d'entitats socials

L'Ajuntament de Barcelona ha advertit algunes entitats socials que no poden empadronar persones sense llar a les seves seus socials perquè, realment, no hi viuen. 

El consistori també els ha informat per carta que donarà de baixa les persones que ara consten inscrites en adreces que no corresponen a un habitatge o a un equipament residencial. Segons l'Ajuntament, unes 1.700 persones hauran de tornar a començar els tràmits d'empadronament. 

La carta enviada per l'Ajuntament ha provocat sorpresa i rebuig entre les entitats que assisteixen persones sense llar a Barcelona. El director d'Arrels Fundació, Ferran Busquets, ha lamentat a TV3 que això afectarà persones molt vulnerables.

"Aquests canvis implicaran més dificultats de les que ja tenen les persones que ja estan dormint al carrer. Serà molt difícil que es dirigeixin als punts habilitats per fer l'empadronament sense domicili fix i, per tant, hi haurà gent que perdrà l'accés al dret a l'empadronament i a tots els que se'n deriven."

Entitats com l'ONG Stop Sida i el Comitè 1r de Desembre acusen l'Ajuntament d'acabar unilateralment amb un acord que possibilitava l'opció d'un empadronament col·lectiu en establiments --sense pernoctació-- com una via efectiva per a casos de persones vulnerables que necessitaven accedir a determinats recursos sanitaris o socials i tenien dificultats per empadronar-se per la via ordinària.

Assenyalen que el consistori ha fixat un canvi de criteri i la solució que ofereix és empadronar-se a través d'una altra figura padronal, l'empadronament sense domicili fix. Les entitats es queixen que aquesta opció fa que el termini per aconseguir el padró sigui més llarg.

A més, diuen, presenta dificultats en alguns casos, ja sigui perquè es canvia molt el domicili, per estar rellogats en pisos on no es permet l'empadronament, o per algun altre motiu. També recorden que per poder fer aquest tràmit les persones han de sol·licitar prèviament un informe de coneixement de residència que pot trigar mesos i requereix la intervenció dels serveis socials.

A la pràctica, el canvi obligarà centenars de persones a tornar-se a empadronar. Un tràmit que ara és més feixuc i lent que fa uns mesos, com va denunciar el síndic de greuges de Barcelona a l'octubre. Ara aquesta feina recau en el centenar de persones que treballen als serveis socials de carrer, que comproven a quin punt de la ciutat viu la persona i la vinculen a un servei social concret.

L'Ajuntament nega que posi obstacles a l'empadronament

Arran de les crítiques de les entitats socials el consistori ha respost que no ha canviat el seu model d'empadronament. 

El consistori diu que continua oferint diferents opcions com ara l'empadronament sense domicili fix a persones en situació de precarietat residencial, ja sigui perquè no disposen d'una llar o perquè viuen en un habitatge considerat insegur, sobretot en el cas d'habitacions rellogades.

Una altra opció d'empadronament, assenyala el consistori, és acreditar el domicili on viu la persona aportant-ne un títol de propietat o el contracte de lloguer, principalment, o demanant una visita de comprovació a l'Ajuntament. 

Aquestes dues circumstàncies s'acrediten mitjançant l'emissió d'un informe de coneixement de residència (ICR) que es pot obtenir a través de tres circuits diferenciats: un de tramitació general, un d'específic per a les persones que manifesten viure al carrer o un per a les persones i famílies vinculades a altres serveis socials.

En la carta enviada a les entitats socials, el consistori argumenta que el contingut del padró s'ha d'ajustar a la realitat.

Carta de l'Ajuntament d... by Moderador Noticies Web

La comissionada d'acció social de l'Ajuntament de Barcelona, Sònia Fuertes, ha manifestat a TV3 que aquesta decisió és una bona pràctica i que s'hauria de fer "extensiva" a tot el territori.

"L'Ajuntament no només no posa obstacles, sinó que defensa el dret a l'empadronament en tots els espais, té circuits per fer-lo possible."

L'Ajuntament insisteix que Barcelona només ha d'empadronar les persones que realment visquin a la ciutat i que aquesta condició no sempre es complia, i afegeix que s'han reforçat els circuits d'empadronament i de tramitació.

El consistori afegeix que també s'ha impulsat l'empadronament de les persones que dormen al carrer en centres especialitzats en sensellarisme públics, la possibilitat de crear una adreça de notificació --que no cal que sigui la d'habitatge-- i l'increment de la plantilla de treballadors públics que comproven que es viu en l'adreça que s'acredita.